EL RACÓ DE L'ARXIU

Butlletí de l'Arxiu Històric Municipal de Constantí
NÚMERO 15 (JULIOL-AGOST 2005)
versió pdf (0'5 Mb)

NOTÍCIES

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA SUBVENCIONA ELS ARXIUS HISTÒRICS

El Punt, 27-7-2005

La Diputació de Tarragona ha concedit un total de 5.709,61 euros als sis arxius històrics comarcals de la demarcació:

1. Arxiu Històric Comarcal de Montblanc, que destinarà els diners al tractament arxivístic del fons del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i dels fons municipals de Montblanc, Blancafort, Conesa, les Piles, Savallà del Comtat, Solivella, Senan i Vallfogona de Riucorb.

2. Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre, per a l'avaluació documental de fons de l'Ajuntament de Tortosa.

3. Arxiu Històric Comarcal de Reus, per a l'actualització dels inventaris dels fons municipals de Mont-roig del Camp, Riudoms, la Selva, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.

4. Arxiu Històric Comarcal del Vendrell, per al tractament arxivístic del fons històric de l'Ajuntament de Bonastre.

5. Arxiu Històric Comarcal de Valls, per al tractament arxivístic del fons municipal de Nulles.

6. Arxiu Històric de Tarragona, per a la implantació progressiva d'un sistema de gestió documental al Consell Comarcal del Tarragonès.

EL GOVERN AMPLIA LES INDEMNITZACIONS ALS PRESOS DE LA GUERRA CIVIL

Més Tarragona, 3-8-2005

La Generalitat de Catalunya ha acordat incloure el període de la Guerra Civil dins els criteris de concessió d'indemnitzacions als presos polítics del franquisme. Es calcula que aquesta mesura podria beneficiar unes 5.000 persones.

El Govern ha ampliat els criteris de concessió, que fins ara emparava només les persones empresonades a partir de l'inici de la dictadura, per ajudar totes les víctimes possibles que van patir les conseqüències de la Guerra Civil.

INAUGUREN L'ARXIU COMARCAL DEL PRIORAT

El Punt, 28-7-2005

El dia 27 de juliol es va inaugurar l'Arxiu Comarcal del Priorat. El Departament de Cultura ha invertit 930.533 euros en les obres de la part sud del castell dels comtes de Prades a Falset -la part nord s'està restaurant en aquests moments-, on ha instal·lat l'arxiu que, a partir d'ara, podrà rebre fons documentals històrics i administratius de les institucions i particulars de la comarca. En aquests moments, l'arxiu ja disposa dels arxius de l'Ajuntament de Falset i del Consell Comarcal del Priorat, entre altres aportacions, així com els microfilms del fons de la casa ducal de Medinaceli que fan referència als comtes de Prades i la baronia d'Entença.

La GENERALITAT CREARÀ 14 NOUS ARXIUs

El Punt, 28-7-2005

La consellera de Cultura, Caterina Mieras, va explicar en la inauguració de l'arxiu del Priorat, que el govern de la Generalitat té un pressupost de 32 milions d'euros -més una partida addicional de 13 milions més- per tal de crear 14 nous arxius comarcals.

A la demarcació de Tarragona, formen part d'aquest pla l'arxiu de Móra d'Ebre, que ara s'està construint i que entrarà en funcionament l'any que ve; el de Reus, un edifici nou que substituirà les instal·lacions actuals, obsoletes, i que s'espera que sigui una realitat el 2007, i el d'Amposta, del qual ara s'està negociant amb l'Ajuntament la cessió de terrenys.

CONÈIXER L'ARXIU MUNICIPAL DE RODA DE BARÀ
RICARD BENIMELI
ARXIU MUNICIPAL DE RODA DE BARÀ

L'Arxiu Municipal de Roda de Barà (AMRB) és l'òrgan administratiu encarregat d'organitzar la gestió i el tractament de la documentació municipal rodenca, així com de custodiar, conservar i difondre aquesta documentació. L'AMRB neix com un servei més de l'administració local rodenca l'octubre del 2001, quan és contractat un tècnic per tal d'organitzar els fons documentals del consistori.

