EL RACÓ DE L'ARXIU

Butlletí de l'Arxiu Històric Municipal de Constantí
NÚMERO 11 (DESEMBRE 2004)
versió pdf (0'9 Mb)

NOVETATS

Tal i com vam informar fa uns mesos, l'Arxiu ha treballat en la recerca de dades de caràcter personal d'una quinzena de constantinencs que van ser víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista per tal que poguessin acollir-se als ajuts de reparació que concedeix l'Estat. En aquests moments el govern central ha creat precisament una comissió interministerial per a l'estudi de la situació de les víctimes d'aquest període tan dramàtic de la nostra història(R. D. 1891/2004, de 10 de setembre).

Una de les tasques principals d'aquesta Comissió és elaborar un informe sobre les condicions d'accés als arxius públics i privats que permetin documentar les situacions repressives que es van patir durant la Guerra Civil i el Franquisme, i fins a la restauració de les llibertats democràtiques. La redacció d'aquest informe comporta la identificació i localització dels fons que puguin contenir la informació útil, el seu volum i el seu estat de descripció.

L'Arxiu Històric Municipal de Constantí col·labora en la redacció d'aquest informe tècnic aportant totes les dades corresponents a la documentació antiga de l'Ajuntament.

L'activitat de la Comissió ha despertat moltes expectatives davant la possibilitat que permeti aclarir definitivament qüestions que encara estan massa fosques, com la de les fosses comunes i altres per l'estil.

ANDRÉ MALRAUX A CONSTANTÍ?

I continuem parlant de la Guerra Civil, però ara des d'un altre vessant perquè recentment uns investigadors estan cercant dades que permetin documentar la presència a Constantí de l'equip de rodatge de la famosa pel·lícula L'Espoir / Sierra de Teruel que André Malraux va dirigir a Catalunya.

A. Malraux

Malraux, escriptor i ministre d'informació i cultura en governs del general De Gaulle, és un dels més importants intel·lectuals europeus que va col·laborar de manera estreta amb el govern de la República.

Malraux va viatjar a Xina on fou testimoni de la revolució comunista i després, durant la Segona Guerra Mundial, col·laborà amb el moviment francès de la Resistència en la lluita contra l'ocupació nazi.

Fruit de les seves experiències bèl·liques va publicar una novel·la amb el títol de L'Espoir, una part de la qual ell va mateix va portar al cinema l'any 1938 i es coneix com Sierra de Teruel.

A. Malraux

El film recrea diversos episodis del conflicte, especialment un accident d'aviació que té lloc a la serra de Teruel. Aquesta pel·lícula es considera avui la més important de totes les filmades durant els anys de la guerra.

El rodatge, però, no es va poder acabar perquè la campanya militar de Catalunya ho va impedir. L'equip va fugir a França i allí van enllestir les escenes que faltaven. I quan tot estava a punt per a l'estrena va esclatar la Guerra Mundial, de manera que la pel·lícula ja no es va exhibir comercialment fins al 1945 en una conjuntura gens propícia que havia desplaçat la guerra civil espanyola del centre d'interès mundial. A Espanya, Sierra de Teruel va estar prohibida durant els anys de la Dictadura i no es va veure fins després de la mort de Franco.

A. Malraux

Recentment, com dèiem, uns investigadors que documenten el laboriós procés de rodatge de L'Espoir/Sierra de Teruel creuen que alguns plànols d'aquest film van rodar-se a Constantí. Fins al moment, no en teníem constància. És conegut el fet que algunes escenes van localitzar-se a Tarragona, la qual cosa indueix a pensar que potser s'apropessin fins aquí. A més, cal tenir en compte la proximitat de l'aeroport de Reus i recordar que l'argument de la pel·lícula tracta precisament sobre els pilots d'un camp d'aviació. Seria possible amb tot això que alguna escena de L'Espoir es rodés efectivament al terme municipal? Va estar André Malraux a Constantí?

LA DESTRUCCIÓ CONTROLADA DE DOCUMENTS (II)

En el número del mes passat vam parlar breument de l'existència de la Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental (CNAATD), l'organisme de la Generalitat encarregat de regular els processos d'eliminació de documentació en l'administració pública, i del volum de destrucció de documents prescrits que han executat les diferents entitats que operen amb aquesta eina.

La finalitat primordial és eliminar els expedients un cop prescrita completament la seva funció administrativa i ja no tenen cap valor jurídic però tampoc no en tenen cap d'històric. En relació a la documentació municipal, els tres primers llocs del rànking de documents destruïtsa Catalunya estan protagonitzats pels expedients de constrenyiment contra el patrimoni individual (amb un total de 115 metres lineals), els expedients de multes de circulació (102 metres) i les ordres de pagament (86 metres).

SÈRIES DOCUMENTALS DESTRUÏDES A L'ADMINISTRACIÓ LOCAL L'ANY 2003(EN METRES LINEALS)

Nota: xifres arrodonides. Font: Memòria d'activitats de la CNAATD de l'any 2003.

La destrucció controlada de documents permet reduir, en alguna mesura, el volum de documents que ha de guardarun Ajuntament i que amenaça amb ofegar els dipòsits. No resol el problema però en disminueix els efectes. La tendència actual és que cada cop les administracions implementin mesures que agilitzin la gestió.

