EL RACÓ DE L'ARXIU
Butlletí de l'Arxiu Històric Municipal de Constantí
NÚMERO 16 (SETEMBRE-OCTUBRE 2005)
versió pdf (0'3 Mb)
-
ÍNDEX
- Notícies
- Conèixer l'Arxiu Municipal de Cambrils
- L'Avenç
- Una noia de Constantí enterrada al monestir de Poblet
- El Parlament tindrà un arxiu digital
- La British Library crea un arxiu de sons de la natura
- L'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona ven fotografies per internet
- Els monestirs de la Catalunya Nova
- Presenten el quart volum de la Història de Valls
- Publicacions
- Agenda
NOTÍCIES
Denuncien CARREFOUR per abusar de les DADES PERSONALS
Denuncien l'hipermercat Carrefour per utilitzar ambfinalitats publicitàries les dades dels clients que hi presenten reclamacions.Segons consta a la denúncia presentada a la conselleria de Comerçper l'Associació Tarraco d'Usuaris i Consumidors (ATPCUPT) l'esmentada empresa vulneraria la llei en enviar sense prèvia autorització publicitat a les cases de les persones que havien presentat reclamacions o senzillament emplenat el full de suggeriments.
Recordem que la llei és molt estricta per protegir els ciutadans contra els abusos que algunes empreses comercials fan amb les dades personals dels clients i als quals no poden enviar publicitat si aquests no l'han autoritzat explícitament i per escrit.
Cap a la NORMA DE DESCRIPCIÓ ARXIVÍSTICA
El Departament de Cultura de la Generalitat i l'Associació d'Arxivers de Catalunya han enllestit el projecte de Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). És un projecte que apareix com a conseqüència de la publicació de la Norma Internacional de Descripció Arxivística ISAD(G) i està elaborada amb l’objectiu de normalitzar i homogeneïtzar les pràctiques descriptives de la comunitat arxivística per tal de facilitar l’intercanvi d’informació sobre el patrimoni documental.
LLENGÜES sense DOCUMENTACIÓ?
El diari El Punt (13-8-2005) recollia aquest curiós (i dramàtic) cas relacionat amb la producció d'un document. Una dona gambiana, Mariga Fofana, volia tornar a conviure amb el seu marit, Alh Kissima Ceesay, quan surtís de la presó després de complir quatre anys de condemna per haver-la ferit a cops de destral. Perquè revoquessin l'ordre d'allunyament implícita en la pena de Ceesay, Fofana va anar al notari per deixar constància de la seva voluntat. Però el notari es va negar a aixecar acta perquè ella només parla sarahule, una llengua que no té escriptura, i no va gosar donar fe que ella i l'intèrpret deien i entenien exactament el mateix.
El sarahule és una de les diverses llengües que es parlen a Gàmbia, però es tracta d'una llengua només parlada, que no té escriptura. A tot Catalunya, hi ha dues persones que fan d'intèrprets judicials d'aquesta llengua.
El Museu de la REPRESSIÓ FRANQUISTA
Esquerra Republicana de Catalunya vol convertir la tristament famosa comissaria de la Via Laietana de Barcelona en un museu que documenti la brutal repressió franquista. Recordem que pels seus calabossos hi van passar personalitats com Joan Manuel Serrat, Salvador Espriu o Jordi Pujol.
Aproven el projecte de llei per tornar els PAPERS DE SALAMANCA
El Ple del Congrés va aprovar el dia 15 de setembre, amb el vot favorable de tots els partits polítics, excepte el del Partit Popular, el projecte de llei de restitució dels documents confiscats a Catalunya durant la Guerra Civil i emmagatzemats posteriorment a l'arxiu de Salamanca.
El projecte de llei aprovat seguirà ara el seu tràmit parlamentari al Senat.
El govern català ha valorat molt satisfactòriament l'aprovació d'aquest projecte i creu que cap a finals d'any els documents podrien tornar a Catalunya.
CONÈIXER L'ARXIU MUNICIPAL DE CAMBRILS
ARXIU MUNICIPAL DE CAMBRILS
QUÈ ÉS L'ARXIU MUNICIPAL
L'Arxiu Municipal de Cambrils s'encarrega de gestionar, conservar, organitzar i difondre la documentació de l'Ajuntament de Cambrils.
L'Arxiu també gestiona, conserva, organitza i difon els fons documentals que algunes persones, famílies, entitats i empreses dipositen o cedeixen a l'Ajuntament amb l'objectiu de contribuir a la conservació i difusió d'aquests documents.
