EL RACÓ DE L'ARXIU

Butlletí de l'Arxiu Històric Municipal de Constantí
NÚMERO 14 (JUNY 2005)
versió pdf (0'5 Mb)

CONSTANTI. DIGITALITZEN LES ACTES DEL PLE DE L'AJUNTAMENT
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE CONSTANTÍ

Les actes del Ple a la xarxa

Aquest mes de juny l'Arxiu Històric Municipal de Constantí ha començat a posar a Internet la còpia digitalitzada de les Actes del Ple de l'Ajuntament. L'objectiu fonamental és el facilitar-ne l'accés perquè es tracta d'un dels documents més sol·licitats pels investigadors i també perquè amb aquesta política, s'aconsegueix reduir la manipulació física de l'original en suport de paper.

El projecte contempla la digitalització de tots els llibres d'actes del Ple que es conserven en l'actualitat, des dels més antics, que corresponen a l'any 1844, fins als més recents de 1970 que són els darrers que hi ha transferits a les dependències de l'Arxiu Històric.

Aquesta feina la realitza el propi personal de l'arxiu amb un escànner. Un cop les actes han estat digitalitzades se les transfereix al web perquè puguin ser consultades pels usuaris des de qualsevol ordinador i a qualsevol hora del dia. Actualment ja estan disponibles els anys 1891, 1892, 1893, 1894, 1895, 1896, 1897, 1898, 1899,1900, 1900-19001, 1902, 1903, 1904, 1905-1906. Es tracta de centenars d'imatges en color a les quals s'afegirà properament la resta d'anys.

L'índex dels assumptes

Actes del Ple de l'Ajuntament

Recordem de pas que la feina de digitalització corre paral·lela al buidatge dels assumptes acordats en les sessions del Ple.

S'ha creat, en essència, un llistat amb milers de registres on hi figura la referència i el resum de tots els acords i debats que van tenir lloc a la sala de plens de la corporació municipal: la recaptació i gestió dels impostos municipals, les reclamacions a les llistes del reemplaç de l'exèrcit o del cens electoral, problemes amb la canalització de l'aigua pública (fonts, abeurador, rentador), l'enllumenat dels carrers, les vicissituds de l'escola, els permisos d'obres, les festes majors, etc.

Actes del Ple de l'Ajuntament

Fins ara, si no es disposava d'una referència concreta d'un fet calia cercar-lo acta per acta i anar llegint tot el text de les pàgines fins que apareixia -o no- la informació; ara, pel contrari, quan posem una paraula en el cercador immediatament sabrem si existeix o no aquesta informació. Per exemple, si posem la paraula Francolí, apareixeran totes les sessions en les quals s'ha debatut qualsevol qüestió relacionada amb el riu. Apareixerà la referència cronològica de la sessió i a continuació un resum de l'acord pres. Si volem ampliar la informació o volem llegir textualment l'acord llavors hem d'anar a la imatge digital de l'acta que està penjada al web. Totes les actes estan ordenades cronològicament i així és fàcil trobar-les.

El weblog de l'arxiu

web de l'arxiu de Constantí

Finalment, expliquem que des d'aquest mes el web presenta un aspecte renovat. Una renovació externa en el disseny, però sobretot interna, de l'estructura. Això es deu a la conversió de l'antic sistema estàtic en un que es basa en l'anomenada "gestió dinàmica de continguts". Així, s'ha adoptat la cada cop més popular bitàcola (bitácora en castella o weblog en anglès). La principal característica és la separació del contingut del disseny. Això permet que qualsevol persona pugui participar activament escrivint comentaris que afegirà el web de manera automàtica. És un sistema que, a més a més, permet actualitzar els continguts més ràpidament que en el sistema anterior.

LES BIBLIOTEQUES SÓN A INTERNET
CARMEN JANÉ · Barcelona
EL PERIÓDICO, 20-4-2005

No ha calgut esperar Google. El megaprojecte de l'empresa del buscador d'internet de posar a l'abast dels internautes els fons de les grans biblioteques públiques fa temps que funciona sol a Catalunya i a la resta d'Espanya. La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, la Nacional, la de Catalunya, el consorci de Biblioteques Universitàries, les de la Diputació de Barcelona i fins i tot l'Abadia de Montserrat disposen de fons consultables gratuïtament a cop de ratolí. És encara una oferta incipient, que fa molts anys que es gesta i a la qual encara li queda molt camí per recórrer, segons els seus autors. Són projectes que topen, en moltes ocasions, amb la falta de recursos, problemes derivats de canvis tecnològics i la gestió amb drets d'autor, però que, en canvi, són prioritaris per molts.

Es pot discutir sobre si la digitalització és el millor mitjà per preservar un document, però en el que estem tots d'acord és que és un gran mitjà per difondre'l, assegura Lluís Anglada, director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). L'organisme manté on line les tesis doctorals catalanes, però es tracta de documents que neixen en aquest suport.

Dos sistemes

El que és més complex és abordar el traspàs del paper al format electrònic d'altres documents, com ara els llibres. Els manuscrits, els textos més antics i els que estan en més mal estat de conservació es fotografien i es pengen a la xarxa a manera de facsímils o en format PDF, per ser impresos o ampliats. Els que tenen una impressió més clara es passen per programes de reconeixement de textos, que permeten, per exemple, crear índexs del document.

Un dels primers projectes, des del març del 1999, i sens dubte un dels més actius actualment, és el de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, sorgida per iniciativa de la Universitat d'Alacant i que compta amb el suport de diferents institucions, entre elles, el Ministeri de Cultura. El seu portal acull 25.000 documents dividit en diferents apartats, entre ells un suculent menú de clàssics espanyols, per autors i amb els fons descatalogats de la col·lecció Austral. Estem més que complint terminis, tot i que tenim moltes peticions que encara no podem atendre, explica el director, el professor Juan Manuel Abascal, que compta amb l'assessorament d'un comitè de savis que decideixen sobre els projectes.

Afegir-hi la memòria

Però el paraigua de la Cervantes virtual és encara més gran i acull també portals sobre l'exili, arxius, antiguitats, clàssics catalans, gallecs, bascos i en llengües prehispàniques. El nostre projecte és incorporar-hi documents històrics, perquè ara el 80% són literaris. També hi ha literatura infantil, tertúlies..., assenyala Abascal.