Les instal·lacions de l'AMRB es troben ubicades en un antic pavelló escolar situat una vintena de metres al darrera de la Casa de la Vila i al costat de l'Escola d'Adults municipal. L'edifici està format per dues aules annexes. La primera integra un dipòsit documental, un despatx per a l´arxiver i una sala de consulta pels usuaris. La segona conté un altre dipòsit de documentació.

L'AMRB ofereix tot un seguit de serveis tant als usuaris interns (Ajuntament) com als usuaris externs (ciutadania en general): consulta i préstec a la pròpia administració, consulta als investigadors, reprografia, informació documental i bibliogràfica sobre la localitat, captació de fons privats d'interès, assessorament i suport a la pròpia administració en l'organització dels arxius d´oficina, consulta de butlletins oficials, etc.

L'AMRB aplega els següents fons documentals: Ajuntament de Roda de Barà (1738 / 2004), Jutjat de Pau de Roda de Barà (1915 / 1976) i Prefectura local del Movimiento de Roda de Barà (1954 / 1976). L'any passat es va crear l'Arxiu Fotogràfic municipal, inclòs dins l´arxiu municipal i constituït per les fotografies obtingudes pels diversos departaments municipals en l´exercici de les seves funcions i les fotografies pertanyents a fons o col·leccions particulars adquirides per l'Ajuntament degut al seu valor històric i documental.

L'AMRB disposa d´una petita biblioteca-hemeroteca auxiliar composta per obres de temàtica històrica, arxivística, administrativa i legislativa, així com publicacions periòdiques locals. Entre aquestes darreres podem esmentar les col·lecions del butlletí informatiu municipal Roda de Barà al dia i de la miscel·lània BOI del Centre d'Estudis Rodencs. També es conserva en suport electrònic els butlletins oficials (BOE, DOGC, BOPT) dels darrers anys.

Per últim, esmentar que aquest mateix any, l'AMRB ha organitzat, conjuntament amb el Patronat Municipal de Cultura, Turisme i Esports i el Centre d'Estudis Rodencs, el 1r Concurs de Fotografia Local, que tenia com a tema d´aquesta primera edició el patrimoni històric de Roda de Barà.

REFERÈNCIES

Adreça: Joan Carles I, 15
Telèfon: 977 65 70 09 (ext. 35). Fax: 977 80 90 71
Web: www.rodadebara.org
Horari d'atenció al públic: de dilluns a divendres, de 9:30 a 14:00 hores

EL FONS DE MULLER
C.F.
EL PUNT DIGITAL & VILAWEB

El fons de l'empresa De Muller ja està a disposició dels investigadors a l'Arxiu Històric de Tarragona. El fons, que data d'entre 1823 i 1975, consta de més de 1.750 llibres, a més de lligalls, plànols i 889 fotografies. El material permet la investigació de la història econòmica i social de les comarques tarragonines, i aporta informació valuosa sobre l'evolució de les tècniques vitivinícoles, segons Ricard Ibarra, director de l'arxiu, que es planteja ara muntar una exposició que doni a conèixer la importància de De Muller en el sector vitivinícola i en l'evolució de Tarragona durant els segles XIX i XX.

El fons de l'empresa De Muller va ingressar en dipòsit a l'Arxiu Històric de Tarragona (AHT) l'any 1995, gràcies a la cessió del seu darrer propietari, Joaquim de Muller i d'Abadal. Són 173 metres lineals entre llibres (més de 1.750), lligalls i plànols, a més de 889 fotografies. Segons apunta Ricard Ibarra, director de l'arxiu tarragoní, el conjunt documental -amb una abundant correspondència i nombrosos llibres de comptabilitat, en alemany, francès, anglès i castellà- proporciona informació molt diversa, des de l'obtenció de la matèria primera, el raïm o determinats vins, les instal·lacions -obres d'ampliació i inventaris-, les patents d'invenció, la maquinària emprada per elaborar el vi i l'aiguardent -a més de la de Tarragona, la dels dipòsits i destil·leries Bordeus, Cognac, Florensac, Valros (França), Boufarik (Algèria), Fondarella, Vila-rodona i Montblanc-, les fases de vinificació i els controls, els contenidors (bótes, garrafes, ampolles), els taps i les càpsules, l'etiquetatge, la mà d'obra (agricultors, boters, personal dels cellers i del magatzem), els proveïdors, els representants i distribuïdors (amb altres magatzems a Reus, París, Reims, Bordeus, Marvejols i Voiron), el transport de la mercaderia (per via terrestre i marítima, amb els noliejaments, duanes i assegurances) fins als clients i bancs de les múltiples i cada cop més allunyades destinacions, l'evolució dels preus i l'abast de les vendes.

El fons "permet la investigació de la història econòmica i social de la ciutat de Tarragona i de les comarques tarragonines en conjunt, així com també aporta informació valuosa sobre l'evolució de les tècniques vitivinícoles", segons Ricard Ibarra, que afegeix: "Igualment, cal destacar el vessant comercial de l'empresa, amb projecció estatal i internacional, a través sobretot del transport en vaixells des del port tarragoní." El fons també conté documentació sobre l'activitat d'August de Muller en els diferents càrrecs que va ocupar, com ara vicecònsol dels Països Baixos, fundador del Patronat de l'Obrer (un copiador de cartes), agent general a Espanya de La Grande Chartreuse (plànols, inventaris, comptes, correspondència de l'establiment a Tarragona) i accionista de les Aigües Minerals de Saint-Galmier (font Badoit i altres). També recull documentació de les obres de la casa familiar i de la capella; l'empresa participada Solé y Compañía, S.L. (Constantí); la fàbrica de botons de nacre a la casa-asil de l'Esperit Sant (convent de les Oblates); l'empresa concessionària de Coca-Cola COBEGA, SA; l'exseminari, i el Tribunal Tutelar de Menors, entre altres.

TRACTAMENT ARXIVÍSTIC

El tractament arxivístic del fons ha consistit en la desinsectació i neteja de la documentació; la cololocació en unitats d'instal·lació normalitzades; la classificació i ordenació i la descripció a nivell d'inventari. L'inventari de l'AHT, amb 8.180 registres distribuïts en divuit apartats diferents, reflecteix de manera ininterrompuda l'evolució de l'empresa des de la seva fundació, amb sèries completes. La documentació fotogràfica ha estat digitalitzada i el director de l'arxiu en destaca la col·lecció de procedència britànica d'imatges de la Segona Guerra Mundial, que ja es va difondre els anys 1996 i 1997 en l'exposició itinerant Imatges d'un món en guerra: 1939-1945. L'AHT es planteja ara muntar una exposició que doni a conèixer a la societat la importància de l'empresa De Muller en el sector vitivinícola i en l'evolució social i econòmica de la ciutat de Tarragona i el seu àmbit d'influència durant bona part dels segles XIX i XX.

APAREIXEN DOCUMENTS ANTICS A LA BATLIA D'ALCÚDIA
ANTONI MAYOL
ARXIU MUNICIPAL D'ALCÚDIA

L'Arxiu Municipal d'Alcúdia va descobrir fa uns mesos una pila de documentació antiga que havia quedat extraviada anys enrere dins el mobiliari de la batlia de l'Ajuntament i es donava per perduda. Es tractava de llibres de privilegi i pergamins que havien servit de referència perquè alguns historiadors locals escriguessin les seves obres.

Amb la pista d'aquests llibres es va localitzar a la batlia la vara del batle i un conjunt de 26 registres i 8 llibres impresos del segle XIX -novel·la històrica- del metge i historiador Joan Reynés i Ferrer (1854, 1862 i 1863). Aquests registres són un conjunt de llibres de recopilació de privilegis iniciats al segle XVI, per una banda, i sentències i còpies de cartes reials en pergamí que tractaven sobre el vi, per l'altra. A l'hora també, hi ha expedients del segle XX sobre terres comunals i algunes urbanitzacions. D'entre les cartes reials i la recuperació de privilegis destaca el Llibre de Cadena en el que es recopilen els privilegis de la ciutat des del segle XVI al segle XVIII i en el que hi ha còpia de privilegis concedits pels monarques de la dinastia de Barcelona des del segle XIV. Aquest llibre és important perquè, a més a més de la recopilació de privilegis, hi ha la còpia de diversa correspondència enviada entre el batle d'Alcúdia i els batles veïns de Muro, Santa Margalida i altres durant la guerra civil agermanada, i també hi ha una descripció que van fer els alcudiencs al notari de ciutat de Mallorques, Miquel Sabater, que va estar tancat a Alcúdia durant el setge dels agermanats (1521-1522).

Hem de tenir en compte que aquesta descripció -sempre versió dels qui guanyaren- és emprada en les novel·les històriques del segle XIX de Jaume Reynés i que la Història d'Alcúdia de Pere Ventayol dels anys vint del segle XX també es basa en les descripcions que fan a la novel·la. Alguns historiadors dubtaven de la veracitat del relat perquè tant en les novel·les com en la història de Ventayol, fan dialogar personatges, i això no és massa científic, i pareixia que era inventat. I realment els diàlegs eren inventats. D'aquí la importància de la troballa.

EL SINDICAT AGRÍCOLA DE CONSTANTÍ RECUPERA EL SEU PATRIMONI
RAFAEL SOLÉ
SINDICAT AGRÍCOLA DE CONSTANTÍ

El Sindicat Agrícola de Constantí és una entitat cultural i social que va néixer el juny de 1905 com a una associació d'homes i dones treballadores del camp, residents a Constantí, que pretenia millorar la qualitat de vida dels seus associats propiciant serveis comuns de naturalesa assistencial per la societat del moment, organitzant activitats benèfiques per tal d'ajudar els més desafavorits de la vila o duent a terme activitats culturals com teatre, caramelles o orfeons, per tal de difondre la cultura de la població i del país.

La seva constitució inicial pretenia representar, defendre, promocionar, afavorir i potenciar els interessos econòmics, socials, professionals i culturals dels seus socis, fomentant així la solidaritat entre ells, amb l´objectiu d´aconseguir millores socials i econòmiques dels seus afiliats.

Aquest sistema va funcionar durant força anys, però amb l'arribada del franquisme l'any 1939 es va ordenar la seva dissolució, ja que una entitat que representava el pensament solidari i d'esquerres no tenia cabuda sota el nou règim.

El Sindicat Agrícola havia disposat fins aleshores d'un cafè, una sala de teatre i una biblioteca, tot això situat a les instal·lacions principals del carrer Major. També tenia associada una farmàcia, un metge, una caixa rural,una cooperativa de vi i una premsa d'oli, tot per tal d'afavorir les esmentades millores socials i econòmiques dels associats.

Però el bé més preuat que havia tingut la Societat, havien estat els seus associats, ja que mitjançant l´orfeó, les caramelles, el grup de teatre o moltes altres activitats culturals havien aconseguit de generar un esperit solidari i de pertinença al Sindicat Agrícola, que va permetre que les generacions futures, un cop aconseguit el retorn de la democràcia, sol·licitessin al nou govern la devolució del patrimoni espoliat. I amb ell, la història de molta gent de Constantí.

Així va ser com a partir de l'any 1977 es van iniciar les gestions de recuperació del patrimoni, fet que es va aconseguir l'any 1980 gràcies a l´esforç incondicional de molts socis. Des d'aquell moment es va fer una tasca de reconstrucció del local principal i de recuperació dels arxius, i amb ells, de la memòria.

Amb aquesta recuperació va començar també una etapa d'intensa activitat cultural, amb l'organització molt sovint de conferències, exposicions, teatre, concerts corals... i l'edició d'un llibre sobre la història de Constantí.

Des d'aleshores, l'entitat no ha parat de treballar pel retorn a la normalitat d'un edifici i una entitat cultural, que en l'etapa del franquisme va ser malmesa.

MEMÒRIA A VALLS
FUNDACIÓ CAIXA SABADELL
TINET DIGITAL, 20-05-2005

Els Premis Fundació Caixa Sabadell, en l'apartat d'estudis, han donat suport al projecte "Una etnografia de la memòria a Valls", impulsat per l'Institut d'Estudis Vallencs, representat per Francesc X. Domingo Romera. La investigació ha anat a càrrec de les antropòlogues Lídia Martínez Flores i Yolanda Bodoque Puerta.

El treball, que ha comptat amb un ajut de 2.200 euros, fa un recorregut per la història menuda de la ciutat, a través de la mirada de trenta habitants: tots ells tenen en comú haver viscut en la pròpia pell els canvis socials del segle XX.

UNA ALTRA MANERA DE FER HISTÒRIA

El propòsit d'aquest estudi és donar la paraula a totes aquelles persones que poden transmetre les seves vivències i fan la seva aportació al conjunt de la memòria col·lectiva. Tal com diuen les autores, no es tracta només de recuperar dades, sinó de recuperar-les, preservar-les de l'oblit i especialment atorgar a les persones el protagonisme que els correspon en la Història en majúscules. Tots els entrevistats tenen més de setanta-cinc anys.

EL RETRAT D'UNA ÈPOCA

El llibre s'estructura en set capítols, anomenats, significativament, memòries. Al primer, cada una de les persones entrevistades descriu, amb les seves pròpies paraules, el seu itinerari vital. Els altres capítols fan referència a la forma de viure d'homes i dones, a la vivència de la guerra, i a la seva visió del món i a la implicació en política. Les últimes tres memòries s'endinsen en la infància i en els primers records: s'aborden l'escola, el treball i el lleure. Les autores seleccionen les anècdotes de cadascun, les reprodueixen literalment i les emmarquen en el context històric.

LA GUERRA I LA VIDA DE CADA DIA

Queda clar que aquesta és una generació marcada per la guerra:La guerra no només és nefasta pel desastre que comporta per a un país, per a moltes vides, sinó també pel que s'ha deixat enrere, pel que hauria pogut ser i, finalment, no ha estat. Alguns d'ells van pertànyer a la lleva del biberó. I ens recorden que la guerra, un cop acabada, dura molts anys més...: molts van haver de canviar o deixar l'escola i es van posar a treballar de molt joves.

El treball, tant el considerat pròpiament domèstic o femení com el de la fàbrica o el camp, va ser un pilar essencial per a la majoria d'ells. En tot cas, de vegades, un simple testimoni ens remet a una forma de viure que ens sembla ja molt llunyana: la vida era molt diferent. Canalla petits, treballar, vés a rentar, torna amb la roba mullada. Havies de prendre aigua amb sabó desfet, perquè si no tenies fred a les mans, que et quedaven glaçades.

APOSTA PER PRESERVAR LA MEMÒRIA HISTÒRICA

Amb el suport a aquest projecte, la Fundació Caixa Sabadell vol fomentar el coneixement i la difusió de la història del país. Aquesta iniciativa, que té un gran interès didàctic, dóna la veu a aquells que van patir directament la guerra i la postguerra. Centrat a la ciutat de Valls, ens fa entendre com, amb l'esforç de moltes vides anònimes, s'ha anat reconstruint el país. Aquests records tenen un gran valor com a testimoniatge, reflex i agent constructor de la vida d'una comunitat. Val la pena conservar-los.

La BIBLIOTECA DIGITAL de CARRUTXA
CARRUTXA

Des de la seva creació, un dels objectius fonamentals de l'associació ha estat posar a l'abast del públic el conjunt de materials aplegats per l'entitat. Amb aquesta intenció es crea el 1985 el centre de documentació pensat com un espai de consulta i de trobada per als investigadors, amb voluntat de dinamitzar la recerca a l'entorn del patrimoni etnològic de les nostres comarques.

Un dels actius més importants del centre és la biblioteca, petita en volum -uns 6500 títols- però altament especialitzada en les temàtiques que són objecte de treball per part de l'entitat, i complementada amb documentació diversa que inclou buidat de premsa, documents orals o fotografies resultat de les activitats de recerca de l'associació.

El 1996, l'entitat obre el seu indret web amb l'objectiu de crear un nou canal de comunicació i de consulta per mitjà de la xarxa telemàtica. Els resultats són del tot positius i avui Carrutxa i etnocat -un domini generat per l'associació- són indrets de referència en l'àmbit de la cultura popular catalana a Internet.

L'augment constant de consultes per correu electrònic i la demanda de més informació a la xarxa ens va portar a iniciar el 2003 un nou projecte de divulgació telemàtica creant la biblioteca digital.

La biblioteca digital de Carrutxa és un espai a Internet , dedicat a la publicació d'articles i treballs sobre patrimoni cultural. Està organitzada a partir de documents en format text i en format pdf, accessibles mitjançant una base de dades que permet consultes per autor, títol i temàtica.

Vol ser una eina per a la divulgació científica. La propietat intel·lectual dels articles és dels seus autors. Poden ser reproduïts, en part, o citats en treballs d'investigació i articles, esmentant la seva procedència.