Totes les dades estadístiques anteriors procedeixen de la memòria d'activitats de la CNAATD de l'any 2003, en la qual hi figuren també altres quadres estadístics que no hem inclòs però que poden consultar-se a Internet a l'adreça: http://cultura.gencat.net/arxius/cnatdm.htm

CONSTANTI FA CENT ANYS. PROPOSTES DE RECERCA DES DE L'ARXIU MUNICIPAL (II)
JOSEP ESTIVILL (Arxiu Històric Municipal de Constantí)

Presentem la segona part de les tres de que consta aquest article on expliquem els principals documents que poden trobar-se habitualment en un arxiu municipal i que en el nostre cas ens permeten descobrir informació sobre la vida al Constantí de fa cent anys (amb dades de 1904). Bàsicament treballem amb els padrons, ja sigui el padró d'habitants, de solars i vivendes, de la contribució, etc. No hem buidat totes les entrades del document perquè només volíem donar una orientació al mètode de treball i no pas un estudi en profunditat, per això hem emprat tan sols una petita mostra, normalment les cent primeres referències de cada registre (sobre un total d'unes 2.000 persones). Lògicament, els resultats no són definitius sinó orientatius però el nostre objectiu era bàsicament el de presentar les fonts de documentació.

Avui descobrim el nombre de cases que hi ha al terme municipal i la tipologia i característiques de les famílies que hi viuen.

Quantes cases hi havia?

En el Padró de Solars i Vivendes de l'any 1900 (que estava inclòs al Padró Municipal d'Habitants de 1903),es fa un llistat del total de cases que té el poble i resulta que en aquell moment n'hi havia 579. D'aquestes, 88 estaven disseminades fora del nucli de població. Sabem també que la gran majoria tenien una alçada de tres plantes o més, concretament 484 (el 84,6 %), mentre que 86 en tenien dues (14,8 %) i només 9 constaven d'una sola planta (1,5 %).

Del total de vivendes n'hi havia 45 que estaven deshabitades, el que representa el 7,7 % i, per tant, tota la resta, 534, sí que estaven habitades, el que suposa un percentatge del 92,2 %.

Quantes persones constitueixen les unitats familiars?

Un cop més les dades del Padró Municipal d'Habitants ens ajuden a conèixer la realitat social del poble i ara volem saber quantes persones conformaven cada unitat familiar i, per tant, hem recollit les primeres cent referències i el resultat ens diu que la majoria de les famílies estaven formades per tres persones (el 28 %) i després per dos (el 19 %).

Número de generacions per família

Hem resseguit les primeres cinquanta unitats familiars del padró d'Habitants i hem comprovat que en 23 casos conviu una única generació, els pares o els avis però sense fills; en 27 ocasions els pares amb els fills i en cap cas hem trobat una família on convisquin avis, pares i fills.

Quin és l'estat civil?

Hem resseguit els primers cent adults majors de 18 anys i hem apuntat quin era el seu estat civil. Observem que n'hi ha 35 de solters, 59de casats i 6 de vidus.

Quants fills té cada parella?

La informació l'hem deduït de les primeres cent famílies però les dades són poc fiables perquè no recullen els fills que ja estan emancipats; de totes maneres ens poden resultar si més no orientatives:

Per conèixer el nombre de fills que té cada parella hauríem hagut de cercar aquesta informació en algun altre document més precís; com per exemple, el llibre de registre de naixements del Registre Civil.

DESCOBREIXEN VERSOS HOMÈRICS AL MONESTIR DE MONTSERRAT
JOSEP MARIA SARRI · El Periódico, 27-10-2004
grup de treball del CSIC

Un grup de treball del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha trobat dos documents molt valuosos entre el gran fons de manuscrits de Montserrat: un papir del segle III dC amb 80 versos d'un cant de la Ilíada, d'Homer, i un fragment d'una novel·la grega desconeguda del segle I aC. Els documents eren de Ramon Roca Puig, canonge de Barcelona i hel·lenista que va donar la seva col·lecció al monestir, on va morir el 2001. La col·lecció, una de les més importants del món, està formada per 1.500 fragments de papir, pergamí i paper.

Revisada la meitat

Els filòlegs han examinat fins ara un 50% dels documents i no descarten fer altres troballes més importants o d'una importància similar.

Aquest document del text clàssic d'Homer s'ha convertit en un dels més antics i extensos que es conserven. Estava fragmentat en 20 trossos que s'han recuperat. Són 80 versos del cant 14è de l'obra. Aquest comença així: Nèstor va sentir molt bé la seva cridòria, malgrat que bevia, i va dirigir a les Asclepíades unes paraules alades....

L'altra troballa que s'ha fet és un tros d'una novel·la grega que narra l'arribada d'un vaixell a una platja on es fa un sacrifici per als déus. Aquest paper s'havia fet servir de farciment per embalsamar una mòmia i estava cobert per una capa opaca d'una goma d'enganxar que s'ha hagut de retirar. També s'han trobat textos que, segons els investigadors, permetran conèixer el dia a dia de l'antic Egipte.

RECUPEREN DOCUMENTS INÈDITS DE MARCEL·LÍ DOMINGO
ACN · Tortosa · Tinet Digital, 2-11-2004
Marcel·lí Domingo

L'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre disposa des de fa pocs dies d'un fons inèdit del polític republicà vinculat a la ciutat de Tortosa, Marcel·lí Domingo. El fons va ser adquirit per l'Ajuntament de Tortosa que el va comprar a un antiquari de Barcelona per 31.200 euros.

