EL RACÓ DE L'ARXIU

Butlletí de l'Arxiu Històric Municipal de Constantí
NÚMERO 10 (NOVEMBRE 2004)
versió pdf (2'2 Mb)

NOVETATS

A l'edifici municipal de la Biblioteca-arxiu va tenir lloc el diumenge 24 d'octubre la III Marató Literària organitzada per l'Associació Literària de Constantí que enguany estava dedicada a l'escriptora Margarida Aritzeta.

Aritzeta és professora de la URV i consultora a la UOC. Autora d'una vintena de llibres de narrativa i literatura infantil, com ara Perfils de Nora (2003), El castell del cor menjat (2003), El verí (2002) o L'herència de Cuba (1997). Com a professora universitària ha estat preocupada pel vessant teòric de la ficció, en obres com el Diccionari de termes literaris (1996) o El joc intertextual. Quatre itineraris per la "sala de les nines" (2002). També destaca en treballs de recerca i edicions crítiques, com en l'edició d'una part del Calaix de sastre del Baró de Maldà. Ha estat membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, amb el qual ha publicat diversos llibres de contes.

Finalment, Margarida Aritzeta ha participat en nombrosos fòrums, taules rodones, conferències i jurats de premis literaris. També ha organitzat cursos de postgrau i màsters sobre literatura, escriptura literària i guionatge.

LES BIBLIOTEQUES DE CONSTANTI

Ha estat localitzada, entre els documents de l'Arxiu Històric, la primera referència a una biblioteca pública a Constantí.En les actes del Ple de l'Ajuntament del 23 de març de 1889 (signatura núm. 19) es llegeix una comunicació de la Direcció d'Instrucció Pública on es diu que s'ha concedit una biblioteca al municipi destinada a l'escola pública de nens:

Acto continuo, se dió cuenta de una comunicación del Exmo. Señor Director de Instrucción pública, de fecha catorce del mes de febrero ultimo, en la cual se concede con destino á la escuela pública de niños una Biblioteca, de cuya comunicación se ha dado lectura. Y se acuerda quedar enterados con satisfacción,con dicho donativo, que se procurará su adquisición lo mas pronto posible.

No s'hi informa de res més. No sabem de quants llibres es parla ni dels autors o títols. De fet, tampoc no sabem si aquesta donació va efectuar-se realment perquè en alguns inventaris de béns de les escoles no hi apareix cap biblioteca. Així, per exemple, els quatre inventaris de l'any 1924 (sign. núm. 1.333) ens parlen de l'existència d'un Diccionario castellano, de llibres de registre (comptabilitat, matrícula, assistència), de mapes, etc., però en cap cas d'una biblioteca escolar. