EL RACÓ DE L'ARXIU

Butlletí de l'Arxiu Històric Municipal de Constantí
NÚMERO 12 (MARÇ 2004)
versió pdf (1'3 Mb)

NOVETATS

Tornem a la cita habitual del butlletí després d'un parell de mesos que l'arxiu ha tancat les seves portes per raons tècniques. Durant aquest temps, però, s'ha posat en marxa una nova versió del web que avui volem presentar.

web de l'arxiu

Aquesta nova versió inclou com a gran novetat la possibilitat de consultar el buidatge de tots els assumptes tractats a les actes del Ple de l'Ajuntament que es conserven a l'Arxiu Històric. Concretament, s'ha començat pels anys més antics i, ara per ara, ja són consultables els anys 1844, 1846, 1847, 1848, 1859, 1864, 1865, 1866, 1867, 1868, 1869, 1870 , 1871, 1872, 1873, 1874, 1875, 1876, 1890, 1891, 1892, 1893, 1894, 1895, 1896 i 1897.

Per realitzar la consulta tan sols cal emplenar el formulari que apareix en pantalla, a la secció documents, amb qualsevol paraula clau o bé una data, i clicar el botó de cerca. Llavors apareix el llistat de totes les actes que coincideixen amb la recerca i un resum dels assumptes tractats i aprovats.

Una segona novetat és la incorporació d'un petit joc de preguntes i respostes relacionat amb els articles del darrer numero de la publicació "Estudis de Constantí".

Finalment, en aquesta versió del web s'ha agilitzat el motor de cerca de documents del fons documental de l'Ajuntament que ara funciona més ràpid. La cerca es pot fer ja sigui per sèries documentals o bé per paraula clau.

UN ANY DE WEB

Precisament aquest mes de març de 2005 es compleix el primer any de la posada en marxa del web de l'arxiu i és, per tant, un bon moment per fer-ne un balanç.

Durant aquest temps s'han generat unes 1.200 consultes, amb tendència a augmentar de manera paral·lela a la inclusió de nous continguts. D'aquesta manera, es va observar un increment espectacular a partir del mes d'octubre passat quan es va penjar en format pdf el present butlletí. També ha despertat força interès la possibilitat de consultar l'inventari del fons documental de l'Ajuntament i ha estat gràcies a aquest servei que després s'han generat consultes presencials del document propi arxiu.

El dia de màxim trànsit va ser el 2 de desembre de 2004 amb 127 visites registrades. Els dies que menys afluència els caps de setmana, que baixa força respecte de la resta de la setmana.

web de l'arxiu

També coneixem, parcialment, l'origen geogràfic de les visites i, lògicament, la majoria són de l'Estat espanyol i de Catalunya però també n'hi ha força de països d'arreu del món. Els que més destaquen són Estats Units, Portugal, Argentina, França, Irlanda i Andorra.

L'estadística de visites al web de l'Arxiu Històric pot consultar-se, desglossada per criteris i il·lustrada amb gràfics, através del servei que ofereix l'empresa Nedstatal qual es pot accedir fàcilment prement la petita icona que hi ha a la part inferior de la nostra pàgina d'inici.

L'estadística que ofereix aquesta empresa s'actualitza constantment i és una bona eina per conèixer l'acceptació i ús que els usuaris fan dels serveis virtuals de l'arxiu.

L'HEMEROTECA CAIXA TARRAGONA

L'Hemeroteca Caixa Tarragona va néixer cap a l'any 1974, al Departament d'Història Moderna de la llavors Delegació de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona a Tarragona, quan un grup de gent va tenir la idea de recollir tot un seguit de publicacions periòdiques, mitjançant subscripcions gratuïtes a diferents diaris i revistes, donacions d'institucions i particulars. Ben aviat, la mateixa dinàmica recollidora comportà la integració de l'hemeroteca dins de l'obra cultural de Caixa Tarragona.

Hemeroteca

Val a dir que, amb l'esforç constant del seu director, el doctor Luís Navavarro, professor de la URV, i de tot el personal que hi treballa, l'Hemeroteca Caixa Tarragona s'ha convertit, de fet, en una de les millors hemeroteques de Catalunya i d'arreu de l'Espanya.

Entre d'altres serveis, l'hemeroteca posa a l'abast dels usuaris el servei d'obtenció de documents. Aquest servei ofereix la possibilitat de rebre la següent documentació :

- Normes legals d'àmbit estatal i autonòmic català, a partir del número de la disposició, data d'aprovació o data de publicació.
- Articles de premsa, a partir de dades concretes (títol de la publicació, any i mes).
- Articles sobre un tema determinat, a partir del buidat de premsa que realitza habitualment la pròpia hemeroteca.