La Biblioteca de Catalunya (BC) va ser de les primeres a sumar-se al projecte, però també digitalitzen pel seu compte, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, per exemple, revistes catalanes antigues, que ja no estan en prou bon estat per ser prestades. És millor treballar en col·laboració perquè se n'aprèn i s'enriqueix l'usuari, explica Eugènia Serra, subdirectora de la BC i presidenta del Col·legi de Bibliotecaris de Catalunya. Això de Google ha sigut un toc d'atenció. Fan falta recursos, perquè la digitalització no es fa sola, afegeix. La Biblioteca Nacional també compta amb un important fons digital de llibres i documents històrics.

Algunes biblioteques tenen fons digitals però només permeten consultar-los des d'adreces internes. És el cas de la Universitat de Granada o de la de San Millán de la Cogolla, que només penja l'exterior dels manuscrits. Alguns justifiquen aquesta pràctica amb l'argument que una biblioteca és un lloc presencial.

Adreces útils:

Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes:
http://www.cervantesvirtual.com/index.shtml

Biblioteca Nacional:
http://www.bne.es/esp/bidigital.htm

Biblioteca de Catalunya:
http://www.bnc.es/digital/index.php

Consorci de Biblioteques Universitàries:
http://www.cbuc.es/

Biblioteques de la Diputació de Barcelona:
http://www.diba.es/biblioteques/bibliotecaelectronica/sumari.asp

Biblioteca de l'Abadia de Montserrat:
http://www.cervantesvirtual.com/portal/Abadia/index.shtml

L'ARXIU COMARCAL DE LES TERRES DE L'EBRE INVENTARIA EL FONS DE MARCEL·LÍ DOMINGO
ACN · Tortosa
TINET DIGITAL, 12-4-2005

Després que l'Ajuntament de Tortosa adquirís el passat mes d'octubre un fons "inèdit" de quaderns i dietaris del polític Marcel·lí Domingo, l'Arxiu Comarcal de les Terres de l'Ebre es va posar a treballar per completar un inventari-catàleg per poder tenir una relació detallada de les llibretes personals del dirigent republicà.

L'inventari ha permès separar en dos blocs els quaderns de Domingo. Un que recolliria els quaderns datats del 1911 fins als anys vint, i la resta a partir dels anys vint quan comença la vida política de Marcel·lí Domingo. Segons ha explicat Curto, en les llibretes més antigues, d'abans que Domingo s'incorporés a la política activa, s'hi han trobat lectures i reflexions literàries del dirigent republicà amb cites bibliogràfiques escrites en diferents idiomes. No obstant això, les anotacions personals de Domingo estan escrites en castellà i en alguna ocasió en català.

En l'inventari que s'ha elaborat des de l'Arxiu s'ha delimitat la cronologia dels documents; i davant les demandes d'algunes poblacions per saber si en un dia concret Marcel·lí Domingo havia visitat el seu municipi, s'ha fe una relació del lloc i data que apareix en cadascuna de les anotacions del polític.

Tot i que ja s'han publicat diverses biografies sobre la vida de Marcel·lí Domingo, tant el director de l'Arxiu Comarcal de les Terres de l'Ebre, Albert Curto, com el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tortosa, Lluís Martín, han destacat la importància que té aquest fons ja que pot permetre conèixer més coses de la vida personal del dirigent republicà, fins ara desconegudes. Les biografies que s'han escrit no han comptat amb aquest material, i sent dietaris i llibretes personals del polític potser ens poden obrir nous aspectes sobre la vida de Domingo que no coneixíem, ha manifestat Martín.

El fons va ser adquirit per l'Ajuntament de Tortosa que va comprar el fons a un antiquari de Barcelona per 31.200 euros. El fons consta de més d'un centenar de documents, entre els quals destaca especialment, pel seu contingut personal, 58 dietaris del polític.

D'altra banda, l'IMACT i l'Arxiu Històric i Comarcal també prepararan una exposició monogràfica dedicada a Marcel·lí Domingo amb l'objectiu de donar a conèixer als investigadors, i als ciutadans en general, l'existència d'aquest fons documental i contribuir d'aquesta manera, a la recuperació de la memòria històrica.

Marcel·lí Domingo Sanjúan va néixer l'any 1884 a Tarragona i va morir el 1939 a Tolosa de Llenguadoc. Va ser un dels polítics més destacats del republicanisme, especialment estimat a les Terres de l'Ebre, i estretament vinculat a Tortosa. Va traslladar-se a viure a la capital del Baix Ebre l'any 1903, on va exercir de mestre i va iniciar la seva activitat periodística i política.

L'any 1909 va ser escollit regidor de l'Ajuntament de Tortosa i posteriorment va ser diputat a les Corts. Més endavant, com a ministre d'Instrucció Pública de la República, va introduir el català a les escoles i va modernitzar l'estructura docent de l'estat espanyol, i com a ministre d'Agricultura va dignificar la reforma agrària.

TROBEN A L'ARXIU HISTÒRIC DE SITGES UNA DE LES RESTES HUMANES MÉS ANTIGUES DE CATALUNYA
SÒNIA MARSAL.
EL PUNT & VILAWEB, 10-5-2005

La mandíbula trobada, una de les més antigues de Catalunya, és d'un home de Neandertal de com a mínim 15 anys que va habitar la Cova del Gegant de Sitges fa entre 100.000 i 40.000 anys. L'han descobert ara arqueòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) però la peça es troba en possessió de l'Arxiu Històric de Sitges des del 1998, quan va ser cedida, juntament amb unes 600 peces fòssils més, pel paleontòleg Santiago Casanova, que guardava tot aquest material a casa seva des del 1952, data en què es va fer la primera excavació a la cova. Joan Daura i Montse Sanz, els descobridors, van presentar ahir per primera vegada la peça, que dóna més importància als jaciments de la zona del massís del Garraf, va destacar Daura.

L'ARXIU MUNICIPAL DE TARRAGONA GUARDARÀ ELS DOCUMENTS DEL NÀSTIC
EL PUNT & VILAWEB, 24-5-2005

El Club Gimnàstic de Tarragona cedirà el seu fons documental a l'Arxiu Municipal de Tarragona. Així, l'arxiu tarragoní guardarà els documents històrics d'un dels clubs més antics de la demarcació, que va néixer com a entitat el 1886. El traspàs serà possible gràcies a un conveni.