El fons recuperat consta de 140 documents diversos com esborranys d'una conferència que el polític havia de fer a les Nacions Unides i que no es va fer mai, telegrames o passatges de transport, i fins i tot, la fotografia d'una dona que podria ser la muller de Domingo. A més, l'Arxiu ha recuperat 16 quaderns d'anotacions datats entre els anys 1911 i 1917, que corresponen a l'època docent del polític republicà, i on es poden llegir les preparacions que ell feia per les seves classes. En aquest aspecte, el director de l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre, Albert Curto, ha destacat que Marcel·lí Domingo era una persona molt metòdica i hem trobat que tenia tots els quaderns enumerats.

Però la importància del fons radica sobretot en l'aspecte més personal, i fins ara desconegut, del polític republicà. En concret, el fons conté un dietari de l'any 1925, i 58 llibretes, en format diari, que daten de l'any 1920 fins el 1939, any de la seva mort. Curto ha explicat que en aquests diaris hi ha anotacions curtes que el propi Marcel·lí Domingo fa dels seus viatges, de les seves entrevistes amb personalitats com el president de la República, el seu dia a dia des de la seva vessant política i també un recull dels pensaments més íntims. El director de l'Arxiu ha destacat que és curiós que en el darrer dietari explica el malestar que tenia durant el seu viatge, i que va haver d'aturar-se a Tolosa de Llenguadoc, precisament la ciutat on dies després moria. Curto ha explicat que les darreres anotacions estan fetes per la seva dona on explica els dos dies que el polític agonitzava fins que va morir.

El fons recuperat també consta de dues llibretes de més gran format que la resta amb anotacions sobre gramàtica i gastronomia, que probablement correspondrien a la muller de Domingo; dos quaderns d'un amic del polític, i 28 agendes amb adreces i citacions.

Curto ha destacat la importància d'aquest arxiu pel seu caràcter inèdit, ja que era un fons desconegut fins ara; per l'aspecte personal que ajuda a conèixer millor el polític vinculat a Tortosa; i pel conjunt i el volum del fons. La majoria de les anotacions són en castellà, algunes en català, i fins i tot algunes en anglès i francès fetes en els seus viatges a França i Canadà.

Marcel·lí Domingo Sanjúan va néixer l'any 1884 a Tarragona i va morir el 1939 a Tolosa de Llenguadoc. Va ser un dels polítics més destacats del republicanisme, especialment estimat a les Terres de l'Ebre, i estretament vinculat a Tortosa. Va traslladar-se a viure a la capital del Baix Ebre l'any 1903, on va exercir de mestre i va iniciar la seva activitat periodística i política. L'any 1909 va ser escollit regidor de l'Ajuntament de Tortosa i posteriorment va ser diputat a les Corts. Més endavant, com a ministre d'Instrucció Pública de la República, va introduir el català a les escoles i va modernitzar l'estructura docent de l'estat espanyol, i com a ministre d'Agricultura va dignificar la reforma agrària.

ELS HOMOSEXUALS CONDEMNATS PEL FRANQUISME VOLEN DESTRUIR LES SEVES FITXES POLICIALS

La destrucció de documents per raons tècniques és una opció que progessivament van acollint les administracions públiques per tal d'evitar l'ocupació de les prestatgeries amb documents que no tenen ni valor administratiu ni històric. Ara, però, es planteja una qüestió be diferent. És legítim destruir documents per raons polítiques?

preso

Els 4.000 homosexuals de tot l'Estat que per les sevespràctiques sexual van haver d'ingressar a presó d'acord amb la llei franquista de perillositat social demanen que se'ls equipari amb la resta de presos polítics de manera que puguin recuperar la dignitat. Jordi Rius informa (El Punt Digital, 31/10/2004) que l'Associació d'Expresos Socials està lluitant perquè d'una vegada s'eliminin les fitxes policials i els expedients judicials i per aconseguir fins i tot una indemnització amb els mateixos criteris que es van utilitzar per als presos polítics, segons explica Antoni Ruiz, president de l'entitat, que reclama el reconeixement social i econòmic del col·lectiu.

Segons Ruiz, que va patir en carn pròpia la presó als disset anys pel fet de ser gai, és de justícia que se'ns reconegui el temps passat a la presó, perquè van ser violats tots els nostres drets. A més, pel fet de ser homosexuals, érem més mal vistos que els presos polítics. Per tot això, demanen el reconeixement moral i econòmic, encara que és bastant difícil imaginar de quina manera es pot fer, ja que no es tracta de la repressió del guanyador sobre l'altre -cas dels presos polítics-, sinó que ens han destrossat la vida. De fet, molts dels homosexuals que sortien de la presó eren considerats uns maleïts socials, amb la qual cosa l'única manera de guanyar-se la vida era dedicant-se a la prostitució.

El president de l'Associació d'Expresos Socials va afegir que en algunes comissaries encara hi ha fitxes amb antecedents penals que, tot i que no s'apliquen, sabem que encara són als arxius. Per això, des de l'entitat es demana que es destrueixin o que passin a formar part d'un arxiu històric, igual que els expedients penitenciaris i judicials sobre perillositat social.