Des de l'any 1987 es realitza un buidat de revistes, d'acord amb les normes ISBD. Fins l'any 1992 en fitxes i a partir de 1993 amb el programa informàtic MDUP. Aquesta tasca s'inicià amb la idea d'afavorir l'accés a la informació que contenen les publicacions periòdiques i s'escolliren uns vint títols de revistes d'informació general i de divulgació de matèries especialitzades, ciència i història per exemple. Aquest buidat es realitza a dos nivells, un primer grup en caràcter intensiu i un segon amb els principals articles de la revista, en total representen més de vuitanta números mensuals. La continuïtat de la tasca durant deu anys la fa, encara, més fonamental. Properament es podrà accedir a aquesta base de dades a partir de l'any 1992.

Els fons de l'Hemeroteca Caixa Tarragona s'inicien a començaments del segle XVIII fins arribar, d'una forma continuada, a l'actualitat. Té els primers diaris, com Diario de Barcelona i la Gazeta de Madrid i també els més recents. Rep, per exemple, al menys un diari de totes les comunitats autònomes, moltíssimes publicacions temàtiques (cinema, art, esports, economia, etc.) i, lògicament, bona parts dels butlletins oficials.

És un fet a remarcar l'alt nombre de publicacions de les comarques de Tarragona que conserva: la majoria dels diaris publicats a Tarragona, Reus, Valls i Tortosa durant els segles XIX i XX i força quantitat de revistes municipals i d'estudis locals.

A 31 de desembre de 1998 l'Hemeroteca Caixa Tarragona disposava de 1.577 títols de publicacions periòdiques (106 diaris i 1.471 revistes), 181 títols en microfilm, 5 publicacions en CD-ROM, 763 cartells i 7.474 llibres.

En referència a l'ús cada cop més massiu de les seves instal·lacions podem dir que durant l'any 1998 van utilitzar els serveis de l'Hemeroteca Caixa Tarragona 13.890 persones. I que durant aquest mateix any es van rebre 51 títols de diaris, 531 de revistes i 13 de publicacions oficials.

Dades de localització
Adreça: Salvador Ritort i Faust, 21. 43002 Tarragona
Web: www.caixatarragona.es/hemeroteca/
E-mail: hemeroteca@caixatarragona.es
Telèfon: 977 22 47 63

CONSTANTI FA CENT ANYS. PROPOSTES DE RECERCA DES DE L'ARXIU MUNICIPAL (III)
JOSEP ESTIVILL (Arxiu Històric Municipal de Constantí)

Oferim la tercera i darrera part de l'article amb propostes de recerca sobre la vida a Constantí fa 100 anys. Tractem en aquesta darrera part la recerca, en el padró d'habitants, de l'estadística sobre el nom de les persones, la seva professió i el lloc de naixement.

Com es deien els constantinencs?

Hem anotat el nom de les primeres cent dones i els primers cent homes que apareixen al Padró d'Habitants i el resultat és que entre les dones el nom més habitual és Maria, en 18 ocasions, i entre els homes Josep, en 27.

Dones
Maria 18
Dolors: 11
Rosa: 9
Carme: 9
Teresa: 9
Antònia: 8
Josepa: 5
Tecla: 3
Francesca 2
Altres 21 noms: 26

Homes
Josep: 27
Joan: 14
Antoni: 6
Pau: 5
Francesc: 5
Tomeu: 4
Joaquim: 4
Pere: 4
Magí: 3
Altres 18 noms: 28

De què treballava la gent?

Hem anotat les professions que apareixen en les dades del padró d'habitants de les primeres cent persones que tenen ressenyada aquesta informació i veiem de seguida un percentatge altíssim de gent que es dedica a les feines del camp, 59 sobre 100 persones. I també els oficis de fuster i ferrer, 6 i 4 respectivament. Després hi apareixen molts altres oficis manuals mentre que n'hi ha ben pocs d'administració. Pel contrari, és important de remarcar que pràcticament cap dona no té ocupació declarada, més enllà de les feines domèstiques, excepte en el cas de dues noies que fan de minyona i una de casera.

Pagès 59
Fuster 6
Ferrer 4
Boter 3
Cisteller 3
Flequer 3
Propietari 3
Barber 2
Guarnicioner 2
Minyona 2
Mossèn 2
Paleta 2
Pastor 2
Advocat 1
Cafeter 1
Casera 1
Confiter 1
Estorer 1
Estudiant 1
Mestre 1

Quanta gent havia nascut al poble i quanta venia de fora?

El Padró d'Habitants ens dóna dades sobre l'anomenada naturalesa de les persones; és a dir, el lloc de naixement. Hem comprovat que de les primeres persones que apareixen a les llistes, 78 són nascudes a Constantí i 22 forasteres.

Després hem fet una llista de totes les primeres 100 persones que havien nascut fora del municipi i aquest és el resultat:

Tarragona: 18
La Canonja: 11
La Pobla de Mafumet: 8
Vila-seca: 5
Ascó: 4
Vallmoll: 4
La Secuita: 3
Alcover: 3
Valls: 2
El Catllar: 2
Reus: 2
Vilet (Lleida): 2
Alforja: 2
Riudecanyes: 2
Barcelona: 2
Masllorens: 2
Prades: 2
Benicarló: 2
Altres 24 municipis: 24

Fins aquí hem fet un repàs a algunes de les qüestions lligades al mode de vida dels constantinencs de fa 100 anys. Hem descobert algunes dades que no sabíem, tot i que la nostra recerca s'ha basat en un mostreig, agafant només els primers cinquanta o cent noms de cada categoria, enlloc d'agafar-los tots, que hauria estrat el més correcte. Però només volíem mostrar el procés de cercar les informacions. La descoberta d'informacions inèdites, que ningú no sabia. El documents arriben allà on la memòria es perd. La recerca en un arxiu és un tasca relativament fàcil i, fins i tot, divertida que només demana una certa paciència.