PRESENTEN L'INVENTARI DEL FONS DOCUMENTAL DE L'ARBOÇ
EL PUNT & VILAWEB, 5-6-2005

L'Arxiu Històric Comarcal del Vendrell va presentar ahir, a la Casa de Cultura de l'Arboç, l'Inventari del fons documental de l'Ajuntament de l'Arboç (1826-1998). Durant l'acte, l'historiador Pere Simón Abellán va pronunciar la conferència Una ullada als fons documentals de l'Arboç. A continuació va actuar el Cor Jove de la Coral Ressò de l'Arboç i després es va inaugurar l'exposició Documents de l'Ajuntament de l'Arboç, que presenta reproduccions fotogràfiques de vint-i-cinc documents d'aquest fons, que daten des del 1826 fins al 1925.

DESCOBREIXEN ACTES NOTARIALS ABANDONADES AL PASSEIG DE GRÀCIA

Apareixen al passeig de Gràcia de Barcelona quatre bosses d'escombreria plenes de documents procedents de la important notaria d'Isabel Gabarró. Els documents contenien informació confidencial de particulars i empreses, algunes de renom, com Planeta o Caixa de Catalunya.

Tal i com va informar el setmanari El Triangle (núm. 728, 25-4-2005) els documents van ser descoberts al bell mig del concorregut i cèntric passeig de Gràcia al davant d'un contenidor de la brossa i eren accessibles a tothom. Es tracta d'escriptures pròpies de l'activitat notarial: compravendes, acceptació de càrrecs societaris, constitució de finques, declaracions d'obra nova, ampliacions de crèdit, creacions de noves societats, atorgament de poders, canvis de domicili social, entre d'altres.

Recordem que la llei estatal de Protecció de Dades (15/1999) diu a l'article 10: El responsable d'un fitxer i els qui intervinguin en qualsevol fase del tractament de les dades de caràcter personal estan obligats al secret professional respecte d'aquestes i al deure de guardar-los, obligacions que subsistiran fins i tot després de finalitzar les seves relacions.

Incomplir el deure de secret professional, segons aquesta llei, constitueix una infracció greu, com també ho és mantenir els fitxers, locals, programes o equips que continguin dades de caràcter personal sense les degudes condicions de seguretat.

EL RETORN DELS PAPERS

El conflicte per la titulartitat dels Papers de Salamanca va camí de convertir-se en l'afer arxivístic més rellevant a Espanya, al menys a tenor de l'allau de notícies, declaracions i articles que genera sense parar i des de fa anys.

Archivo General de la Guerra Civil

La decisió del govern espanyol de retornar alguns d'aquests papers ha generat de nou un munt de reaccions a favor i en contra.

Els partidaris volen que es concreti d'una vegada aquesta decisió perquè no succeeixi com en l'anterior época del PSOE, quan la ministra de cultura era Carmen Alborch i es va aprovar el trasllat però no es va materialitzar mai i de seguida va venir el PP amb una postura contrària i intransigent.

La decisió de retornar els papers ha caigut com un gerro d'aigua freda als que en són contraris. Consideren que atempta contra la unitat no només de l'Archivo sinó, fins i tot, del propi estat espanyol. En suport d'aquesta postura s'han significat darrerament historiadors de la dreta més filofranquista, com Pío Moa: Se trata de un acto despótico y antidemocrático, de una decisión que vulnera todos los principios del sentido común, en función de intereses partidistas espurios. Es necesario resistir a ese despotismo, estamos en una democracia y sus principios deben defenderse.

També l'historiador Fernando García de Cortázar s'ha significat en les seves declaracions: no son los papeles de Salamanca, sino los de España y es el nacionalismo catalán el que ha puesto en marcha esta operación para enfrentar a los españoles y así afirmar su nación catalana como distinta. (Libertad Digital, 27-5-2005).

El diumenge 12 de juny va tenir lloc una manifestació pels carrers de Salamanca a la qual hi participaren 100.000 persones, segons unes fonts, i 10.000, segons les altres. Aquesta manifestació estava organitzada i patrocinada per la plana major del Partit Popular i en ella la qüestió de l'arxiu anava molt lligada a la crítica contra ERC i els tòpics de sempre sobre los catalanes...

Mentre tot això succeeix s'espera que el govern espanyol enllesteixi definitivament la posada en pràctica de la devolució, una disposició que, d'altra banda, deixa també insatisfetes altres entitats, administracions i particulars que també reclamen la devolució dels seus documents incautats i dipositats a Salamanca.

RESTAUREN DOCUMENTS MEDIEVALS DE POBLET
FUNDACIÓ LA CAIXA
TINETDIGITAL, 13-4-2005

La Caixa i el Monestir de Santa Maria de Poblet han signat un conveni de col·laboració en aquesta iniciativa amb 7.500 euros. El Monestir de Santa Maria de Poblet ha restaurat dos volums de l'ordre Cistercenc, Antiphonale Officci, del segle XII i XIII, i el Capitularium-Collectarium-Hymnarium Officci, del segle XIII-XIV, que es trobaven en mal estat de conservació i requerien un acurat treball de restauració.

La restauració dels dos volums, que ha estat realitzada pel taller del Monasterio de Santa Lucía (Saragossa) ha consistit en desmuntar el cos del llibre, la seva neteja mecànica i la fixació de les tintes i desinfecció, per tal de mantenir-los en perfecte estat. També s'ha donat un tractament específic al relligat de pell que tenen tots dos llibres.

L'Obra Social de la Caixa ja va col·laborar l'any 2003 en la restauració d'alguns dels principals manuscrits del Monestir. En aquella ocasió es va recuperar un Gradual Cistercenc del Poblet del segle XIII.

A més del conveni amb el Monestir de Santa Maria de Poblet, la Fundació la Caixa, ha signat dins de la seva convocatòria de Col·laboracions Socioculturals, vuit acords més amb entitats tarragonines, als quals ha dedicat un total de 87.500 euros.

La Fundació la Caixa és l'entitat encarregada de gestionar els recursos que la Caixa d'Estalvis i Pensions, la Caixa, destina a la seva Obra Social. La Fundació desenvolupa les seves activitats en el camp social, educatiu, científic i cultural per mitjà de programes propis o en col·laboració amb altres entitats i institucions.

En els programes de la Fundació "la Caixa", els temes socials són prioritaris. L'entitat promou centres i activitats per a la gent gran, programes socials i assistencials dedicats a pal·liar les conseqüències de l'Alzheimer i a prevenir la SIDA. La Fundació també dóna suport a programes per evitar la marginació i afavorir el desenvolupament als països al Tercer Món, a més a més de col·laborar amb iniciatives socioculturals com la que promou el Monestir de Santa Maria de Poblet.