Finalment, Antoni Ruiz va aconseguir un reconeixement a la seva petició i, en un acte públic, la fitxa policial del seu expedient va ser estripada.

En aquest sentit, el degà dels jutges de València, Fernando de Rosa, va explicar que és la primera vegada que es reclama la destrucció d'un expedient d'aquest tipus i que, per tant, no hi havia jurisprudència ni directives que diguessin com s'havia de procedir. Per aquesta raó, es va haver de fer una construcció jurisprudencial artesanalment que ha generat un retard en la destrucció de la fitxa sol·licitada encara que s'ha creat jurisprudència perquè qualsevol interessat pugui accedir a la sevaeliminació.

De Rosa va explicar que la comissió d'expurg que presideix va acordar en dues ocasions no destruir l'expedient perquè pensava que hi havia un interès històric ja que, en la seva opinió, d'aquí a uns anys ningú no es podrà creure que això passés realment durant la dictadura. No obstant, desconeixia si un cop eliminats els antecedents penals i judicials podien conservar-se el policials, raó per la qual el ministeri de l'Interior hauria de revisar els seus arxius per veure si n'hi ha i eliminar-les d'ofici.

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA CONCEDEIX AJUTS ALS ARXIUS HISTÒRICS

El Punt Digital, 3-11-2004

La Diputació de Tarragona ha aprovat destinar un total de 34.257.66 euros en ajuts per als arxius històrics comarcals de la demarcació. L'ens intercomarcal ha cregut convenient aquesta iniciativa per la precarietat d'alguns d'aquest arxius i la dificultat de finançament amb què es troben. Els ajuts es repartiran de manera equitativa, 5.709,61 a cada un, entre els arxius que ho havien demanat amb anterioritat al Consell Comarcal corresponent. Els arxius beneficiats són els del Vendrell, Montblanc, Reus, Valls, Tarragona, i el comarcal de les Terres de l'Ebre.

CELEBREN EL 150 ANYS DE LA RAMBLA NOVA
Tinet Digital, 12-11-2004

L'Ajuntament de Tarragona ha editat un CD per commemorar el 150è aniversari de la Rambla Nova. Es tracta d'un recull de 400 fotografies sobre el passat i el present de la principal artèria tarragonina.

Totes aquestes fotografies, producte d'una selecció d'entre un total de prop de 700, estan datades i signades, i s'han encriptat informàticament per tal de dificultar la seva còpia.

Acompanyant a cadascuna de les imatges hi ha un text explicatiu sobre la història i naturalesa dels edificis o indrets que s'hi poden veure, amb especial atenció a 44 construccions de la Rambla que el consistori preveu incloure en la futura revisió del Catàleg d'elements protegits de patrimoni arquitectònic, que previsiblement serà vigent el primer trimestre de l'any vinent.

MOR MIQUEL PORTER MOIX, IMPULSOR DE LA FILMOTECA DE LA GENERALITAT

El passat dia 18 de novembre va morir a Altafulla l'historiador del cinema Miquel Porter Moix. Nascut el 1930 a Barcelona, va aficionar-se ràpidament al cinema perquè el seu pare, el famós llibreter Josep Porter, el portava cada dissabte al cinema amb els seus germans perquè a casa no hi havia calefacció. D'adolescent li van regalar una càmera Paillard i va començar a filmar-ho tot.

De gran es va aficionar a comprar pel·lícules antigues al mercat dels Encants i també revistes, llibres i càmeres, des de llanternes màgiques que feien la delícia dels petits fins a projectors professionals per a admiració dels més grans. Allò es va convertir en CO.CI.CA. (Col·lecció Cinematogràfica Catalana), l'embrió de l'actual Filmoteca de Catalunya, entitat de la qual ell mateix enfou màxim responsable durant un temps.

Miquel Porter Moix

Porter Moix fou catedràtic d'Història del Cinema al departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona, on va impartir classe durant trenta anys. Els cursos els començava habitualment amb la frase: Benvinguts a la república de la llibertat i el bon humor!. Publicà diversos llibres, preferentment sobre el cinema català.

A banda de la seva dedicació en favor de la recuperació del patrimoni cinematogràfic i la docència a la universitat, també va estar lligat a moltes altres iniciatives culturals. Fou un dels fundadors del moviment de renovació de la llengua catalana, Els setze jutges, del qual van sortir figures com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Joan Manuel Serrat. Amb el número 1 del grup, va editar un elapé el 1962, Miquel Porter canta les noves cançons, on cantava amb una marcada influència de la cançó francesa de l'època.

Finalment, Miquel Porter Moix es va significar en la participació en tota mena d'activitats d'oposició a la dictadura franquista raó per la qual va ser detingut en diverses ocasions, per catalanista, i tancat a la presó de Lleida.

DRETS SOBRE LES DADES PERSONALS

 tríptic

Les dades personals són informacions relatives a les persones. Cada cop hi ha més empreses que disposen de les nostres dades personals però rarament sabem quins ús real se'n fa. Per poder ser recollides per al seu tractament, han d'ésser adequades, pertinents i no excessives en relació a les finalitats per a les quals es demanen. L'Agència Catalana de Protecció de Dades és l'organisme públic que vetlla específicament pel compliment de la normativa legal. Recentment ha editat un díptic per divulgar els principals drets que protegeixen els ciutadans i que tothom hauria de conèixer i tenir present.