RECUPEREN I DIGITALITZEN EL FONS DOCUMENTAL DE L'OVIDI MONTLLOR
Agència EFE
Ovidi Montllor

Coincidint amb el desè aniversari de la mort del cantautor i intel·lectual valencià Ovidi Montllor, la Universitat Politècnica de València (UPV) aplega i digitalitza el seu arxiu personal.

L'arxiu quedarà dipositat a la universitat i al Casal Jaume I que porta el nom de l'artista alcoià, i l'objectiu es disposar d'un fons complet amb el què difondre la figura i memòria del cantautor durant el 2005.

El projecte va néixer gràcies a la intervenció del pintor d'Alcoi, Antoni Miró, amic d'Ovidi, que conservava part del llegat. El pintor ha gestionat amb la UPV la creació d'una beca d'investigació, destinada a ordenar tot el material que tenien els companys i familiars.

L'encarregada d'aquest treball ha estat la historiadora de l'art Sol Ferri, sota la supervisió de l'historiador Angel Beneyto, que ha classificat i arxivat més de 5.000 unitats documentals.

web de l'arxiu

Els fons està constituït per cartes, discos i fotografies. Entre les curiositats, hi ha anotacions del jove Ovidi de quan aprenia a tocar la guitarra o postals que ell mateix s'enviava a casa quan sortia de viatge. També hi hamolts articles editats a les nombroses publicacions en les què va col·laborar i, fins i tot, alguns textos inèdits.

Antoni Miró, promotor del projecte, ha destacat l'interès que desperta l'Ovidi Montllor en l'àmbit acadèmic i cultural de València i Catalunya.

Segons Miró, la falta d'interès prové més de certs sectors polítics, motiu pel qual no es va oferir l'arxiu a l'ajuntament d'Alcoi, ja que l'actitud del PP respecte de l'Ovidi ha quedat demostrada amb la seva negativa a mantenir el web o subvencionar el centre cultural Ovidi Montllor. Segons Miró, qualsevol poble català o valencià té una plaça o un carrer amb el nom d'Ovidi i a Alcoi, l'Ajuntament pretén enterrar encara més la seva memòria".

El material de l'arxiu serà la base d'una sèrie d'exposicions itinerants, el primer destí de la qual serà el Casal Jaume I-Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi.

L'ARXIU MUNICIPAL DE CAMBRILS INGRESSA DOCUMENTS DE LA GUERRA CIVIL

Arxiu Municipal de Cambrils

L'Arxiu Municipal de Cambrils ha ingressat còpies de documents de l'Hospital de Sang que va funcionar durant la Guerra Civil a la Casa de Sant Josep. Es tracta d'un lligall format per 54 breus històries clíniques de soldatsque van ser ferits en la batalla de l'Ebre. Els originals d'aquests documents es troben a la Biblioteca-Archivio d'Imola (Emilia-Romagna, Itàlia).

CEDEIXEN DOCUMENTS A L'AJUNTAMENT DE LA SELVA DEL CAMP
ACN · MésTarragona, 10-10-2004

La família de Francesc Roig Ferran ha fet donació a l'Ajuntament de la Selva del Camp del fons de la biblioteca i de l'arxiu de l'intel·lectual selvatà, traspassat fa cinc anys. Roig va ser professor de lletres (història, literatura i art) i va reunir una important biblioteca sobre aquestes temàtiques. Quan Francesc Roig va morir, sense fills, tot aquest patrimoni va quedar sota la custòdia de la seva vídua, Rosa Llauradó. Després de la seva defunció, els seus nebots han fet donació a l'Ajuntament de la Selva del Camp de tot el fons bibliotecari.

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ DÓNA PUBLICACIONS LOCALS A L'HEMEROTECA CAIXA TARRAGONA
Tinet Digital, 30-11-2004

El Casal de l'Espluga de Francolí ha fet donació a l'Hemeroteca Caixa Tarragona d'una col·lecció de més de vint anys, des del febrer de 1983 al desembre de 2003, de la revista local El Francolí, que durant tot aquest temps ha tingut un paper de primer ordre entre els mitjans de comunicació de la localitat. També s'ha fet donació dels nou volums publicats per l'entitat dins de la col·lecció d'història denominada Arrels durant els últims 25 anys.