LA BIBLIOTECA PÚBLICA DE TARRAGONA RECUPERA ELS LLIBRES DELS SOLDATS DE LA GUERRA CIVIL
CARINA FILELLA. TARRAGONA
EL PUNT & VILAWEB, 23-03-2005

La Biblioteca Pública de Tarragona ha iniciat la recuperació i catalogació dels llibres que formaven part de l'antic servei de biblioteques del front, una xarxa de biblioteques ambulants a través de la qual es feien arribar llibres als combatents o als hospitalitzats durant la Guerra Civil espanyola. Precisament Tarragona, juntament amb Cervera, eren les dues ciutats catalanes que disposaven del dipòsit de llibres més gran.

El servei de biblioteques al front era un organisme dependent del Departament de Cultura de la Generalitat, que es va crear el 1937. Es tractava de traslladar llibres al front, mitjançant una xarxa de biblioteques ambulants que estava connectada amb la direcció tècnica de les biblioteques populars de la Generalitat, vinculada a la Institució de les Lletres Catalanes. Amb la creació d'aquest servei es recollia i regularitzava la iniciativa de l'Agrupació d'Escriptors Catalans, que des de l'agost de 1936 van iniciar remeses de llibres per als soldats del front d'Aragó. Els dos gran dipòsits de llibres es trobaven a les ciutats de Cervera i Tarragona, a partir de les quals s'enviaven els llibres als diversos fronts. Ara, les bibliotecàries de la biblioteca pública de Tarragona han iniciat el projecte de recuperació dels volums que formaven part d'aquell fons, que no està catalogat. El fons de llibres d'aquella època està dispers: hem de rescatar els llibres, identificar-los, catalogar-los i, finalment, fer-ne una guia, segons Roser Lozano, directora de la biblioteca tarragonina, que va afegir: Aquest projecte va en la línia de la recuperació de la memòria històrica que durant uns anys ha quedat callada. És bo que ara es recuperi material com aquest. Ara per ara es desconeix quants títols es conserven a Tarragona, però sí que és una de les ciutats que en té més de Catalunya. La seva catalogació permetrà veure quin tipus d'obres llegien els combatents o els hospitalitzats durant els anys de la Guerra Civil espanyola. Segons Lozano, hi havia llibres molt variats, però sobretot novel·les i llibres d'aventura. I és que es tractava de conservar la moral dels combatents i milllorar-ne la formació cultural, tant dels que es trobaven en avançades com dels que eren a la rereguarda; i omplir el temps de lleure i contribuir al guariment físic i moral dels soldats hospitalitzats, segons s'indica en el decret de creació del servei de biblioteques del front, dictat el 17 de febrer de 1937. El que tenien en comú era que es tractava de volums de petit format, perquè així era més fàcil el seu transport, que es feia a través d'uns bibliobusos. Unitats de xoc, de Pere Calders; Quinze articles, de Rovira i Virgili; La corte de los milagros; de Ramón del Valle Inclán, o El capital de Karl Marx, són alguns dels títols que es troben a la biblioteca pública de Tarragona i que tenen el segell identificador del servei de biblioteques del front i un número de registre. Roser Lozano preveu que un cop estigui catalogat tot el fons es pugui muntar una exposició per mostrar-lo públicament i que vegi la llum.

LA VICTÒRIA DE L'AMNÈSIA
PAU JUVILLÀ
CGT · PONENT

Lleida, com altres ciutats de l'Estat espanyol, conserva encara vestigis del franquisme en els noms de carrers, places i blocs, conserva fins i tot el monument als caiguts "por Dios y por España" realitzat amb l'esforç dels presos republicans, conserva encara alguna que altra placa i símbol espargits per la seva geografia. Afortunadament aquests noms preconstitucionals (eufemisme utilitzat per a no dir feixistes) han anat desapareixent lentament de les nostres ciutats.

Això sembla, però el 30 de gener de 2002 la Comissió especial de denominació de carrers, amb els vots de PSC-PSOE, IC, CiU i PP aprovava el nom de Casimiro Sangenís per a un dels nous carrers a realitzar en l'eixample del barri de Pardinyes ja que, segons el llavors alcalde de Lleida i ara conseller d'agricultura de la Generalitat de Catalunya Antoni Siurana, Sangenís era un home de Lleida que estimava la seva ciutat i per això se li donarà un carrer com a tants altres alcaldes.

Quan el 2 d'abril de 1938 les tropes feixistes prenien (alliberaven deien ells) Lleida i desfilaven per la Rambla de Ferran victorioses, conjuntament amb les botes alemanyes, marroquines, italianes i feixistes, caminava Casimiro Sangenís, voluntari en l'exèrcit del Caudillo i els seus acòlits.

Sangenís sempre va ser un membre actiu de la Falange Espanyola i de les JONS, va rebre nombroses condecoracions com la creu vermella del mèrit militar, la creu de cavallers de l'orde de Cisneros i de l'encomana del mèrit civil. Va ocupar diversos càrrecs en l'administració del règim des d'abans de finalitzar la guerra civil, ja l'any 1938 va ser nomenat delegat provincial del Movimiento a Lleida des d'on passà a la diputació, ajuntament i a les corts generals.

La gestió com alcalde de Sangenís es va basar en un urbanisme de grans avingudes, on vivia la classe acomodada donant l'esquena als barris obrers on faltava la infraestructura més bàsica. Convivien en la Lleida dissenyada per Sangenís les grans avingudes amb els carrers sense clavegueram de les classes obreres.

Paral·lelament, amb el suport d'uns i la indiferència dels altres, la repressió del règim feixista seguia actuant sobre les persones que exigirien llibertat i democràcia i durant el seu mandat municipal es va produir també un augment de l'activitat de determinades forces aparentment deslligades del poder però tolerades per ell, com la Guàrdia de Franco.

Sangenís també destacà per formar part juntament amb altres reconeguts feixistes del "caliu ilerdenc", que va crear l'anomenat "leridanismo", una espècie de moviment ideològic inclòs dins d'un moviment estatal dirigit pel règim franquista per a diluir les diferències identitàries i suprimir qualsevol principi d'aspiració nacionalista, exaltant uns suposats trets culturals i lingüístics de Lleida aïllant-la de Catalunya per a situar-la a Aragó.