QUÈ FA L'ARXIU MUNICIPAL
1. Rep la documentació que genera cadascun dels departaments i organismes que formen l'Ajuntament de Cambrils.
2. Assessora els diferents departaments municipals per al tractament de la seva documentació.
3. Rep la documentació que persones, famílies, entitats i empreses dipositen o cedeixen a l'Ajuntament.
4. Classifica els documents de cada fons segons les funcions de la institució o persona que els ha generat.
5. Descriu els documents per tal de fer- los accessibles.
6. Conserva els documents al dipòsit, utilitzant els recipients i materials que garanteixen millor la seva conservació.
7. Contribueix al funcionament de l'administració municipal posant els documents a disposició dels departaments de l'Ajuntament, quan aquests els necessiten per a la gestió dels assumptes administratius.
8. Participa en les iniciatives culturals que contribueixen a la difusió del patrimoni documental municipal.
9. Posa la documentació a disposició dels ciutadans, per tal que puguin consultar-la i exercir els seus drets.
10. Posa la documentació a disposició dels investigadors.
11. Assessora els usuaris sobre les característiques i la informació que contenen els documents.
FONS DOCUMENTALS DIPOSITATS
En l'actualitat, l'Arxiu Municipal de Cambrils custodia cinc fons documentals:
1) FONS DE L'AJUNTAMENT DE CAMBRILS
Aquest fons recull la documentació que al llarg de la història han generat els òrgans de govern del municipi: el Consell de la Vila (fins al segle XVIII) i l'Ajuntament (des del Decret de Nova Planta fins a l'actualitat).
Consta d'uns 1285 metres lineals de documentació.
El document més antic que es conserva és el Llibre de les ordinacions tocants als senyors jurats de la vila de Cambrils, que recull les ordenances i reglaments municipals des de 1525 fins a 1682.
La documentació s'organitza segons un quadre de classificació que contempla les diferents funcions que al llarg dels segles ha exercit el govern municipal.
2) FONS DE L'ANTIC TERME DE VILAFORTUNY
Vilafortuny és un antic terme municipal, que actualment forma part del terme de Cambrils.
El 1842, en el marc de la reorganització municipal que va dur a terme l'Estat liberal, els diferents termes que existien entre els de Vila-seca i Cambrils van ser annexionats a aquests dos municipis. Així, els termes de Barenys, Mas de l'Abat, les Comes d'Ulldemolins i les Franqueses van passar a Vila-seca, mentre que Vilafortuny, Vilagrassa i mas d'en Bisbe van ser annexionats al municipi de Cambrils.
L'antic terme de Vilafortuny apareix ja documentat en la carta de poblament de Cambrils, que Ramon Berenguer IV va atorgar el 1152 a Ponç de Regomir. S'estenia des de la riera de Riudoms fins al terme de Vila-seca.
No comptava amb un nucli de població centralitzat, sinó que estava format per un seguit de masos, i el seu centre organitzatiu era el castell de Vilafortuny. Sembla que tenia una demografia força feble i afectada per sovintejats atacs corsaris i per epidèmies.
Arran de l'annexió, la documentació de l'antic Ajuntament de Vilafortuny va ser transferida a l'Ajuntament de Cambrils, que n'havia esdevingut el titular.
El fons documental de l'antic terme de Vilafortuny consta de 0,2 metres lineals de documentació entre 1634 i 1842.
3) FONS DE L'ANTIC TERME DE VILAGRASSA I MAS D'EN BISBE
Vilagrassa és un dels antics termes rurals que actualment formen part del terme de Cambrils.
El 1842, la Diputació Provincial de Tarragona va ordenar la incorporació de molts termes rurals -que estaven en gran part despoblats o bé formats per masos i nuclis dispersos- als nuclis veïns més grans. A més, en el cas de Vilagrassa, com en el de Vilafortuny, algunes de les finques pertanyien a grans terratinents sovint absentistes. D'aquesta manera, Vilagrassa i altres antics termes com Vilafortuny i Mas d'en Bisbe, passaven a formar part definitivament del municipi de Cambrils, mentre altres termes de la zona (Barenys, Mas de l'Abat, les Comes d'Ulldemolins i les Franqueses) s'incorporaven al terme de Vila-seca.
La primera notícia que coneixem del terme de Vilagrassa és d'un capbreu de la Cartoixa d'Escaladei de 1496; s'estenia des del terme de Riudoms i Vinyols i els Arcs fins als termes de Mas d'en Bisbe, Mas d'en Bosch, Vila- seca i Mas de l'Abat.
Mas d'en Bisbe era un altre d'aquests termes rurals que van ser annexionats a Cambrils el 1842. Apareix documentat, ja com a terme, des de 1524 i -almenys en part- era senyoria d'Escaladei.
Arran de l'annexió, la documentació dels antics governs municipals de Vilagrassa i Mas d'en Bisbe va ser transferida a l'Ajuntament de Cambrils, que n'havia esdevingut el titular. Es tracta d'un fons de 0,1 metres lineals de documentació entre 1751 i 1844.
4) FONS DE LA CASTLANIA DE CAMBRILS
Es tracta d'un fons senyorial, que recull documentació de la castlania de Cambrils, institució creada el 1152 i reformada el 1365. Exercia la plena jurisdicció, alta i baixa, i gaudia de prerrogatives en el cobrament de rendes i imposicions.