S'OBREN EXPEDIENTS / SOBREN DOCUMENTS

Els duplicats de projectes tècnics

Actualment és motiu de debat en molts ajuntaments el destí que convé donar als projectes tècnics que es presenten per triplicat o quadruplicat a les oficines del registre al moment de demanar una llicència d'obertura o un permís d'obres. Fins al moment present, el que es feia era, un cop enllestit el tràmit administratiu, transferir tots els jocs a l'arxiu. La idea era guardar-ho tot, per si de cas. Però els problemes d'espai obliguen a establir criteris més restrictius, en especial a l'hora d'evitar duplicitats innecessàries.

La qüestió, en definitiva, és que només cal conservar un projecte, el que estigui visat pel Col·legi d'Arquitectes i aprovat per la Corporació. Tothom està d'acord en això. Llavors el dilema és què fer amb la resta. A banda d'experiències més o menys voluntarioses i imaginatives, molts ajuntaments han decidit eliminar els duplicats d'expedients antics mentre que els recents els tornen als interessants un cop aprovada la llicència (al moment de pagar les taxes o de recollir la placa d'obres). Un intent més per evitar el col·lapse de les dependències municipals.

Expurgar expedients

D'altra banda, la Diputació de Barcelona ha elaborat una llista dels documents administratiusque cal eliminar d'un expedient un cop ja han estat utilitzats però abans del seu ingrés a l'arxiu central. Són aquests.

a. Còpies i duplicats dels documents originals que consten en l'expedient.
b. Exemplars sencers del BOE, BOP i DOGC que han servit per a la resolució de l'expedient. En el cas d'anuncis o de convocatòries, n'hi ha prou amb el retall on quedi clara la data de publicació.
c. Les versions anteriors de documents originals o definitius que s'hagin utilitzat en la seva elaboració.
d. Notes i comunicats interns que no corresponen a cap actuació inclosa en el procediment administratiu.
e. Documents sense signatura o sense data perquè no tenen efectes administratius.
f. Còpies i duplicats de documents comptables l'original dels quals és a la Intervenció.
g. Faxos i missatges electrònics, els primers sempre que se substitueixin pels documents originals i els segons sempre que no estiguin inclosos en cap procediment administratiu.
h. Propaganda i documents impresos informatius de diverses activitats d'empreses externes i que no formin part de l'expedient.

Hi ha altres documents que també es poden eliminar, en aquest cas per duplicitat de competències entre els serveis, llevat de l'exemplar principal emès pel servei d'origen, el qual l'haurà de conservar com a testimoniatge de la seva activitat:

a. Còpies dels acords i les actes del Ple i de les Comissions Informatives.
b. Les ordres del dia i convocatòries al Ple i a les Comissions Informatives.
c. Memòries i pressupostos generals.
d. Instruccions i circulars per fer la memòria i el pressupost.
e. Documents d'elaboració de la memòria del servei.

Aquesta i altres recomanacions es troben a la secció dedicada a l'arxiu general del web de la Diputació de Barcelona (www.diba.es/arxiu/default.asp)

DESCOBREIXEN LA VERITABLE IDENTITAT DE LA MÒMIA DE POBLET
L'Espluga FM Ràdio (Vimbodí) & TinetDigital, 22-2-2005

Els estudis preliminars han donat a conèixer la possible identitat de la mòmia que des de segles conserva el Monestir de Poblet. Segons semblava llavors, es tractava del cos de Carles d'Aragó, Príncep de Viana. Els últims estudis han certificat que només la part superior del cos podria ser de l'hereu destronat.

Carles d'Aragó va viure durant el segle quinze, a les proximitats del final del regne catalano-aragonès. És fill de la reina Blanca de Navarra i de Joan de Trastàmara. La seva vida va estar marcada per les enveges i la manca de fortuna. De fet, el Príncep era el legítim hereu del regne de Navarra i dels Estats Confederats de la Corona d'Aragó. Però poc abans de convertir-se en rei de la Corona, va morir probablement per una intoxicació, el 23 de setembre el 1461, quan tenia 40 anys. Carles d'Aragó hauria mort enverinat perquè no esdevingués rei.

La historiadora Mariona Ibars es dedica des de fa quatre anys a localitzar les restes del príncep. El que es vol és acabar de completar la seva història. La mòmia de Poblet està dividida en tres parts. De moment, les investigacions ja han certificat que la part superior de la mòmia correspon al príncep de Viana. Tot i així, cal encara fer un anàlisi de l'ADN. La part inferior del cos momificat té 46 anys, per tant, segons Ibars, no poden ser del príncep.

De fet, es calcula que una part de les restes podrien ser de Joan Primer el Caçador, fill gran de Pere el Cerimoniós. Una de les tècniques de la investigació s'ha basat en comparar la cara de la mòmia amb un possible retrat del Príncep de Viana fet pel pintor vallenc Jaume Huguet, durant el segle quinze. Tot i així, els resultats no han estat gaire positius, ja que la mòmia hauria rebut diversos cops post-mortem, el que li hauria modificat la cara. Les agressions localitzades són tan grans que la reconstrucció del rostre de Carles d'Aragó és gairebé impossible.