CGT

Des del sindicat CGT a Lleida vam impulsar una campanya de protesta contra la imposició del nom d'aquest feixista a un dels nostres carrers, vam començar amb cartes al director denunciant el fet per a posteriorment presentar el febrer del 2002 una moció per a retirar el nom del carrer que no s'arribà a discutir en el ple municipal, a causa de la negativa del llavors alcalde Antoni Siurana.

La presentació de la moció va venir precedida d'enviaments de cartes, faxos i correus electrònic als suposats partits d'esquerres (PSC i IC) que van aprovar el nom, sense resposta per la seva banda.

A causa de aquesta negativa comencem un enviament postal de 5.000 díptics pel barri on s'ha de situar el carrer informant de les intencions de l'Ajuntament i demanant un enviament massiu de correus electrònics a l'adreça electrònica de l'alcalde, l'últim acte de la campanya es va realitzar poc abans del 11 de setembre del 2004 amb una reunió amb l'ara regidor de cultura de ERC per a sol·licitar la seva retirada sense resposta per la seva banda.

La resposta de l'alcalde socialista a la nostra campanya va ser declarar que la ciutat està per sobre d'aquests temes i que cal fer abstracció de les ideologies dels alcaldes i nosaltres ens neguem i ens seguim negant a l'oblit i la desmemòria, que la democràcia permeti que s'honri al feixista i s'oblidi les persones que van lluitar i van patir exili, repressió i mort, que els nostres avis, els seus fills i els seus néts trepitgin diàriament el carrer que duu el nom d'un representant d'aquell règim feixista.

La campanya que vam començar no es redueix a retirar el nom d'un carrer, no personalitzem en Sangenis tota la nostra lluita sinó que veiem necessari i imprescindible crear una dinàmica de debat, trencar amb la idea que no hi va haver ni bons ni dolents. És necessari recuperar la memòria històrica, negar-nos a l'oblit i al perdó, ja que com sempre ens repeteix Enric Marco no es pot oblidar, però perdonar tampoc perquè si al perdó no l'acompanya la justícia es converteix en impunitat, no podem permetre que les nostres àvies i avis s'hagin de veure una vegada mes vençuts.

* Article publicat prèviament a Recuperación de la memoria histórica. El camino de la verdad, monogràfic de Rojo y Negro, núm 78, (maig 2005), pàg. 6.

LLIBRES I IMPREMTES

LLIBRES IMPRESOS (S. XVI-XIX)

DTGTERRES DE L'EBRE · GENERALITAT & TINET DIGITAL, 27-5-2005

En el marc de la celebració, enguany, de l'Any del Llibre i del Lector els Serveis Territorials de Cultura, conjuntament amb l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre, han organitzat una exposició que, sota el títol Llibres impresos (s. XVI-XIX), restarà oberta al públic fins el 31 de juliol.

L'exposició vol mostrar una selecció de llibres pertanyents al fons bibliogràfic de l'Arxiu, titularitat de l'Ajuntament de Tortosa i que, per les seves funcions i característiques, és poc conegut. De fet, fins a la inauguració de la Biblioteca Popular, l'estiu de 1928, en la seva primera ubicació del carrer Reus, no hi havia a Tortosa altra biblioteca pública que la de l'arxiu - museu de la ciutat.

Llibres impresos

La biblioteca de l'arxiu s'havia anat nodrint dels diferents llegats, especialment d'ençà de la creació del Museu. Les aportacions patrimonials durant els primers anys del Museu eren de naturalesa diversa. Una bona part varen ser elements bibliogràfics, donats per prohoms civils i religiosos de la ciutat. Ja el 1901 es comptava amb una biblioteca, com a secció pròpia del Museu, que ho esdevindria també de l'arxiu quan ambdues institucions es van fusionar l'any 1903. Sens dubte, però, la col·lecció bibliogràfica que li va donar el veritable impuls va ser la de l'extingida entitat sociocultural "Círculo de Artesanos".

A partir de la dècada de 1920, la creació dins de l'arxiu de dues seccions més, l'hemeroteca per a la premsa i la biblioteca tortosina per a la producció local, van acabar constituint un gruix bibliogràfic important. Malauradament, els avatars de la Guerra Civil van delmar la biblioteca, amb la desaparició i destrucció de llibres de gran valor. Tot i així, una part va subsistir i es va anar incrementat des de 1940 (avui, amb un total de 10.000 volums). Una part rellevant de la biblioteca actual la componen llibres anteriors al s. XX.

Els criteris de selecció de la mostra es basen tant en la producció local, en la raresa, singularitat i antigor dels llibres com en el seu atractiu formal (enquadernació, gravats, etc..) Així doncs, a títol d'exemple, podrem comprovar com s'exposen un dels 121 volums que el 1539 Arnau Guillem de Montpesat va imprimir del Llibre de les Costums, o el volum de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, que el 1891 va regalar el llavors alcalde de Barcelona, el tortosí Manuel Porcar i Tió.

EXPOSICIÓ: Llibres impresos (s. XVI-XIX)

LLOC: Tortosa
ORGANITZA: Serveis Territorials de Cultura i Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre
DATES: fins al 31 de juliol

MARQUES. ELS IMPRESSORS A LA LLEIDA DELS SEGLES XV AL XIX

VIU A LLEIDA.COM, 6-6-2005

L'Institut d'Estudis Ilerdencs repassa la història dels impressors clàssics de Lleida amb una exposició, Marques. Els impressors a la Lleida dels segles XV al XIX, que exhibeix joies del seu fons bibliogràfic dels segles XV al XIX. La mostra repassa la història dels artistes impressors que van treballar a les comarques de Lleida entre els segles XV i el XIX, a través de mig centenar de peces procedents dels fons de la institució. Fins al 24 de juny, la Sala d'Arqueologia mostra un total de 51 objectes únics, autèntiques joies bibliogràfiques, com un Breviarium Ilerdensis, el primer llibre imprès a Lleida, el 1479, sortit de la impremta del mestre Bothel, un religiós d'origen alemany establert a Lleida en l'últim terç del segle XV.

La mostra ofereix un panorama general dels condicionaments historicoculturals que van motivar l'expansió de la impremta a Europa a finals del segle XV i se centra en les indiosincràsies definidores del cas lleidatà, en què l'establiment de Bothel a Lleida va representar un punt d'inflexió. L'exposició també presenta un decret del bisbe Milà del 1498, també de Bothel, o els estatuts del segle XVIII de la llavors nova Universitat de Cervera, ciutat a on es van traslladar els impressors lleidatans amb el tancament dels estudis universitaris a la capital.