El fons de la castlania de Cambrils ocupa 0,1 metres lineals de documentació entre 1594 i 1782.
5) FONS DE JOSEP SALCEDA CASTELLS
Es tracta del fons personal de Josep Salceda i Castells, estudiós i cronista de la vila de Cambrils. Recull documentació generada per ell mateix a partir de la seva activitat com a periodista i com a investigador.
El fons ocupa 0,3 metres lineals, de documents entre 1953 i 1997.
Aquests fons estan constituïts per documents de diversos formats -manuscrits, mecanoscrits, impresos, fotografies, plànols...- i en diversos suports: paper, pergamí, cintes magnetofòniques, cintes magnètiques, CD...
Aquests fons ocupen uns 1025 metres lineals de documentació.
LA CONSULTA DE LA DOCUMENTACIÓ DE L'ARXIU MUNICIPAL
La documentació dipositada a l'Arxiu està a disposició de tots els ciutadans.
L'accés als documents es fa garantint el respecte a les dades que afecten la intimitat de les persones.
Per facilitar la consulta, l'Arxiu posa a la disposició dels usuaris guies, inventaris i catàlegs que descriuen cadascun dels fons documentals.
A més, l'Arxiu ofereix als usuaris servei de reproducció dels documents que consulten: fotocòpia, digitalització i la possibilitat que fotografiïn els documents. Aquest servei està sotmès al pagament de la taxa corresponent.
EQUIPAMENTS
Per conservar la documentació, l'AMCAM compta amb un dipòsit d'uns 2100 metres lineals de capacitat, equipat amb prestatgeries i armaris compactes. La documentació s'instal·la dins de caixes de cartró i sense elements que perjudiquen la seva conservació (gomes, clips, elements metàl·lics, fundes de plàstic...).
Els departaments de l'Ajuntament usen aquesta documentació per poder tramitar els procediments administratius. Durant l'any 2003 van consultar 1034 unitats documentals.
PUBLICACIONS
Per tal de contribuir a divulgar el patrimoni documental de cambrils, l'AMCAM publica cada tres mesos el butlletí "L'Arxiu t'informa". Es tracta d'un fulletó de quatre pàgines, que ofereix notícies i reportatges sobre el funcionament de l'arxiu articles breus sobre la història de cambrils, comentaris de documents, agenda d'activitats i convocatòries de beques i premis. Es pot consultar al web o rebre'l a casa en paper.
REFERÈNCIES
Adreça: Pl. de l'Ajuntament, núm. 443850 Cambrils
Telèfon:Tel. 977 794 579 - Extensió 216 i 309
Web:
www.cambrils.org Horari d'atenció al públic: dilluns, dijous i divendres de 9.30 a 14.30, i dimarts i dimecres de 9.30 a 14.30 i de 16 a 19h.
L'AVENÇ
L'AVENÇ
L'Avenç va néixer el 1977, per iniciativa d'un grup de joves historiadors, en un conjuntura molt precisa: la transició cap a la democràcia i l'autonomia. El seu propòsit també era clar: la normalització de la nostra història, que havia estat falsejada i ocultada pel franquisme, i la normalització de la llengua catalana com a instrument de difusió cultural, després d'anys de prohibicions.
Des de la seva aparició, L'Avenç s'ha caracteritzat per ser una revista de divulgació i de reconstrucció crítica del passat, amb un èmfasi especial en la Catalunya contemporània, d’abans i després de la guerra. Els seus dossiers són eines útils per als ensenyants, i ha sabut ser lloc de debat entre historiadors. Compta amb una nòmina de col·laboradors molt àmplia, i és una plataforma on han confluït sensibilitats i posicions prou diferents. Catalanisme i progressisme han estat, des de l'inici, senyals d'identitat de la publicació.
Des de fa uns anys, “L'Avenç”, amb el subtítol de “Revista d’història i cultura”, ha iniciat un procés de renovació i ampliació dels seus continguts, amb la voluntat de constituir-se en un dels punts de referència de les revistes culturals editades en llengua catalana. D'aquesta manera, vol seguir sent fidel als objectius amb què va ser creada ara fa més vint-i-cinc anys, i seguir servint de plataforma per a la creació acadèmica, artística i cultural produïda a Catalunya i al conjunt dels països de llengua catalana.