Una de les coincidències trobades és que la mòmia té un braç amputat. La història certifica que el 1541 es va tallar un braç al príncep per fer-ne una relíquia que hauria desaparegut durant la Setmana Tràgica. L'últim recurs per identificar la mòmia és fer un anàlisi de l'ADN. Per això, els investigadors es troben ara en fases de petició per poder extreure mostres de l'ADN d'alguns parents del príncep que es troben enterrats a la Capilla de los Reyes Nuevos de la catedral de Toledo.

CREEN L'ARXIU DEL DOL, EN RECORD DE LES VÍCTIMES DE L'11-M
El Punt & Vilaweb, 5-3-2005
l'arxiu del dol

El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i Renfe han signat un conveni per a la creació de l'Arxiu del Dol, el fons del qual seran els objectes i missatges que els ciutadans van dipositar en diverses estacions de trens en record de les víctimes dels atemptats de l'11-M.

A través d'un comunicat de Renfe, la col·lecció, formada per objectes tan diversos com ara espelmes, joguines, flors, llaços, banderes, fotografies i papers amb missatges de dolor o poemes, serà tractada per personal del CSIC. Concretament pel Departament d'Antropologia d'Espanya i Amèrica. La nota assenyala també que les mostres de dol col·lectiu fetes a les estacions afectades van posar de manifest el gran poder expressiu d'aquestes manifestacions espontànies de dolor.

La ritualització col·lectiva de les catàstrofes és un tema de creixent interès entre els antropòlegs i des del punt de vista de l'arxivística, nombrosos estats disposen d'arxius sobre temes contemporanis, especialment els EUA, on s'han creat diversos arxius etnogràfics vinculats als atemptats de l'11-S o la guerra del Vietnam. Tot i això, i segons Renfe, a l'Estat espanyol fins ara no s'havia desenvolupat aquesta línia d'investigació, la qual convertirà l'Arxiu del Dol en una iniciativa pionera en aquest camp.

CONSTRUIRAN A REUS UN NOU ARXIU
Natàlia Borbonès · El Punt & Vilaweb, 22-2-2005

Un edifici que es construirà en una part de les antigues cotxeres de cal Chap, al carrer de l'Aigua Nova, serà la seu dels arxius històrics local i comarcal de Reus a partir de la primavera del 2007, si es compleixen els terminis que fixa el projecte. Així ho han acordat les tres institucions que hi són implicades -Generalitat, Ajuntament de Reus i Consell Comarcal del Baix Camp-. Amb la construcció de l'equipament es donarà solució als greus problemes d'espai que tenen ara els dos arxius i als que sorgeixen a l'hora de delimitar les competències de l'un i de l'altre.

ELS ABUSOS EN EL CORREU ELECTRÒNIC

L'spam

La Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), ha endegat una política de defensa dels drets dels usuaris contra l'allau en el correu electrònic de comunicacions no desitjades, més conegudes com spam o correu brossa. Es tracta d'una pràctica descaradament abusiva que amenaça amb col·lapsar el funcionament normal d'aquest tipus de servei, a banda de provocar una severa irritació en els ciutadans que se senten del tot desbordats i indefensos. Val a dir que, en l'actualitat, el 60 % del total del tràfic del correu electrònic està constituït pels missatges publicitaris no sol·licitats.

spam

En particular, l'administració està arribant als anomenatsacords d'entesa amb altres països per tal d'informar els usuaris i empreses en relació els perills de l'spam, promoure codis de conducta sobre pràctiques correctes, intercanviar informació sobre les solucions tècniques més avançades, col·laborar amb les universitats per promoure la recerca, i organitzar conferències i cursos formatius.

És important recordar que recentment la Unió Europea ha signat un acord amb la Xina i Corea per cooperar contra l'spam, perquè sembla que des d'aquests països procedeix una part considerable d'aquests missatges.

D'altra banda, la AEPD està tramitant en l'actualitat diversos expedients sancionadors dirigits contra empreses espanyoles que envien spams, però encara no s'ha imposat cap multa per aquesta raó. Sí que n'hi ha hagut als Estats Units amb la celebració d'un judici l'any passat.

Jeremy Jaynes, un home de Carolina del Nord, s'ha convertit en el primer condemnat en ferm per enviament de spam. Un jurat de Virgínia ha recomanat que Jaynes sigui condemnat a una pena de nou anys de presó per haver enviat més de cent mil missatges brossa en un sol mes a subscriptors del proveïdor d'internet nord-americà America Online (AOL). L'acusació considera, basant-se en lleis de l'estat de Virgínia, que Jaynes va superar amb escreix el límit d'e-mails comercials que es poden enviar durant trenta dies. A més, també se l'acusa d'haver violat la prohibició d'utilitzar adreces de correu falses per vendre productes en línia. En aquest primer procés judicial contra difusors de spam també s'ha demanat d'aplicar una multa de 7.500 dòlars a la germana de l'acusat, Jessica DeGroot. Segons The Spamhaus Project, un grup de control dels missatges brossa que circulen per la xarxa, Jaynes era en el moment de la detenció, el desembre passat, el vuitè spammer més prolífic del món. La sentència es preveu que s'executi aquest any.