EXPOSICIÓ: Marques. Els impressors a la Lleida dels segles XV al XIX LLOC: Lleida, Sala d'Arqueologia de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (Pl. Catedral, s/n)
ORGANITZA: IEI
DATES: 21 d'abril a 24 de juny
TELÈFON: 973271500
E-MAIL: iei@fpiei.es

EL FAVORIT DE TV3

TELEVISIÓ DE CATALUNYA
El Favorit

El Favorit és un programa de divulgació històrica en clau d'entreteniment que neix amb un objectiu original: proposar als espectadors de TV3 triar el seu personatge favorit a partir d'una llista de tretze de les personalitats més rellevants de la història de Catalunya.

Al llarg de catorze setmanes, el periodista i historiador Toni Soler evoca els aspectes fonamentals de la vida i l'obra de cadascun d'aquests personatges, dins del context històric en què van viure, mitjançant un seguit de seccions dinàmiques que proporcionaran als espectadors els elements de judici necessaris per fer l'elecció:

Accions i demostracions pràctiques. L'Oriol Junqueras, doctor en Història i assessor principal del programa, portarà al plató eines i ginys que permetran presentar i fer entendre aspectes de la vida o el llegat del personatge.

Connexions en directe. L'arqueòloga Daria Calpena es desplaçarà arreu de Catalunya seguint els passos clau de la biografia de cada "favorit". En cada programa destacarà un dels indrets més rellevants on va fer història el personatge del dia.

Cara a Cara. Cap personatge històric no està lliure de punts foscos o discutibles, i El favorit se'n farà ressò. A cada programa, l'Oriol Junqueras i el Jaume Grau, subdirector del programa i col·laborador de la revista "Sàpiens", exposaran una acció o decisió controvertides del protagonista que conduirà l'espectador a qüestionar-se: mereix ser el favorit dels catalans?

Vídeos, testimonis i entrevistes que, amb rigor documental, però en un to àgil i amè, ajudaran a dibuixar el perfil del personatge i la seva època.

El nom del personatge històric favorit escollit pels catalans es farà públic a la gala final i serà un d'entre els següents tretze.

Ermessenda de Carcassona (990?-1058). Muller del comte Ramon Borrell de Barcelona. Dona de gran personalitat i dots de govern que va gaudir de gran prestigi i va ajudar el seu marit en la reconstrucció del país. Va jugar un paper important en la difusió del romànic.

Jaume I el Conqueridor (1208-1276). Comte de Barcelona i rei d'Aragó (1213-76), de València (1239-76) i de Mallorca (1229-76). Senyor de Montpeller, fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller. Va conquerir València i Mallorca.

Roger de Llúria (1250?-1305).Cavaller noble d'origen sicilià que es va convertir en almirall de la flota catalana, amb la qual va aconseguir importants victòries en defensa dels interessos catalans a la Mediterrània.

Joanot Martorell (1413?-1468).Autor del "Tirant lo Blanc", una de les primeres novel·les que trenca els esquemes de la literatura de cavallers i l'única que salva de la crema "El Quixot", en la novel·la de Cervantes. Es considera l'obra més important de la literatura catalana.

Roderic de Borja (1431-1503). Nascut en el si de la petita noblesa del País Valencià, es va formar com a eclesiàstic i ben aviat va aconseguir influència al Vaticà. Escollit Papa el 1492 amb el nom d'Alexandre VI. Defensor vigilant i sever de l'ortodòxia i de la disciplina, se li atribueixen com a mínim deu fills. La seva imatge ha passat a la història com a símbol de corrupció a l'Església.

Pau Claris (1586-1641). Polític i eclesiàstic, va ser president de la Generalitat i home clau en la Guerra dels Segadors (1640). Va donar suport a un rei francès com a candidat a comte de Barcelona.

Joan Sala, Serrallonga (1594-1634). Bandoler "nyerro" (membre d'un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana a finals del segle XVI i principis del XVII) encimat i mitificat per la literatura barroca i romàntica, que el descriu com el bandoler amic dels pobres.

Rafael Casanova (1660-1743).Polític que va dirigir la resistència de Catalunya contra les tropes de Felip V durant el setge de Barcelona. La matinada de l'11 de setembre de 1714 va capitanejar una intensa batalla final que va durar una hora i mitja. Recuperat d'una ferida de bala, amics i familiars van decidir fer-lo passar per mort, temorosos de la repressió filipista.

Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902). Sacerdot, poeta i escriptor romàntic de gran prestigi popular. Les seves obres més importants són "L'Atlàntida" i "Canigó". En els últims anys de la seva vida, la seva confrontació amb les autoritats eclesiàstiques va suposar una commoció a Catalunya, amb bàndols favorables i detractors.

Francesc Macià (1859-1933) Polític, primer president de la Generalitat moderna, Francesc Macià va proclamar l'Estat Català dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques el 14 d'abril del 1931 i va iniciar la formació del govern de la República Catalana. Més tard, va acceptar de reconvertir el govern de Catalunya en el govern de la Generalitat i d'elaborar un Estatut d'Autonomia per a Catalunya, que es va aprovar l'any 1932.

Francesc Cambó (1876-1947) Polític, advocat i financer, impulsor de Solidaritat Catalana i fundador de la Lliga Catalana Regionalista, el principal partit conservador català del primer terç del segle XX. Va ser diputat i ministre a Madrid, i un gran orador. Promotor de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, va llegar al Museu del Prado la seva important col·lecció de pintura renaixentista.

Pau Casals (1876-1973) Compositor, director d'orquestra i un dels grans violoncel·listes del segle XX. Després de la guerra civil i de la II Guerra Mundial, va esdevenir un gran defensor de la pau, de la llibertat i de les minories oprimides.

Lluís Companys (1882-1940) President de la Generalitat entre 1934 i 1939. El seu mandat coincideix amb el període més dramàtic de la història recent de Catalunya. Enmig de les tensions de la guerra civil i la revolució, va intentar moderar els excessos dels grups més extremistes. Exiliat a França, la Gestapo el va detenir a instàncies de Franco. El van afusellar el 1940 a Barcelona.