Alguns d'aquests articles han estat publicats sobre paper. Altres, no. L'objectiu de la biblioteca és posar a l'abast del públic un seguit d'informació no sempre fàcil de trobar ja que inclou articles de membres i col·laboradors de l'associació que han estat publicats en revistes especialitzades o premsa diària. A més, la biblioteca digital ofereix la possibilitat de publicar tot un seguit d'estudis de qualitat suficient; -per exemple, els derivats de treballs acadèmics- però que difícilment arribarien a ser publicats sobre paper dins les diferents línies editorials que tenim obertes.

La publicació d'articles a la biblioteca digital de Carrutxa passa per la supervisió de les persones que tenen cura de les edicions de l'entitat. A tots els efectes, per tant, la publicació digital es pot considerar una forma d'edició més.

Les recerques es poden fer per autors i per títols. Hi ha una pantalla de recerca temàtica que introduirà els grans temes. A més, quan es localitza un article, el sistema suggereix altres títols del mateix autor o temàtica. L'especialització dels temes fa difícil establir una descripció exhaustiva dels articles, però la biblioteca és prou operativa.

Bona part dels articles es poden consultar directament per pantalla ja que es troben en format text. Una opció possibilita passar a un format per imprimir (sense les referències bibliogràfiques ni la capçalera). Quan els articles són massa llargs o tenen imatges inserides, s'inclou un resum i/o el començament de l'article i la totalitat del text en format PDF, un estàndard per a la tramesa de documents.

La biblioteca digital de Carrutxa es pot consultar des de qualsevol sistema operatiu i navegador (algunes versions antigues poden donar problemes amb els accents o alguns signes).

En tot moment, s'ofereix a l'usuari la possibilitat de contactar amb l'associació, fer propostes o demanar la tramesa d'un article per correu electrònic.

http://www.carrutxa.org/biblioteca/

AGUSTÍ CENTELLES, FOTOPERIODISTA
PORT DE TARRAGONA

El Moll de Costa del Port de Tarragona obre les seves portes fins al 15 d'agost a una gran exposició fotogràfica; una mostra promoguda per la Fundació Caixa Catalunya que permet posar a l'abast del públic una extraordinària col·lecció de fotografies d'un dels millors fotoperiodistes del món, Agustí Centelles.

Sovint es parla d'en Robert Capa, com dels millors periodistes de guerra, i ho fem sense pensar que nosaltres, ben prop i ben recent, hem pogut conèixer amb detall, amb precisió, i amb la veracitat que transmeten les imatges reals, la violència i el realisme de la Guerra Civil, tot, gràcies a la gran tasca que va realitzar aquest insigne fotògraf, capdavanter del fotoperiodisme català.

Una feina impecable, plena de risc personal, posant en perill la seva pròpia vida retratant escenes del front i de la guerra als carrers; plena de sensibilitat extrema al donar-nos a conèixer els grans problemes que existien a la rereguarda, amb la fam, l'assistència hospitalària als ferits, els bombardeigs, i finalment com a colofó, la retirada i els camps de concentració.

Agustí Centelles no és solament important per ser el professional que va saber retratar millor la nostra Guerra Civil, ho és també perquè és la persona que ens ha transmès els testimonis vius d'una societat convulsa, el dolor de la gent, l'agitació social de l'època, l'exili, en definitiva, ens ha fet arribar com ningú, la nostra recent història. També podem dir que és la seva història, la d'Agustí Centelles, la història d'un home que va haver d'exiliar-se amb l'equipatge ple de negatius i fotografies, perquè els vencedors no poguessin represaliar als milers d'homes i dones que sortien a les seves fotografies i no es va aturar fins que les va tenir sanes i estàlvies.

Estudis cinematogràfics, cabarets, pallassos, combats de boxa, curses esportives, retrats de personalitats il·lustres (Casals, Pompeu Fabra, Macià, Companys, Montessori, Montseny…) festes majors, aplecs, caramelles, judicis famosos, etc. Són complementats per moments claus de la nostra història immediata: l'enterrament del president Macià, la manifestació dels rabassaires, els fets d'Octubre, les eleccions del 1936, la victòria del front d'esquerres, la rebuda del president Companys a la Plaça de Sant Jaume, l'actuació dels guardes d'assalt, els mítings, els esdeveniments del carrer, les col·lectivitzacions… fins arribar a les imatges del front, els bombardeigs, l'assistència infantil i sanitària a la rereguarda, les desfilades de joves, els carros de combat, el front d'Aragó, la retirada i els camps de concentració.