El phishing

Una altra de les pràctiques relacionades estretament amb l'spam és el phishing. Es tracta d'una pràctica mitjançant la qual s'intenta estafar als destinataris de missatges de correu electrònic creant una còpia o imitació d'una pàgina web legítima existent per enganyar-los i obtenir informació personal confidencial. Segons una enquesta realitzada per l'organització sense ànim de lucre Truste, el 76% dels consumidors han experimentat un augment del phishing.

phishing

L'enquesta també posa de manifest que el 35% dels consumidors rep un e-mail d'aquest tipus almenys una vegada per setmana. Les pèrdues monetàries de les persones enganyades als Estats Units per e-mails d'aquest tipus arriben ja als 500 milions de dòlars.

Segons les dades d'aquest estudi, fins a un 70% dels usuaris d'Internet han visitat de forma no intencionada pàgines web fraudulentes des d'enllaços del seu correu, i el 15% han arribat a ser estafats, perdent diners o dades personals.

RECUPERAR LA MEMÒRIA

Avui volem referir-nos a les diferents associacions que tenen com a finalitat primordial l'aclariment de les situacions de repressió que van produir-se durant els anys de la Guerra Civil i el Franquisme.

L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya es va formar el 2002 per un seguit de persones interessades en la recuperació de la veritat sobre el franquisme i les seves conseqüències sobre la societat per tal de restituir la dignitat de les víctimes. Promou els treballs de recerca al voltant de les fosses amb restes humanes, corresponents a víctimes civils i militars dels fets de guerra i de represàlies polítiques en el període 1936-1939 i en el període 1940 i endavant, que no han estat identificades

Amb aquesta recerca es vol posar en coneixement de la societat i de les institucions públiques les dades que es coneguin, amb l'objectiu de recomptar, identificar, descriure les circumstàncies de les represàlies patides per les víctimes, el seu vincle familiar amb supervivents i descendents i sol·licitar l'acció de la justícia per a perseguir els responsables de Crims Contra la Humanitat.

El seu web www.memoriacatalunya.org presentadiverses opcions per cercar persones desaparegudes durant la guerra civil o en l'etapa franquista. També hi ha fòrum de debat, ressenya de llibres, notícies d'actualitat, enllaços, etc.

Asociación para la recuperación de la Memoria Histórica

L'Asociación para la recuperación de la Memoria Histórica té uns objectius similars a l'anterior. Al seu portal web hi recull moltes notícies recents sobre la recuperació de la memòria històrica, així com arxius on cercar informació i altres dades força útils. Podeu trobar més informació a memoriahistorica.org .

El Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID) és un Centre Especial de Recerca de la UAB format per més de vuitanta investigadors de diferents disciplines -historiadors, filòlegs, politicòlegs, comunicòlegs, sociòlegs, economistes- especialitzats en l'estudi d'aquest període històric; la majoria estan adscrits a diversos departaments o grups de recerca de la UAB, però també en formen part professors i investigadors d'altres universitats catalanes.

El caràcter interdisciplinari del CEFID ha permès aplegar en un únic centre de recerca una part molt destacada de la investigació que a Catalunya es desenvolupa sobre aquest període històric. En el CEFID estan integrats el Grup de Recerca sobre l'Època Franquista i el Grupo de Estudios del Exilio Literario, a més de nombrosos investigadors que desenvolupen la recerca de forma individual o en petits grups. D'altra banda, el CEFID té relacions de col·laboració permanent amb el Servei d'Història Local de Catalunya i el Centre Documental de la Comunicació, tots dos de la UAB. El seu web és a la següent adreça: www.cefid.uab.es/index2.html

Foro por la Memoria

La darrera entitat que volem comentar, Foro por la Memoria, és una organització que neix, des d'una perspectiva clarament vinculada a l'esquerra, però oberta a totes les persones de bona fe, amb la ferma convicció de lluitar contra l'oblit dels perdedors, per la defensa de la seva dignitat, sense ànim de revenja, mirant cap el futur, buscant la incorporació de les essències vitals i delsprincipis polítics i ètics que van fer néixer l'esquerra, a les lluites actuals.

Es dedica a la localització, senyalització i excavació de fosses comunes, l'ajut i el reconeixement als expresidiaris, repressaliats, exiliats, excombatents, exguerrillers, etc. I, finalment, a l'organització d'actes de divulgació i homenatge a les víctimes. Podeu llegir més al respecte a www.pce.es/foroporlamemoria

ARCHIVISTICA.NET: UN WEB AMB MANUALS EN FORMAT PDF

 Archivistica.net

Archivistica.net és un web extraordinari creat per María José Aldaz Sola al 2003, amb la finalitat d'aplegar tota mena de recursos teòrics i pràctics al voltant dels documents i la gestió dels arxius.