PUBLICACIONS

RECUPERACIÓN DE LA MEMORIA HISTÒRICA

NÚMERO ESPECIAL DE ROJO Y NEGRO, DESEMBRE 2004

Primer número monogràfic (desembre de 2004) de la revista Rojo y Negro, que edita el sindicat CGT, sobre la recuperació de la memòria històrica.

Conté vint pàgines en format semblant a un diari dedicades a aplegar el testimoni de vells lluitadors antifranquistes i al relat d'episodis poc coneguts de la repressió de la dictadura. Especialment interessant perquè hi ha relats de molts diversos llocs de l'Estat espanyol i de persones i fets que, molt sovint, no han estat tractats pels historiadors. Destacaríem, entre molts articles interessants, una entrevista a Antonio Martín, un dels autors dels atemptats pels quals es va executar Granado i Delgado, i un article de Toni Strubel, membre de la Comissió de la Dignitat, sobre els Papers de Salamanca.

Més informació: tel. 948 224 766 i e-mail: rojoynegro@ctv.es

L'ARXIU T'INFORMA

BUTLLETÍ DE L'ARXIU MUNICIPAL DE CAMBRILS, NÚMERO 3, DESEMBRE DE 2004

El tercer número del butlletí que editen els arxivers de Cambrils conté un article de Gerard Martí sobre "L'antic Hospital de Cambrils", una ressenya de les col·laboracions a la ràdio, un article de Josep M. Valls Andreu, secretari general de l'Ajuntament, sobre "El nou reglament de l'Arxiu Municipal de Cambrils" i finalment una ressenya dels articles i llibres publicats que inclouen l'anàlisi i la referència a documents de l'Arxiu Històric.

Hi ha una versió en línia del butlletí a: www.cambrils.org

ARXIBAR

BUTLLETÍ DE L'ARXIU MUNICIPAL DE BARCELONA, NÚMERO 15, DESEMBRE DE 2004
ArxiBar

Butlletí de quatre pàgines que edita l'Arxiu Municipal de Barcelona i inclou, en el seu quinzè número, una explicació del projecte d'unificació de les dependències de l'arxiu del districte de Sants-Montjuïc, un altre sobre la constitució d'un nou grup de treball sobre els documents electrònics i un sobre la cooperació amb diverses ciutats llatinoamericanes.

A banda, hi trobarem la ressenya de les activitats portades a terme els darrers mesos (jornades, congressos, trobades, etc.) la referència de l'ingrés de nous fons i l'elaboració d'instruments de descripció i, finalment, les publicacions relacionaes amb la documentació que preserva l'arxiu.

Existeix l'opció de consular el número d'Arxibar directament a l'adreça: http://www.bcn.es/arxiu

BUTLLETÍ INFORMATIU DE L'ASSOCIACIÓ D'ARXIVERS DE CATALUNYA

NÚMERO 75, GENER-MARÇ 2005
AAC

El butlletí de l'AAC ofereix en el seu darrer número un editorial sobre les possibilitats de participació en projectes delConsell Internacional d'Arxius, un article de balanç dels cursos que va organitzar l'Associació al 2004, un recull de disposicions legislatives, convocatòries i notícies, una ressenya de la revista Lligall i el resum dels acords presos per la Junta Directiva.

Com en els casos anteriors el butlletí també pot consultar-se en línia:

http://www.arxivers.com/cat/butlleti.asp

PAPERS DE L'ARXIU MUNICIPAL DE MANISES

NÚMERO 32, MAIG 2005
Papers de l'Arxiu Municipal de Manises

L'Arxiu Municipal de Manises publica des de l'any 2002 un butlletí que consta de 2 pàgines i força il·lustrat,amb una clara voluntat de recuperar la memòria històrica i d'arribar al gran públic.

Als diferents números dels Papers s'hi comenten fotos i documents antics, ressenyen les publicacions editades a la ciutat, etc.

En el darrer número hi trobem una foto comentada sobre els actes de celebració l'any 1951 del II centenari de l'església de Sant Joan Baptista i una altra de finals del segle XIX sobre la rebuda al vicari Silverio Royo Nadal.

Tots els números anteriors dels Papers de l'Arxiu Municipal de Manises es publiquen també a la xarxa i són accessibles en format pdf:

http://ayto.manises.infoville.es/arxiu/ papers/marcos.htm

ARXIUS
BUTLLETÍ DE LA SUBDIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS DE LA GENERALITAT

NÚMERO 42, PRIMAVERA 2005
Arxius

Presència renovada del butlletí de la Subdirecció General d'Arxius ara amb més pàgines -20- i més continguts.

En el present número hi ha un editorial sobre "La restitució a Catalunya dels documents confiscats arran de la Guerra Civil" i els articles de Lluís Cermeno i Martorell: "Una primera visió sobre la normativa internacional en gestió de documents", Mercè Font i Vinyes: "El desplegament normatiu de la Llei d'Arxius i Documents", Albert Villaró: "Memòries d'un arxivador de secà" i Lluís Cermeno i Martorell: "El nou Arxiu Històric de Lleida".

D'altra banda, el butlletí conté l'habitual secció de notícies plena d'útils referències a l'ingrés de nous fons documentals als diferents arxius públics de Catalunya i finalment el repàs a les darreres novetats bibliogràfiques, sovint referides a revistes d'àmbit local, difícils de conèixer d'altra manera.

SAPIENS

Edita: GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA
NÚMERO 32, JUNY 2005
Sapiens

Sapiens és una revista ja consolidada entre els lectors del nostre país afeccionats a la història degut a la qualitat dels articles, sempre buscant un punt d'equilibri entre el rigor erudit i la divulgació assequible. Ben il·lustrada i amb una presentació molt atractiva és una revista de molta qualitat.

En el número del mes de juny inclou un article sobre la desfeta catalana de Muret, l'any 1213, que representà a més de la mort en combat del rei Pere el Catòlic, la fi d'un projecte polític: el de bastir un país a banda i banda dels Pirineus, i portà la corona catalano-aragonesa a conquerir Mallorca i València.

Altres continguts estan relacionats amb la crònica dels actes internacionals de commemoració de l'alliberament dels camps de concentració i extermini nazis; les inundacions de l'any 1617, que es van endur boscos, conreus, cases i fins i tot i va haver vuit-centes víctimes; la figura d'Eliot Ness, l'heroi que va desmuntar la farsa d'Al Capone; o l'enigma sobre els orígens antics i desenvolupament de la ciutat de Roses.