1. Dret a ser informat

És el dret que tenen totes les persones físiques de les quals se sol·licitin o obtinguin dades de caràcter personal a ser informades sobre el destí i la finalitat que tindran les dades i els responsables davant dels quals podran exercir els seus drets.

Quan les dades es recullen mitjançant qüestionaris o impresos, la informació haurà de constar de forma clarament llegible.

2. Dret de consulta al Registre de Protecció de Dades de Catalunya

Qualsevol persona física pot conèixer l'existència de tractaments de dades personals, les seves finalitats i la identitat del responsable del fitxer o tractament mitjançant consulta pública i gratuïta al Registre de Protecció de Dades.

3. Els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

3.1 Dret d'accés

Tota persona, les dades personals de la qual són tractades, té dret a sol·licitar i obtenir informació sobre les seves dades. L'exercici d'aquest dret és gratuït

El responsable del fitxer o tractament ha de resoldre la petició d'accés en un termini d'un mes. Si la resolució fos estimatòria caldrà fer efectiu l'accés en un termini de 10 dies i informar de quines són les dades objecte de tractament, de la seva procedència i de les comunicacions a tercers. Si les dades provenen de diferents fonts, caldrà indicar cada una d'elles.

3.2 Dret de rectificació

Tota persona física té dret a rectificar i corregir els errors o incorreccions, en tot o en part, que presenten les seves dades personals.

El responsable del fitxer o tractament, en el termini de 10 dies, té l'obligació de fer efectiu el dret de rectificació i notificar-la a l'interessat i als tercers que disposin de les mateixes, que també les han de rectificar. L'exercici d'aquest dret és gratuït.

3.3 Dret de cancel·lació

Tota persona física té dret a què siguin cancel·lades les seves dades personals quan deixin d'ésser necessàries o pertinents per a la finalitat per a la qual es van obtenir i a què no es conservin les seves dades per un període de temps superior al necessari. L'exercici d'aquest dret és gratuït.

El responsable del fitxer o tractament té l'obligació de fer efectiu aquest dret de cancel·lació en el termini de 10 dies i notificar-la a l'interessat i als tercers que disposin de les mateixes, que també les han de cancel·lar.

La cancel·lació donarà lloc al bloqueig de les dades; únicament es conservaran a disposició de l'Administració pública, jutges i tribunals per atendre possibles responsabilitats nascudes del tractament, durant el termini de la seva prescripció. Un cop transcorregut aquest termini s'hauran de suprimir.

3.4 Dret d'oposició

Tota persona té dret a oposar-se al tractament les seves dades personals quan existeixin motius fonamentats i legítims relatius a una concreta situació personal. L'exercici d'aquest dret és gratuït.

4. Dret d'impugnació de valoracions (perfils)

Els ciutadans tenen dret a no veure's sotmesos a una decisió, amb efectes jurídics, basada únicament en un tractament de dades destinat a avaluar determinats aspectes de la seva personalitat.

5. Dret a la indemnització

Tota persona física té dret a ser indemnitzada de qualsevol dany o lesió en els seus béns o drets deguts a un incompliment de la LOPD per part del responsable del fitxer o de l'encarregat del tractament.

Quan es tracti d'una Administració Pública la responsabilitat s'exigirà d'acord amb la legislació reguladora del règim de responsabilitat de les Administracions Públiques.

Pot trobar-se més informació (legislació, notícies, enllaços, etc.) alweb de l'Agència Catalana de Protecció de Dades:
http://www.apdcat.net/drets/index.htm#consulta

PRIMERES JORNADES SOBRE EL BOSC DE POBLET
JOSEP M. T. GRAU, president del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà

Durant els dies 12 i 13 de novembre del 2004van tenir lloc lloc al monestir de Poblet les 1res. Jornades sobre el Bosc de Poblet. Del Règim senyorial a la gestió pública amb motiu de la celebració del 20è aniversari de la creació del Paratge Natural de Poblet (1984-2004), estructurades en dues seccions científiques. En total es presentaren divuit treballs, deu sobre el Medi Natural i vuit sobre el Medi Social. La convocatòria va servir per a facilitar la comunicació interdisciplinar entre diferents especialistes de la Conca de Barberà i de fora. La majoria aportaren investigacions inèdites realitzades en base a fonts primàries i que serviren per avançar en el coneixement d'aquest enclau natural protegit i d'una importància cabdal en el nostre territori.

Si en les societats tradicionals el bosc era una font de recursos primaris, ja fos per aconseguir materials energètics (llenya, carbó vegetal), constructius (fusta per a les cases o per a les eines), com alimentaris (cacera, herbes medicinals, bolets, castanyes, mel, pastures per al bestiar) calia protegir-lo dels atacs, tal com féu primer el seu antic propietari, l'orde del Císter i més endavant, després de la desamortització, l'Estat, a través dels enginyers forestals i la Guàrdia Civil. En ser el bosc un element fràgil el seu control fou sempre motiu de conflictes, primer amb els monjos i després amb les forces d'ordre públic. Avui la seva preservació esdevé bàsica per a prevenir l'erosió de la muntanya que pot evitar inundacions a les conques dels seus rius, a més de conservar la gran riquesa de fauna i flora.

jornades

Un dels encerts dels organitzadors (Departament de Medi Ambient) ha estat la immediata publicació de les actes per tal d'afavorir el desenvolupament de les Jornades i fer-ne una completa difusió: Actes de les Primeres Jornades sobre el bosc de Poblet. Del Règim Senyorial a la gestió pública. Poblet: Departament de Medi Ambient. Paratge Natural de Poblet, 2004, 424 pàgines.