UNA VIDA DEDICADA A LA FOTOGRAFIA

Agustí Centelles, nascut el 1909, s'inicia en el terreny de la fotografia quan tot just tenia quinze anys. Treballa als tallers de El Día Gráfico, on publica els seus primers treballs com a reporter gràfic. Després col·labora amb Josep Badosa, un altre dels grans noms del periodisme català. El 1932, s'independitza professionalment i actua pel seu compte realitzant reportatges d'esports, espectacles, vida ciutadana i fets polítics. És ell qui introdueix a casa nostra el fotoperiodisme carregat de dinamisme i verisme lluny de la fotografia de galeria o del retrat, quan el seu estil modern i de personalitat inconfusible és reclamat per tots els diaris barcelonins d'aquella època. (La Humanitat, Diario de Barcelona, La rambla, Última Hora, La Publicitat, L'Opinió, La Vanguardia, etc.) Per a ell la fotografia no va tenir límits temàtics, per això, en arribar la guerra, va poder captar com ningú la força colpidora i realista d'aquells esdeveniments. La seva especialització entorn els fets de la guerra va derivada de la comanda que li fa el comissariat de propaganda de la Generalitat de Catalunya, per cobrir els serveis fotogràfics del front. Conscient de la importància dels seus documents, el 1939 decideix salvar-los de la destrucció i se'ls emportà a França juntament amb la seva famosa Leica. Tot plegat seran una quatre mil negatius que romandran dipositats, a casa d'uns amics, fins al 1976, any que tornaran a Barcelona, en la famosa "maleta". Després del camp de concentració, torna clandestinament a Barcelona el 1944, on, el 1946, obté la llibertat condicional per bé que és "inhabilitat per l'exercici de la professió", la qual cosa l'obliga a dedicar-se exclusivament a la fotografia industrial en col·laboració amb els seus fills, Sergi i Octavi.

A partir de 1978 la seva obra comença a sortir, tímidament, a la llum fins que, el 1984, li és concedit el Premi Nacional d'Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura. Va morir el desembre de 1985 a Barcelona. El 20 de març de 1986, al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, se li dedicà un acte acadèmic d'homenatge, dins la "Primavera Fotogràfica" de 1986, en el qual va intervenir l'historiador Josep Benet, la crítica de fotografia, Marie-Loup Sougez i el fotògraf Xavier Miserachs, sota la presidència del Molt Honorable Sr. Jordi Pujol, aleshores president de la Generalitat de Catalunya.

publicacions

L'ARXIU T'INFORMA

núm. 4, març 2005

El quart número del Butlletí que edita l'Arxiu Municipal de Cambrils conté una mostra comentada de documents relacionats amb l'exposició organitzada pel Museu d'Història: L'antic Hospital de Cambrils: memòria d'un servei públic. A part, hi trobem les habituals seccions del butlletí com el resum de la convocatòria de premis i subvencions, exposicions, etc.

CONTRAFORT

núm. 1, maig 2005

Acaba d'aparèixer el Butlletí informatiu de recerca en ciències socials del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. En el primer número hi ha referències de convocatòries d'ajuts a la investigació, ressenya de publicacions recents, projectes editorials en curs, excavacions arqueològiques, vincles de llocs web i notícies sobre el patrimoni històric i documental sempre referit a l'àmbit territorial de la Conca de Barberà.

KESSE

núm. 37, desembre 2004

La revista del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver dedica el dossier al món del vi, al paper essencial que el vi ha jugat en l'economia i la cultura del Camp de Tarragona.

Conté articles de Lluís Arola: "El naixement dels estudis d'enologia a Tarragona"; Fernando Zamora: "El Priorat: la nova Borgonya"; Maria Bigordà: "Viticultura del futur: producció integrada" i Mercè Toldrà: "Hospita Tarraco Baccho". A banda, hi trobem altres articles en l'apartat de miscel·lània: Joan Jaume Iniesta Girona: "Les conseqüències del model de desenvolupament urbanístic en el consum d'aigua" i Joan Cavallé: "Visions literàries de Tarragona" .