D’aquesta manera, en ampliar el seu camp d’interès al conjunt de les humanitats, la revista -que el març de 2005 va arribar al número 300, una fita molt considerable en el camp de les publicacions en català- s’enllaça simbòlicament amb el seu precedent històric, la revista de la qual manllevà el nom: “L’Avens”, apareguda a finals del segle XIX(en dues èpoques: 1881-1884 i 1889-1893), que destacà pel seu esperit crític i innovador. Des de 1882 dugué el subtítol de “literari, científic, artístic”, i dedicà una atenció preferent al mónartístic. Fou la introductora de l’avantguarda europea i vehicle del naixent modernisme. Traduí Baudelaire, Ibsen, Maeterlinck i Nietzsche, i va impulsar la reforma ortogràfica de Pompeu Fabra, raó per la qual es normalitzà en “L’Avenç”. El 1891 el seu fundador, Jaume Massó i Torrents, juntament amb Ramon Casas, van crear l’editorial del mateix nom, que va tenir també llibreria, i que va publicar la Biblioteca Popular de L’Avenç, la qual, amb més de 150 títols editats, va ser una de les primeres col·leccions de butxaca a Catalunya.
Des de l'any 1986 la revista publica també els Plecs d'Història Local, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, i cinc anys més tard es convocà el I Congrés Internacional d'Història Local de Catalunya, que se celebra cada dos anys. L'últim, celebrat l'any 2003 va versar sobre "Identitat local i gestió de la memòria". La revista edita també tres suplements l’any dels Papers del Museu d’Història de Catalunya,i dos dels Quaderns del Museu d’ Història de la Ciutat de Barcelona, també en col·laboració amb les institucions respectives.
Paral·lelament a l'edició de la revista, L'Avenç, S.L. ha editat col·leccions pròpies de llibres, bàsicament d'història general, com les de Clio i Còrsia en col·laboració amb la Societat Catalana d'Estudis Històrics, la Fundació Vila d'Abadal i altres institucions; i també els de la col·lecció Òpera, en col·laboració amb el Gran Teatre del Liceu. Una altra de les activitats de l'empresa ha estat, des de sempre, la de taller editorial, traduint textos i realitzant llibres i estudis per encàrrec d'empreses, institucions o particulars. un edifici i una entitat cultural, que en l'etapa del franquisme va ser malmesa.
UNA NOIA DE CONSTANTÍ ENTERRADA AL MONESTIR DE POBLET
GENER GONZALVO
HISTORIADOR
En el cementiri dels antics monjos del monestir de Poblet (és a dir, els membres de les comunitats pobletanes d’abans de la supressió del cenobi del 1835), situat en un lloc sagrat, com ho era a la capçalera de l’església major (molt a prop de l’altar de l’eucaristia), hi ha una làpida molt singular, i en certa manera, excepcional.
Aquesta làpida, doncs, té la gran particularitat de que es tracta de les restes pertanyents a una persona del gènere femení, i d’aquí, doncs, la seva excepcionalitat, doncs Poblet era una comunitat masculina, on la clausura prohibia severament l’accés a qualsevol dona, fos de l’edat que fos.
És ben curiós, doncs, que en un lloc tant emblemàtic com el cementiri, hi hagi una làpida pertanyent a una dona, cas únic en tot el monestir (naturalment, les excepcions femenines dins el gran conjunt funerari de Poblet, són a l’església major, i corresponen a les reines i princeses de la casa reial de Catalunya-Aragó).
Efectivament, aquesta làpida fou descoberta l’any 1926, en fer-se una neteja d’aquest cementiri monacal. Es tractava d’una petita llosa, feta en pedra del país, que certificava la mort i enterrament d’una nena d’onze anys, morta a prop de Poblet, el dia primer de setembre del 1815.
Segurament, una de les causes de permetre un enterrament femení a Poblet, rau en el fet que, en aquella època convulsa, marcada per la invasió francesa, i amb el monestir endeutat pels nombrosos plets que tenia amb les viles que senyorejava, va ser, doncs, el cobrament dels drets corresponents.
Es coneix la identitat de la nena. Es tractava de Maria Rosa Ignásia Prats, que havia nascut a Vilallonga del Camp el 3 d’agost del 1804. El més curiós, però, és que la seva família provenia tota de la vila de Constantí. Era filla de Josep Prats, pagès de 27 anys, i de Maria Freixas (natural d’Alforja), de 17 anys. Sabem també els noms de dos dels seus avis (padrins en el seu bateig): Ramon Prats i Caterina Oliver.
La nena era malaltissa de mena, i per a fer possible la seva curació, fou enviada, l’any 1815, a l’Espluga de Francolí, on la seva família hi tenia parents, vila rica en aigües, i on hi ha la famosa Font del Ferro. La nena fou instal·lada en la Masia del Cadet (que encara subsisteix avui dia), a tocar del monestir.Tanmateix, laxiqueta no es pogué guarir, i va morir, doncs, el primer dia de setembre del 1815.