També hem de remarcar la dedicatòria del volum al P. Agustí Altisent, recentment traspassat. En geologia han presentat comunicacions Joan Cartanyà i Joan Puig, els quals ens mostren els punts d'interès geològic de la zona; en botànica Ramon Clopès comenta una visita de la comissió de flora forestal espanyola a Poblet l'any 1869, Rafael Farré parla del Quercus pyrenaica i Josefina Isern del vern; en zoologia Màrius Domingo de Pedro exposa el catàleg ornitòlogic del bosc de Poblet; en ecologia Juan Bellot analitza la importància del bosc en la regulació del cicle hídric i qualitat de l'aigua; i en temàtica diversa dins del Medi Natural Gonzalo Gil Moreno de Mora explica les noves tendències en les activitats en el medi natural, Rafael López, estudia els camins tradicionals en els espais de muntanya; Romà Ogaya i altres ens mostren els efectes ecofisiològics sobre l'alzinar de Prades, continua Manel Martínez Garcia repassa la trajectòria de la Granja de la Pena.

L'apartat de Medi Social s'enceta amb la ponència dels historiadors Josep M. Grau Pujol i Roser Puig Tàrrech: Les Muntanyes de Prades i el bosc de Poblet, una extensa recerca dels segles XIX i XX sobre demografia i poblament, agricultura, ramaderia, explotació forestal, mineria i indústria del massís pradenc, que continua les línies ja iniciades anteriorment pels geògrafs Josep Iglésies i Ignasi Planas. En l'àrea de llengua destaca la participació d'Albert Manent amb la comunicació El gall carboner i altres denominacions del gamarús al Camp de Tarragona i en la de literatura del també escriptor Eugeni Perea, de Riudoms, amb l'elaborat article: Poblet en el bosc de la literatura. Dins de la geografia històrica ens trobem amb l'aportació de la montblanquina Neus Jàvega sobre l'aiguat de Sant Lluc (1930) i la de la selvatana Roser Puig Tàrrech amb l'article El despoblament de Rojals (segles XIX-XX). Dins d'Arqueologia, Alejandro Ros de la Universitat de Barcelona ens comenta un dipòsit ibèric de material ceràmic dels Tillans (Prades), segueix el rocafortí Valentí Gual Vilà amb el seguiment dels processos judicials del bosc populetà, en aquesta ocasió amb els veïns de la capital del comtat de Prades com a protagonistes. Acaba el llibre l'article de l'arxiver Gener Gonzalvo amb el seguiment dels conflictes per entrada il·legal al bosc a les primeries del mil vuitcents. El pròleg de les Actes el realitza el director del servei meteorològic de Catalunya Joan Pallicé i la presentació el prior del monestir de Poblet. P. Francesc Tulla.

Val a dir que aquestes trobades d'estudiosos sobre el bosc tenenantecedents el 1995 i 1998 gràcies a la iniciativa del Centre d'Història Natural de la Conca de Barberà, i esperem que no siguin les darreres: el foment del patrimoni natural i monumental de la nostra comarca és un punt més per a sensibilitzar a la societat sobre la necessitat de mantenir un equilibri entre l'home i la naturalesa,i també ajuda a fomentar el turisme cultural de qualitat, que poc a poc va esdevenint una base ferma de desenvolupament econòmic.

Els coordinadors d'aquestes Jornades sónAnton Vallvey Sanromà, director de l'Oficina del Paratge Natural i Josep M. Grau Pujol, president del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà.

EL WEB DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

http://www.diba.es/arxiu/default.asp

L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona és una unitat de caràcter central que dóna servei a tota l'estructura administrativa de la Corporació, que és qui l'ha creat, i el va incrementant amb els fons que, any rere any, li va transferint. Està adreçat a tots els ciutadans i obert a la consulta dels documents que custodia i al treball en el camp de l'estudi i de la investigació.

arxiu

El web de què disposa és un dels més interessants per entendre el funcionament dels arxius administratius. Conté una explicació de les funcions que desenvolupa (conservar la documentació, elaborar instruments de descripció, actuacions de tria i avaluació, regular l'accés, etc.), una guia dels fons documentals (arxiu històric i administratiu, biblioteca, hemeroteca, audiovisuals, cartogràfic, etc.), unes explicacions del funcionament de les transferències i l'expurg de sèries documentals, instruccions i normatives internes, etc.

L'activitat dels arxius administratius potser és la menys coneguda entre les que desenvolupen els arxivers i aquest web permet conèixer alguns dels seus trets més característics.

EL DIARI DE BARCELONA DIGITALITZAT

http://www.premsahistorica.com

Prensa Historica

Prensahistorica.com és un portal especialitzat en arxius de premsa dins de l'àrea geogràfica hispana i catalana, amb una especial atenció a les capçaleres emblemàtiques de la història del periodisme. És un web impulsat pel Diari de Barcelona, amb la voluntat de crear el major arxiu en línia de la premsa històrica.