Hi trobem la informació classificada en les següents seccions:

- Articles i llibres en línia
- Recursos a la xarxa
- Notícies i opinions
- Arxius digitals d'arreu del món
- Mapa d'arxius
- Utilitats

A l'àrea d'articles i llibres en línia hi ha el text íntegre, en format -pdf, de desenes d'obres monogràfiques, dossiers, informes, etc. sobre manuals i tutorials d'arxivística, documents electrònics, digitalització, signatura digital, tipologia documental, arxius fotogràfics, gestió de la informació, expurg, etc.

La secció de recursos a la xarxa inclou el vincle a desenes de llocs web dedicats als arxius: revistes en línia, organismes internacions, associacions, documents electrònics, centres bibliogràfics, etc. La informació que se'ns dóna éstambé molt completa.

La secció de notícies conté l'agenda de cursos, jornades, seminaris, congressos i trobades, amb un vincle web per aconseguir més informació.

La secció d'arxius digitals conté un enllaç a set webs dedicats a arxius temàtics: Albert Einstein, Thomas Jefferson, Civil Rights in Mississipi, The Walter Scott Digital Archive, etc. Sense voler desmerèixer aquesta secció, la trobem una mica desencaixada de la resta, a banda que ens estranya el fet que conté només referències a llocs estrangers i cap d'espanyol. De totes maneres, és una primera guia per accedir a aquesta mena de webs temàtics.

La secció Mapa d'arxius té l'enllaç als webs d'arxius de totes les comunitats autònomes.

Finalment, la secció d'utilitats conté tots els programes de software que poden ser útils a l'hora de treballar en l'espai d'Internet. Són programes de nivell bàsic, com ara navegadors, compressors, antivirus, traductors etc. però que poden resultar de gran utilitat, sobretot per a les persones que s'estan iniciant en aquest aspecte.

En resum, archivistica.net és un web molt útil. Destacaríem, molt especialment, la secció amb textos digitals perquè la majoria d'ells eren fins al moment de molt difícil coneixement. D'aquesta manera, valorarem l'esforç que realitza la senyora Aldaz com a veritablement extraordinari

web: www.archivistica.net

ELS DOCUMENTS DE CASSÀ DE LA SELVA A INTERNET
Montse Barrera, El Punt Digital, 28-11-2004

L'Ajuntament de Cassà pretén aprofitar la xarxa sense fils per donar una empenta al projecte e-Cassà i oferir així nous serveis a les 366 llars que hi ha connectades. Així, de cara a l'any vinent, preveu connectar càmeres IP a la xarxa i als equipaments esportius perquè es puguin presenciar en directe a través d'Internet les activitats que s'hi fan. També es digitalitzarà la documentació municipal perquè es pugui consultar, ja siguin plànols o projectes urbanístics

Respecte de la gestió documental, es digitalitzarà la documentació important de l'Ajuntament, la qual cosa permetrà fer consultes a través d'Internet, ja sigui sobre documentació administrativa, jurídica, o sobre una exposició.

publicacions

SEMENÇA. 15 POETES DE CONSTANTÍ

Edita: Associació Literària de Constantí, Tarragona 2004.

Semença

Antologia de la darrera obra de quinze poetes constantinencs que es reuneixen sovint per xerrar, llegir, recitar i escoltar, sota l'ampara de l'Associació Literària de Constantí .

Els autors que participen en aquesta obra són Carles Anglès, Emilio Caballero, Àlex Caburrasi i Acebo, Pere Dalmau i Vidal, Carmen Felipe Lozano, Agustín Girón Álvarez, Naní Hernández Fernández, Montserrat Llésera, Alfred Palau i Peña, Rosa Maria Pérez Pellitero, Magda Pino i Fortuny, Xavier Reinoso i Andreu, Josep Maria Roca i Pellicer, Gemma Vidal i Mislata i Noèlia Vilar i Alcázar.

PREMIS LITERARIS CONSTANTÍ 2004: NARRATIVA BREU

Premis Literaris de Constantí

S'ha publicat el llibre dels guardonats als Premis Literaris Constantí del 2004. En aquesta passada edició el tema estava dedicat a la narrativa breu, i així és com s'ha titulat el llibre. Té més de 200 pàgines i aplega una quarantena llarga d'autors i narracions curtes.

El guanyador en la categoria d'adults va ser Emili Llaveria Toda, de Tarragona, amb el relat "Herr Mayer y la parca (Negras juegan y ganan)". A la categoria júniors, el primer premi fou per a Almudena Adame Elices, d'Almassora (Castelló) amb "En perill d'extinció" i a la categoria dels joves, la guanyadora fou Marta Nus Casanova, de Reus, amb el relat "Dorm, dorm".

ELS MASOS DE CONSTANTÍ

Repsol YPF, el Centre d'Estudis de Constantí i l'Ajuntament de Constantí han signat un conveni de col·laboració per la publicació del llibre Etnografia i etnolingüística dels Masos de Constantí. El llibre és una recerca que pretén apropar a la població la història del municipi. Recordem que en algunes ocasions ja s'han publicat estudis parcials però aquest serà el més ambiciós que es realitzi sobre els masos de Constantí.