BUTLLETÍ informatiu de l'Associació d'Arxivers de Catalunya

núm. 76, abril-juny 2005

El darrer número del Butlletí de l'AAC realitza un balanç sobre les principals actuacions portades a terme durant els aquests vint anys d'existència de l'entitat: "AAC, 1985-2005. De l'audàcia a la normalitat". La resta de la publicació desglossa la participació de delegats en trobades internacionals, les darreres disposicions sobre arxius en publicacions oficials, ressenyes bibliogràfiques i els resum dels acords presos per la Junta Directiva.

SAPIENS

núm. 34, agost 2005

Sàpiens és una revista de caràcter divulgatiu sobre temes d'història de Catalunya i d'arreu del món. El número d'agost parla, entre d'altres temes, sobre aspectes desconeguts de Joan Gamper, el pimer president del Barça; el rei Lluís XIV, el primer inventor del màrqueting; els intercanvis de presoners al port de Barcelona i el projecte fallit de canal de navegació entre Reus i el port de Salou.

agenda

BERNARDÍ MARTORELL, un gran arquitecte del modernisme

El Museu Agrícola de Cambrils presenta aquesta exposició centrada en l'obra arquitectònica de Bernardí Martorell i Puig (1877-1937), a través d'un seguit de plànols, fotografies i documents. Martorell és l'autor de l'antic celler de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, avui Museu Agrícola.

Dates: fins al 31 de desembre de 2005.
Més informació: Museu d'Història de Cambrils (mhc.cambrils@altanet.org tel. 977 794 528).

EDUARD TODA

L'any 1855 va néixer a la ciutat de Reus qui amb els anys es convertiria en un il·lustre viatger, diplomàtic i bibliòfil. L'any 2005, per tant, es commemora el 150 aniversari del seu naixement, per la qual cosa l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ha decidit dedicar-li l'exposició de petit format que cada any es realitza al vestíbul del centre. L'objectiu bàsic d'aquesta petita mostra és homenatjar aquest personatge fent un recorregut per la seva vida i la seva activitat a partir d'una mostra de documents, fotografies i publicacions que es conserven a l'Arxiu. D'altra banda, no s'ha d'oblidar que l'Arxiu Històric de la Ciutat va rebre la donació, durant els anys 20 del segle passat, d'una part del valuós fons documental i bibliogràfic que Toda recollí i acumulà al llarg de la seva vida i que ell repartí entre diverses institucions catalanes.

Dates: fins al 31 de desembre de 2005.
Lloc: vestíbul de l'Arxiu Històric de la Ciutat.

SEGONES JORNADES SOBRE ENSENYAMENT I ARXIUS

L'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona, juntament amb diverses institucions (Institut Municipal d'Educació de Barcelona, Associació d'Arxivers de Catalunya, ICE de la UAB, Departament de Cultura i Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona...), organitza les "Segones jornades sobre ensenyament i arxius" amb l'objectiu d'obrir els arxius a les possibilitats didàctiques i educatives que presenten i apropar als ensenyants aquesta riquesa patrimonial massa sovint oblidada. Es tracta de fer una reflexió conjunta d'arxivers i docents, per tal de marcar línies de col·laboració.

Dates: 6 i 7 setembre de 2005
Lloc: Sala de Graus de la Facultat de Formació del Professorat de l'ICE de la Universitat de Barcelona (Campus de la Vall d'Hebron).

VI beca de recerca VILA DE CAMBRILS

L'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Cambrils ha convocat la sisena edició de la Beca de Recerca Vila de Cambrils. Hi poden optar tots aquells que presentin projectes de recerca relacionats amb Cambrils o els seus personatges.

Els temes que es poden tractar són molt diversos: la història, l'art, la geografia, la pesca, el turisme, la música...

La Beca de Recerca Vila de Cambrils pretén donar suport a la investigació, amb la finalitat d'afavorir l'aparició de propostes d'estudi sobre el nostre municipi.

Dotació: 4.000 euros.
Data: fins al dia 15 de setembre de 2005 es poden presentar els projectes
Més informació: http://www.cambrils.org/cultura/ i a l'Àrea de Cultura (Tel. 977 368 484)