El projecte que representa Premsa Històrica basa el seu valor en els continguts dels arxius, un patrimoni cultural ineludible, que gràcies a Internet pot sobrepassar l'àmbit restringit de les biblioteques i centres de documentació per arribar a tots els racons del món. I el seu valor no se sustenta només en el fet de poder localitzar articles i signatures que formen part de la història, sinó que molt especialment fa possible la generació automàtica de nou coneixement. Poder extreure, per exemple, totes les cròniques de la II Guerra Mundial publicades pel Diari de Barcelona, recuperar tots els anuncis tal com van ser maquetats en un moment històric concret, consultar les portades de dates significatives, o fins i tot localitzar cognoms, ja siguin famosos o anònims, són fites que de sobte tenim a l'abast mitjançant un simple clic amb el ratolí.

El servidor de Premsahistorica.com conté pàgines digitalitzades amb alta resolució en format TIFF. Quan es sol·licita un document des de la web, l'arxiu original TIFF es converteix a GIF en el mateix moment en el qual s'ofereix a l'usuari, a una mida que aquest pugui manipular sense problemes. En una primera fase, el que s'ofereixés una base de dades de 30,000 imatges digitalitzades que corresponen a les pàgines del Diari de Barcelona des dels seus orígens l'any 1792 fins al 1990.

Els documents digitalitzats en format TIFF han passat un procés de Reconeixement Òptic de Caràcters, a partir del qual s'ha realitzat una base de dades que permet la cerca de documents per paraules clau. No és una cerca perfecta però sí que suposa un avenç espectacular en el sistema que tradicional qie hi havia fins ara, que era buscar pàgina per pàgina l'article que ens pogués interessar.

PUBLICACIONS

MIQUEL S. JASSANS: EL SECRET DELS PERGAMINS CÀTARS

Edita: Cossetània Edicions. Valls, 2004

coberta del llibre

Miquel S. Jassans (Alforja, 1937) és diplomat en arqueologia hispànica, llicenciat en belles arts i membre de la Societat d'Onomàstica. És també l'autor d'obres com ara Toponímia de Rasquera i Onomàstica de Pobleda.

Elisenda, una noia de Cornudella, i Roger Puigdalba es coneixen investigant documents antics als arxius de l'Arquebisbat de Tarragona. Aquesta coincidència fa que entre ells neixi un lligam que sobrepassarà l'amistat i farà que els dos emprenguin una aventura apassionant, cercant un hipotètic tresor amagat pels càtars en uns masos de Porrera. La professora d'Història Medieval del Roger intenta, amb males arts i seduccions, ser ella la descobridora del suposat tresor. Això fa que la recerca es compliqui i prengui un caire intrigant i violent. En aquest relat, els personatges actuals són pura ficció i parlen d'art, ètica i religió. En canvi, els noms dels llocs que apareixen en el relat són extrets de documents autèntics del segle XIII, i s'hi descriu el paisatge d'aquest entorn, que pertany a una Catalunya poc coneguda, amb uns masos, muntanyes, barrancs i camins que han conservat fins avui els noms d'uns càtars que van ser víctimes de la Inquisició destructiva.

L'ARXIU T'INFORMA. BUTLLETÍ DE L'ARXIU MUNICIPAL DE CAMBRILS

Número 2 (Octubre 2004)
Edita: Arxiu Municipal de Cambrils
Web: http://www.cambrils.org

L'ermita de la Mare de Déu del Camí és la protagonista dels articles centrals d'aquest segon número de L'Arxiu t'informa, el butlletí trimestral que edita l'Arxiu Municipal de Cambrils.

L'arxiu t'informa

En el butlletí anterior anunciaven que s'havia localitzat a l'Arxiu Municipal de Reus un testament de 1.205 amb la referència més antiga de la devoció a la Mare de Déu del Camí. Ara ens ofereixen un article que situa aquest document en el seu context històric. Daniel Piñol (professor de la Universitat de Barcelona i autor del llibre A les portes de la mort: religiositat i ritual funerari al Reus del segle XIV) ens introdueix al coneixement de la mentalitat de l'època, necessari per entendre quines raons motivaven les dones i els homes a fer aquestes donacions. I ens proporciona també una notícia de gran importància per conèixer quina atenció es donava als pobres a Cambrils al segle XIV.

D'altra banda, aquest mes de novembre farà 300 anys que es va començar a construir el nou edifici de l'ermita. El 2 de novembre de 1704, el Consell de la Vila va decidir traslladar la imatge de la Mare de Déu a la parròquia i començar les obres, que es van allargar durant bona part del segle XVIII. Amb aquest motiu, Josep Salceda, cronista local de Cambrils i autor del llibre La Mare de Déu del Camí i el seu santuari, ha encetat un repàs de les fonts que els historiadors han utilitzat en l'estudi de l'ermita. Avui us presentem un article sobre les fonts bibliogràfiques. En números posteriors anirà seguit d'un altre article sobre les fonts documentals.

Recordem, a títol de curiositat, que l'emblema del butlletí és un ocell que apareix dibuixat al Llibre d'ordinacions de 1525-1889. Es troba a la part interior de les cobertes del llibre i possiblement va ser dibuixat per un dels escrivans que van intervenir en algun moment de la seva redacció.

BUTLLETÍ ARXIVERS SENSE FRONTERES

Número 7-8 (1r i 2n semestre 2003)
Edita: Arxivers sense Fronteres
Web: http://www.archiveros.org

Arxivers sense Fronteres

El butlletí de l'Associació Arxivers sense Fronteres dedica el darrer número del seu butlletí a comentar diverses qüestions d'ordre intern com les modificacions dels estatuts o els acords de la Junta Directiva.

S'explica, també, l'estat de la qüestió referent al projecte de microfilmació i digitalització del fons del bisbe Pere Casaldàliga al Brasil, la celebració a Barcelona el passat mes de febrer de 2003 de les II Jornades Internacionals d'Arxivers sense Fronteres amb el títol "Arxius i Drets Democràtics", del manifest de l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals, Professionals i Artistes (APIPA) i de la Coordinadora d'Associacions Professionals d'Arxivers de l'Estat Espanyol (CAA).

AGENDA

ELS IL·LUSTRADORS D'EN PATUFET. L'EXCEL·LÈNCIA DEL TRAÇ

exposició

Talment com una personalitat destacada de la nostra cultura, la revista per a infants En Patufet (1904-1938) celebra el seu centenari. Així, el 2004 és l'Any Patufet i diverses entitats públiques i privades s'han sumat a l'homenatge.

La Fundació Caixa Tarragona hi participa en un dels aspectes fonamentals i que més contribuí al seu prestigi i gran anomenada: els seus il·lustradors. Així l'exposició Els il·lustradors d'En Patufet. L'excel·lència del traç -comisariada per Montserrat Castillo- reuneix originals dels més destacats artistes que hi intervingueren. Hi trobarem: Cornet, Llaverias, Junceda, Apa, Opisso, Lola Anglada… però també: Mallol, Castanys, Xirinius, Urda, Moreno, Quelus, Bécquer i fins a vint-i-dos de la quarantena qui hi participaren en el transcurs de la seva història.

La voluntat no és només mostrar l'obra artística dins la popular revista, sinó demostrar com l'activitat dels dibuixants punters i creadors d'estil actuà com un revulsiu, que hi ha un abans i un després d'En Patufet en la història de la il·lustració catalana.

S'hi mostra com l'actuació dels dibuixants fou diversa: historietes, retolació, acudits, il·lustració de narracions, jocs entreteniments, pomes i cançons… També com l'èxit assolit i l'enorme popularitat de la revista propiciaren l'aparició de col·leccions de novel·les d'aventures i de contes, d'altres revistes, tot un ventall d'oportunitats per als il·lustradors de crear un univers ric i complex, configurador de l'imaginari de diverses generacions de catalans.

Lloc: Tarragona. Fundació Caixa Tarragona (Higini Anglès, 5)
Data: fins al 10 de gener

presentació: PREMIS LITERARIS DE CONSTANTI

Acte de presentació del llibre que recull els treballs premiats en la III edició dels Premis Literaris de Constantí que organitza l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Constantí. Enguany la convocatòria estava dedicada a la narrativa breu. Presenta l'acte el periodista Agustí Gutiérrez.

Lloc: Biblioteca Pública de Constantí (Plaça de l'Hospital, 1).
Data: diumenge 12 de desembre a les 12'30 h.

EL TEMPS DE LES MINES. SEGONA MOSTRA DE FOTOGRAFIES ANTIGUES SOBRE LA MINERIA AL PRIORAT

NATÀLIA BORBONÈS · El Punt Digital, 23-11-2004
exposició

Des de fa tres anys, l'associació Carrutxa de Reus es dedica a remenar els calaixos de les cases de Bellmunt del Priorat a la recerca de fotografies que il·lustrin la llarga, i ja desapareguda, tradició minera del Priorat. Una tasca que està resultant profitosa perquè de la trentena de fotos que només hi havia quan es va obrir al públic, el 2001, el Museu de les Mines de Bellmunt, ara ja n'hi ha 250. Una petita mostra d'aquest patrimoni fotogràfic està exposada fins al 10 de desembre a l'Arxiu Històric de Reus.

Són fotografies que daten des de 1880, en què els miners treballaven amb llums d'oli, fins al 1972, data de tancament de la mina Eugènia, la mina gran. Hi ha imatges dels miners, però també -poques- de les dones que treballaven a les mines. Ho feien a l'exterior rentant el mineral o separant -l'estrio- les pedres que portaven encara algunes restes de galena. Imatges exteriors de les cases de la colònia on vivien els treballadors immigrants i les seves famílies. I fotos de les festes que celebraven per Santa Bàrbara, de la casa del metge, de la Casa de les Mines -el magnífic edifici modernista on hi havia l'administració i els laboratoris i on també residien els directors i els enginyers de l'explotació minera-, de la foneria i dels equips de futbol i les orquestres que formaven els treballadors. I del teatre de l'Euterpe, bastit per l'empresa per a gaudi del poble i la colònia. I dels paletes que construïen les galeries, perquè la mina no tan sols emprava miners. I fotos espectaculars de la construcció a pic i pala dels túnels del ferrocarril de la línia Reus-Móra, que va entrar en servei el 1891. Són fotografies que tenen un valor informatiu però, també, emocional i sentimental, ja que els últims miners de Bellmunt encara viuen i, si no, els fills i els néts. Tots tenen records a dojo per explicar.