En un principi, la noia s’havia de sebollir al cementiri de l’Espluga, però es canvià el lloc de sepultura pel del monestir de Poblet l’endemà del seu traspàs, amb assistència de diversos monjos de Poblet, i amb els funerals corresponents. És probable que aquesta nena tingués algun parent que fos monjo pobletà, però això només és una suposició. Deixem, però, constància d’aquest enterrament singular al monestir de Poblet, d’una nena descendent de la vila de Constantí. Avui dia, la seva làpida està al lloc original (l’antic cementiri de monjos), en un bon estat de conservació, i molt a prop del sepulcre del gran restaurador de Poblet, Eduard Toda i Güell (1855-1941).(1)
NOTES
(1) Sobre aquest enterrament, podeu consultar: Eduard Toda, "Enterrament de una noya a Poblet en 1815", dins Butlletí Arqueològic de Tarragona, núm. 43 (Tarragona, març de 1933), pàgs. 1-2.
EL PARLAMENT TINDRÀ UN ARXIU DIGITAL
PARLAMENT DE CATALUNYA
TINET DIGITAL, 12-8-2005
Els diputats i diputades del Parlament de Catalunya podran consultar a temps real, a partir del pròxim curs polític, els arxius audiovisuals de les sessions parlamentàries i enregistrar-los en disc compacte mitjançant els seus ordinadors. La cambra catalana ha esdevingut el primer parlament de tot l'Estat que disposa d'un arxiu digital del seu fons audiovisual, consultable per tots els diputats i diputades.
Aquest fons es pot consultar des dels terminals informàtics, per l'intranet de la cambra, a través del software Digition, que és el mateix que fa servir TVC per al seu fons documental. El servei també estarà disponible en el futur a la sala de premsa del Parlament, per a la consulta dels periodistes. El sistema d'emmagatzematge, consulta i cerca de continguts és possible gràcies al conveni signat entre el Parlament i la CCRTV el juny de 2003 que permet tota la digitalització i manteniment del fons documental audiovisual de la cambra catalana, gràcies al robot d'emmagatzematge de Televisió de Catalunya.
Mitjançant aquest programa es pot consultar en temps real la sessió parlamentària que en aquell moment s'estigui enregistrant (ingestant) en el sistema de fons documental digital compartit per TVC i la cambra catalana, ja que el sistema emmagatzema la informació cada 30 segons. Aquest software permet una cerca ràpida dels continguts gràcies a l'indexació feta amb criteris parlamentaris, com ara, legislatura, tipus de sessió i dia, tema, diputat, número de tramitació, etc... Els diputats o el personal del Parlament que consultin el fons podran visionar la consulta i seleccionar diferents fragments d'una sessió marcant el punt d'inici i de final i desar la selecció feta en CD o en DVD en qualitat MPEG1 (similar a VHS). En el futur s'incorporaran paraules clau amb criteris més visuals per millorar la cerca.
MÉS DE MIL HORES DE MATERIAL AUDIOVISUAL CONSULTABLES
El sistema es troba en funcionament des de l'inici d'aquesta legislatura, període en el qual els serveis de la cambra han ingestat el material disponible i han preparat l'equip necessari. Fins ara el fons de la cambra compta amb 1.012 hores de material audiovisual.
Ara, els diputats i els serveis del Parlament no només poden consultar tots els plens de la VII legislatura sinó que, a més, el fons documental compta amb un arxiu de sessions destacades de les anteriors sis legislatures. El fons de la cambra compta amb documents històrics com ara la constitució del Parlament de la primera legislatura l'abril del 1980, el discurs de Joan Carles davant els diputats i diputades el 1985, o la visita del Príncep d'Astúries el 1990. En aquest arxiu es troben les sessions constitutives de la cambra, tots els debats de política general des del 1980, els debats d'investidura del president de la Generalitat des de la quarta legislatura i la moció de censura presentada per Pasqual Maragall l'any 2001.
El Parlament, que continua amb aquest procés d'emmagatzematge de sessions d'anteriors legislatures, comptarà amb més de 4.000 hores de continguts històrics. De l'actual legislatura, el Digition permet la consulta de totes les sessions plenàries (incloses la sessió constitutiva i el debat d'investidura), de les reunions de comissions en sales amb enregistrament de vídeo, i dels principals actes institucionals celebrats al Palau del Parlament. També es pot consultar els vídeos emesos pel Canal Parlament, en el seu actual format de cinc minuts, des del 13 de setembre de 2004 que es divideixen en tres tipus: la Llei, el Reportatge i el Retrat.
El Digition soluciona un problema d'espai en l'arxiu ja que evita les consultes amb cintes de vídeo gràcies a que tota la informació estarà indexada en un fons documental informàtic amb qualitat televisiva. Abans la consulta era més complicada per als diputats però ara poden trobar de seguida tota la informació d'una sessió amb el menú de recerca. El senyal de vídeo de les sessions, que produeix i realitza el propi Parlament des d'abril del 2002, i de l'arxiu audiovisual arriba a TVC mitjançant l'enllaç de fibra òptica entre la cambra i Sant Joan Despí. Allà es procedeix a la conversió en tres formats digitals: DVCpro (qualitat professional per edició), MPEG1 (per a consultes) i en sèries de keyframes o imatges representatives per a pre-localització visual.
Una altra de les novetats, encara per desenvolupar i posar en pràctica, serà la consulta del fons videogràfic a tots els ciutadans a través de la xarxa d'internet. En l'actualitat, es pot consultar tota la informació generada pel Parlament a través de la base de dades del Sistema d'Informació de l'Activitat Parlamentària (SIAP) que es consulta al web www.parlament-cat.net. En el futur, els resultats de les cerques incorporaran no només els documents en text, com ara, les intervencions dels diputats a la cambra, sinó el document en format vídeo. Hores d'ara, el Parlament emet les sessions plenàries i les comissions a través del seu web en temps real però sense possibilitat de recuperar fitxers de vídeo emesos.
La BRITISH LIBRARY crea un arxiu de sons de la natura
El nou servei “Listen the Nature” (escolta la natura) de la Biblioteca Britànica permet que els usuaris escoltin 400 exemples dels sons de la natura, molts d'ells disponibles ara per primera vegada.
“Listen the Nature” il·lustra la diversitat de la col·lecció de l'arxiu de sons i ofereix una gamma extensa de sons al voltant del globus, com ara les cançons familiars d'ocells, gats i gossos domèstics. Els sons rars inclouen els crits de l'O'o A'a, un ocell que es va extingir a Hawaii al 1987, elssons dels goril·les de Gabon i els dels cocodrils petits.
Els sons són categoritzats per grups d'animals, hàbitat, i localitzacions i els usuaris poden prémer un continent o un país en mapes interactius per tenir accés a enregistraments de sons d'animals, de les tempestes de pluja i de paisatges marítims d'arreu del món. Els clips d'àudio de peixos, ocells, granotes, serps, mamífers i insectes ofereixen tot un arsenal de sons del món natural. Fins i tot s'hi inclou una pàgina que ofereix la cançó dels ocells que imiten cançons populars.
L'arxiu del so de la British Library porta a terme un dels reculls més exhaustius del món de sons de la natura que inclouen al voltant de 150.000 enregistraments de 10.000 classes d'animals i dels seus hàbitats.
L'arxiu “Escolta la natura” es pot trobar a la següent adreça:
http://www.bl.uk/collections/sound-archive/listentonature/soundstax/groups.html
L'ARXIU HISTÒRIC de la CIUTAT de BARCELONA ven fotografies per internet
L'Arxiu Fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona aplega entre els seus fons i col·leccions fotografies que ajuden a reconstruir la història de la ciutat. Ara se'n poden comprar els drets d'explotació comercial a través del web de DigitalBank (http://www.digitalbank.es).
La tarifa dels preus varia sensiblement segons la qualitat de la resolució i la grandària de la imatge però es troba entre els 60 i els 240 euros.
L'AHCB és un dels primers arxius històrics que comercialitza els seus fons fotogràfics a través de la xarxa.
ELS MONESTIRS DE LA CATALUNYA NOVA
CAIXA DE TARRAGONA
TINET DIGITAL,
La Fundació Caixa Tarragona presenta al Claustre posterior del Monestir de Santes Creus l'exposició "Els grans monestirs de la Catalunya Nova", que reuneix 150 fotografies de finals del segle XIX i principis del XX dels conjunts monàstics de Poblet, Santes Creus, Vallbona de les Monges, Escaladei i Escornalbou.
La mostra vol posar de manifest l'estat d'abandó i de destrucció que van patir els conjunts monumentals a partir del Decret de Desamortització de 1835.
L'EXPOSICIÓ
La col·lecció està formada per un total de 150 fotografies de finals del segle XIX i de les primeres dècades del segle XX. La majoria de les fotografies reflecteix l'estat d'abandó en què van quedar la majoria de monestirs que van alçar-se a la Catalunya meridional o Catalunya Nova a partir de la repoblació del segle XII.El punt d'inflexió i que marca la fi de segles de riquesa i esplendor és l'any 1835, quan es promulga el decret de Desamortització i és el detonant d'un procés de destrucció i espoli.
En aquest sentit, el bloc central del recorregut està format per imatges inèdites plenes de dolor i desolació i que il·lustren el persistent abandonament i devastació que van patir quatre dels cinc conjunts protagonistes de la mostra. Únicament el monestir cistercenc de Vallbona de les Monges i la seva comunitat femenina van salvar-se dels atacs, que li ha permès acumular més de vuit segles de vida monàstica de forma ininterrompuda.
L'exposició pretén ser també una crònica de l'abans i del després del procés de reconstrucció dels cinc monestirs. Per això, la mostra també inclou un grup de fotografies dels anys 40 i 50, que il·lustren l'esforç d'uns patricis, com Eduard Toda a Escornalbou i Poblet, que va permetre la seva reconstrucció i en el cas del monestir de la Conca de Barberà la recuperació de la vida monàstica l'any 1940.