KESSE

Número: 36 (setembre 2004)
Edita: Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona

Kesse

Ha sortit el darrer número de la revista Kesse que dedica el seu dossier al tema de la didàctica als museus. Aquestes institucions estan experimentant aquests darrers anys una transformació que les apropa a un model més interactiu i apropat als interessos del visitant i la societat en general. Els museus es van convertint en aules educatives actives tant per als escolars com per a l'educació continuada d'adults. D'aquesta manera, el dossier compta amb articles de Mercè Toldrà: "Museu del Port a la vista!"; Marisa Suárez: "El servei pedagògic del MAMT: una eina per a les escoles"; i Pilar Sada: "Un museu per a Tàrraco: el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i el seu projecte educatiu".

D'altra banda, la revista presenta altres articles a la secció de miscel·lània, que són els d'Antoni Bardavio Novi: "La prehistòria a l'ensenyament obligatori"; M. Joana Virgili i Gasol: "El camp d'aprenentatge de Tarragona" i Núria Calvó: "Conversa amb Cinta Mulet: una aventura poètica en plena maduresa".

agenda

jornades: JORNADES DE MEMÒRIA HISTÒRICA

La Confederació General del Treball organitza per aquest mes de març una nova edició del cicle "Memòria - Amnèsia". Amb aquesta ja són cinc les edicions que s'han fet d'aquestes jornades de memòria història del moviment llibertari. Les quatre edicions anteriors han tingut lloc a Reus i aquesta és la primera que es desenvolupa a Tarragona, a la Facultat de Lletres de la URV.

El seu objectiu és donar llum al moviment llibertari i a la seva implicació en la història del país i de l'esquerra en particular, intentant fugir de la història oficial que si durant el franquisme va negar la seva existència, als anys 70 els va desdibuixar per l'entestament que alguns historiadors van tenir de minimitzar qualsevol rastre del moviment llibertari, arribant a aconseguir acabar d'esborrar una part important de la història de Catalunya i deixant alguns períodes històrics amb una difícil comprensió.

Els principals actes consistiran en un cicle de conferències que tindrà lloc durant aquest mes de març amb la participació de: Jordi Piqué: "La Revolució del 1936 al Camp de Tarragona"; Joan Zambrana: "La Transició a Catalunya des del punt de vista llibertari" i lapresentació per part d'Àngel Bosqued d'un número monogràfic de la publicació Rojo y Negro dedicat a la recuperació de la memòria històrica.

També aquest mes de març la CGT ha organitzat unes altres jornades sobre memòria històrica que tindran lloc a Reus, a la seu de l'Arxiu Històric Comarcal, i que dedica al fenomen del cooperativisme obrer. Les jornades compten amb les següents conferències: Montserrat Duch: "Introducció al cooperativisme obrer"; Pere Audi: "La cooperativa obrera El Porvenir de Falset" i Antoni Gavaldà: "El cooperativisme al Camp i la Conca: el tripartit pagès en marxa".

ELS ARTISTES CATALANS I LA PUBLICITAT

Exposició

La Fundació Caixa Sabadell presenta l'exposició Qui no anuncia no ven! Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929), organitzada per la Fundació Caixa Sabadell conjuntament amb l'Ajuntament de Tarragona. Recull la creació publicitària dels artistes catalans més reconeguts durant el trànsit del segle XIX al XX.

La mostra es basa en el llibre de Ricard Mas Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929), publicat per Parsifal Edicions al 2002, i reuneix els anuncis publicitaris creats per 54 artistes gràfics catalans tot al llarg de quatre dècades que abasten el pas del segle XIX al segle XX.

Data: 3 al 27 de març de 2005.
Lloc: Tarragona, Antiga Audiència (Plaça del Pallol, 3).
Organitza: Fundació Caixa de Sabadell i Ajuntament de Tarragona.

IMATGES DE VORAMAR

Exposició

Una mostra de 100 imatges de la història de tota la costa catalana, des de final del segle XIX fins als anys seixanta del segle XX en què hi ha la gran transformació urbanística, demogràfica i econòmica. Estructurada en cinc àmbits: Paisatges; Construcció de bastiments; Barques i vaixells; Avarar i treure; i Viure arran d'aigua hi podem contemplar en cadascun d'ells la vida dels qui treballaven i vivien de la mar a la nostra costa tarragonina.

Data: 10 de març a 24 d'abril de 2005.
Lloc: Tinglado número 4 (Port de Tarragona)
Organitza: APT, CEMAPT i Museu del Port de Tarragona

premi: BECA D'INVESTIGACIÓ CAIXA PENEDÈS - LUCUS LICINIUS SURA

Aquesta beca s'atorgarà a un projecte de treball que es refereixi a la comarca del Tarragonès, en el seu conjunt, o als municipis que la componen. L'àmbit d'investigació dels projectes presentats ha de ser el de les humanitats.

Dotació: 2.450 € i la publicació de l'obra premiada
Termini de presentació: 8 de juliol de 2005
Coordina: Consell Comarcal del Tarragonès
Més informació: Tel. 977 244 500