Destaquem també un article molt curiós sobre personatges nefastos de la història als quals paradoxalment s'ha dedicat al nostre país el nom de carrers o places: Isabel la Catòlica, Ramón Franco, el marquès de Comillas i molts d'altres.

La revista té un web amb el resum dels articles:
http://www.sapiensdigital.com/ftp/sapiens/index.jsp

L'AVENÇ

NÚMERO 303, JUNY 2005
L'Avenç

Aquesta veterana revista d'història ofereix un dossier monogràfic sobre els quatre segles d'història de la Diputació del General, amb articles de R. Grau i M. Sánchez, Manuel Sánchez, Tomàs de Montagut, Miquel Pérez Latre i Eva Serra.

A més a més, les seccions habituals: Plecs d'història local, ressenyes de llibres, entrevista, etc.

El web conté l'índex dels números:
http://www.lavenc.com/index.htm

ANC

BUTLLETÍ DE L'ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA
NÚMERO 10, FEBRER 2005
ANC

L'últim número editat del Butlletí de l'ANC comença amb un editorial sobre el vint-i-cinquè aniversari de l'entitat i després segueix amb els articles "Fonts sobre l'elaboració de l'estatut de 1932" de Marc-Aureli Berenguer, "Breu recorregut pels fons de l'ANC sobre la Guerra Civil, el primer exili i la resistència" de Josep Fernández Trabal i "Les actes del consell executiu de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República" de Maria Utgés i Vallespí.

La totalitat del butlletí és en línia:
http://cultura.gencat.net/anc/butlleti/n10/index.htm

AGENDA

curs: LA IMATGE DIGITAL COM A DOCUMENT D'ARXIU

El curs se centra en la gestió de la imatge digital i en els aspectes formals d'aquesta. Es plantejaran les qüestions implicades en la intervenció global en conjunts fotogràfics posant especial atenció en aquells aspectes més específics de les imatges digitals. S'analitzaran doncs les diferents etapes que constitueixen una intervenció global: l'ingrés, la planificació de l'organització dels fons, la descripció, l'avaluació i selecció, la conservació i els canvis de formats.

Quant als aspectes formals es donaran els conceptes bàsics per entendre i analitzar les imatges a partir dels paràmetres que en permeten fer una valoració qualitativa. També es tractaran les tecnologies implicades en la producció de fitxers electrònics. Finalment, s'exposaran les bases per a la planificació d'un projecte de digitalització de materials històrics.

Professor: David Iglésias
Lloc de celebració: Tarragona
Dates: 8 i 15 de juny de 2005
Organitza: AAC i ESAGED

curs: PLANIFICACIÓ I METODOLOGIA D'IMPLANTACIÓ D'UN SISTEMA DE GESTIÓ DOCUMENTAL

Curs pensat per:

a) Entendre la gestió documental com un conjunt de procediments a partir de l'enfocament basat en processos i en relació amb la gestió de la qualitat.

b) Analitzar les estratègies per a definir un pla de gestió documental en una organització.

c) Conèixer la metodologia que proposa la norma ISO 15489 per al disseny i implementació d'un sistema de gestió de la documentació d'arxiu.

d) Identificar els processos i controls que garanteixen una gestió eficaç dels documents d'una organització, amb independència del seu suport i format.

Lloc: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya
Calendari 4 i 5 de juliol de 2005, de 9:30 a 13:30 i de 15:30 a 17:30 hores
Preu membres del COBDC 95 euros. Altres 160 euros
Professor: José Alberto Alonso (Consultor d'empreses en gestió documental i d'arxius)
Més informació: www.cobdc.org/cursos/2005/curs2305.html

premi: VI BECA DE RECERCA VILA DE CAMBRILS

L'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Cambrils ha convocat la sisena edició de la Beca de Recerca Vila de Cambrils. Hi poden optar tots aquells que presentin projectes de recerca relacionats amb Cambrils o els seus personatges.

Els temes que es poden tractar són molt diversos: la història, l'art, la geografia, la pesca, el turisme, la música...

La Beca de Recerca Vila de Cambrils pretén donar suport a la investigació, amb la finalitat d'afavorir l'aparició de propostes d'estudi sobre el nostre municipi.

En aquesta sisena edició, la Beca està dotada amb 4.000 euros.

Fins al dia 15 de setembre de 2005 es poden presentar els projectes. Les bases de la beca les trobareu a http://www.cambrils.org/cultura/

Per a qualsevol consulta us podeu adreçar a l'Àrea de Cultura (Tel. 977 368 484).

premi: BECA MARCEL·LÍ DOMINGO

L'Institut Municipal d'Activitats Culturals i Turístiques de Tortosa (IMACT) ha convocat la Beca Marcel·lí Domingo amb l'objectiu de promoure la recerca del fons documental del polític i fer-ne una transcripció selectiva dels documents.

La Beca Marcel·lí Domingo està adreçada a investigadors que, de forma individual o col·lectiva, presentin una proposta de recerca d'aquest fons. En aquesta proposta s'indicaran els objectius, les fonts, la bibliografia i la metodologia que s'utilitzarà. El projecte haurà de tenir un mínim de cinc folis i un màxim de vint.

Termini de presentació: 30 de juny del 2005
Dotació: 3.000 euros

premi: PREMI D'INVESTIGACIÓ DEL PORT DE TARRAGONA

En el marc d'un projecte de renovació de les publicacions del Port de Tarragona i amb l'objectiu de fomentar i impulsar treballs i publicacions de la història del port i del seu entorn més immediat, es convoca el present premi d'investigació destinat als treballs de recerca que tractin qualsevol aspecte humanístic o científic que faci referència al port de Tarragona o a la seva àrea d'influència històrica.

Dotació: 6.000 € i la publicació de l'obra premiada
Termini de presentació: 31 d'octubre de 2005
Coordina: Port de Tarragona
Més informació: Tel. 977 243 934 / 977 250 091
E-mail: arxiu@porttarragona.es

exposició: CENTENARI DEL SINDICAT AGRÍCOLA DE CONSTANTÍ (1905-2005)

Sindicat Agrícola

Amb motiu de celebrar-se el centenari de la constitució del Sindicat Agrícola de Constantí l'entitat organitza un exposició fotogràfica que recull alguns dels importants moments viscuts al llarg dels seus primers cent anys.

Lloc: Sala Martorell del Sindicat Agrícola, c/ Major, 18. Constantí.
Termini: mesos de juny i juliol de 2005.