El recorregut de la mostra és monestir per monestir, amb unes primeres imatges exteriors i generals per poc a poc endinsant-se en l'interior del conjunt i acabar en els detalls més desconeguts i inèdits.
Els grans monestirs de la Catalunya Nova es podrà veure a Santes Creus fins el proper 18 de setembre.
PRESENTEN EL QUART VOLUM DE LA HISTÒRIA DE VALLS
TINET DIGITAL, 29-7-2005
Dimecres al vespre es va presentar el quart volum de la col·lecció Valls i la seva història, sota el títol Segles XVI-XVIII: Conflictes, canvis i desenvolupament. En aquest nou volum, dirigit pels doctors Lluís Navarro i Francesc Olivé, s'analitza el període conegut com a Història Moderna pel que fa a la ciutat de Valls i el seu territori d'influència.
L'acte de presentació s'ha fet a l'Ajuntament de Valls. A dos quarts de 8 del vespre s'ha fet la presentació del quart volum de la col·lecció Valls i la seva història, a la sala de plens de l'Ajuntament de Valls. Aquest volum, titulat Segles XVI-XVIII: Conflictes, canvis i desenvolupament ha estat dirigit pels doctors Lluís Navarro i Francesc Olivé, i ha comptat amb la col·laboració de més de trenta especialistes en diferents aspectes de la història moderna. Això ha permès que el volum reculli aspectes econòmics, socials, polítics, artístics, documentals, etc. per tal d'explicar el període de la Història Moderna a Valls.
Els més de trenta col·laboradors són: Antonio Moreno Almárcegui, Ricard Ibarra Ollé, Josep Fàbregas Roig, Emma Liaño Martínez, Maria Garcia Figueras, Francesc Murillo Galimany, Valentí Gual Vilà, Joan Papell Tardiu, Elisabeth Baldor Abril, Francesc Olivé Ollé, Maria Recasens Rovira, Joan Bada Elias, Vicenç Gascón Altès, Jaume Teixidó Montalà, Joan Santanach Soler, Immaculada Socias Batet, Lluís Navarro Miralles, Manoli Yeste Hernández, Jordi París Fortuny, Josep M. Sánchez Ripollès, Francesc Sans Bonet, Roser Puig Tàrrech, Manel Güell Junkert, Agustí Segarra Blasco, M. Jesús Muiños Villaverde, Pere Molas Ribalta, M. de los Ángeles Pérez Samper, Anton Jordà Fernàndez, Carles Maristany Tió, Ricard Garcia Carcel, Carlos Martínez Shaw, Fernando Sánchez Marcos i Eugeni Perea Simón.
La presentació ha anat a càrrec d'Agustí Segarra, director del CIDEM i catedràtic d'economia aplicada de la Universitat Rovira i Virgili, que ha estat també un dels col·laboradors en la redacció d'aquest volum. A l'acte d'aquest vespre s'ha lliurat un exemplar a totes les persones que estan subscrites a la col·lecció.
L'Institut d'Estudis Vallencs va decidir publicar aquesta col·lecció arran la inexistència d'una Història de Valls des de fa més de 120 anys. 'Valls i la seva història' conté material inèdit mitjançant la recerca de nombrosos estudiosos i historiadors vinculats amb el municipi, i amb fotografies, reproduccions de documents, plànols i material gràfic divers.
L'obra completa, dividida en cinc volums, té un cost total de 260 euros i el pla d'edició preveu que l'últim volum, sobre la Història Contemporània, que es titularà 'Segles XIX-XX: de la Batalla del Pont de Goi fins als nostres dies', es presenti l'any 2007. De fet, fins al moment, només s'havia presentat el primer volum, titulat 'Territori i Societat', i l'IEV té pendents de publicar la resta de volums al llarg d'aquest any i fins al 2007.
PUBLICACIONS
L'ARXIU T'INFORMA
núm. 5, juny 2005
El cinquè número del butlletí que edita l'Arxiu Municipal de Cambrils conté un comentari sobre el descobriment de la primera referència documental a la celebració de la Fira de Cambrils que és de l'any 1367 (l'anterior data de la que fins ara es tenia notícia era 1495). També es comenta i reprodueix el cartell de la inauguració del Pòsit l'any 1925 i es ressenya una conferència de la doctora Coral Cuadrada, professora de la URV, al voltant dels 850 anys de la Carta de Població.
BUTLLETÍ INFORMATIU DE L'ARXIU MUNICIPAL DE REUS
núm. 10, estiu 2005
Impecable de presentació i continguts, el darrer número del butlletí de la gent de l'Arxiu Municipal de Reus conté articles de Salvador Palomar: “Federica Montseny Mañé (1905-1994), una mirada reusenca”, Margarida Riu: “Les festes per la col·locació de la primera pedra del canal navegable Reus-Salou, del 23 al 26 de novembre de 1805”, Ezequiel Gort Juanpere: “Notes per a la història de l'Arxiu Municipal de Reus (IX)”, i les referències als darrers ingressos de documentació i activitats realitzades.
KESSE
núm. 38, juny 2005
La revista del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver dedica el dossier a l'acolliment lingüística les universitats. Conté articles de Jordi de Bofarull: “La mobilitat universitària: l'altra nova immigració”. Mònica Batet Boada: “L'evolució de les estratègies d'acolliment lingüístic a la URV”, Josep M. Boladeras: “L'acollida lingüística la Universitat de Lleida”, Joan Vila: “Els tàndems gironins fan córrer la llegua”, David Casals: “L'acollida lingüística a la Universitat de Barcelona”, Albert Servitje: “El voluntariat lingüístic a la Universitat Pompeu Fabra”, Jordi Pujol: “Ajuda'm: una experiència lingüística i cultural en l'àmbit universitari”, Servei Lingüístic la UIB: “Alumnat forà i llegua catalana a la Universitat de les Illes Balears”.
A banda, en l'apartat de miscel·lània hi trobem l'article de Lluís Ballester: “El Llatzeret del Port de Tarragona”.
SÀPIENS
núm. 36, octubre 2005
Sàpiens és una revista de caràcter divulgatiu sobre temes d'història de Catalunya i d'arreu del món. El número d'octubrepresenta una espectacular coberta sobre el que va succeir entre els anys 1944 i el 1946 quan Caldes de Malavella va ser l'escenari on el govern de Franco va confinar gairebé un centenar d'espies i policies al servei del Tercer Reich. Fou el darrer favor del feixisme espanyol cap el nacionalsocialisme alemany. Sàpiens detalla per primera vegada els noms i domicilis dels nazis protegits pel franquisme.
AGENDA
BERNARDÍ MARTORELL, un gran arquitecte del modernisme
El Museu Agrícola de Cambrils presenta aquesta exposició centrada en l’obra arquitectònica de Bernardí Martorell i Puig (1877-1937), a través d’un seguit de plànols, fotografies i documents. Martorell és l’autor de l’antic celler de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, avui Museu Agrícola.
Dates: fins al 31 de desembre de 2005
Més informació: Museu d’Història de Cambrils (mhc.cambrils@altanet.org tel. 977 794 528).
EDUARD TODA
L’any 1855 va néixer a la ciutat de Reus qui amb els anys es convertiria en un il·lustre viatger, diplomàtic i bibliòfil. En el 150è aniversari del seu naixement, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona li dedica una exposició amb un recorregut per la seva vida i la seva activitat a partir d’una mostra de documents, fotografies i publicacions que es conserven a l’Arxiu.
Dates: fins al 31 de desembre de 2005
Lloc: vestíbul de l’Arxiu Històric de la Ciutat
Vila Closa de Tamarit
Visites al nucli de Tamarit on es poden visitar els diferents indrets que resten en peu, com per exemple l'Església, l'antiga residència del milionari Charles Deering, o altres vivendes de la resta de la població.
Dates: fins al 31-10-2005
Lloc: Vila Closa de Tamarit (Castell de Tamarit)
Organitza: Vila Closa de Tamarit, tel. 617449161
DIÀLEGS ENTORN DE LA DOCUMENTACIÓ D'ARQUITECURA
Amb aquesta jornada es pretén donar resposta a nous reptes que es plantegen entorn de la documentació d’arquitectura dins el marc de les noves tecnologies.
Organitza: Associació d’Arxivers de Catalunya i Subdirecció General d'Arxius
Data: dia 25 d’octubre de 2005
Lloc: Sala d’Actes del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Pl. Nova, núm. 5 de Barcelona.
NORMALITZACIÓ DE DOCUMENTS DE TREBALL EN ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
Els documents constitueixen un element bàsic en tot circuit administratiu, esdevenint contenidors d'informació en forma de dades, gràfics o imatges. Hem d'aconseguir que tinguin la imprescindible, ja que si en tenen massa ens augmenten els costos i si en tenen poca donen problemes en els processos en els que intervenen. Desenvoluparem habilitats per aconseguir: conèixer normatives que suggereixen el disseny dels documents; detectar i separar els continguts d'informació en grups homogenis de diverses tipologies documentals; saber dissenyar documents, sobre la base de separar els continguts fixes i els variables; disposar de la informació correcta per a la possible unificació i refosa de documents; reduir els models en circulació, posant plantilles normalitzades a l'abast del col·lectiu corporatiu; disposar d'una visió global de la informació associada a tot el procés; preparar la informatització integral del procés administratiu, amb criteris d'economia i màxima eficàcia
Professors: Antoni Puig-Pey. (Dr. enginyer industrial en organització. Professor de la Universitat de Girona) i Pere Guiu, (Dr. enginyer industrial en organització. Professor de l'Esaged UAB).
Dates: 18 i 25 d'octubre de 2005
Lloc: Tarragona
Organitza: Associació d'Arxivers de Catalunya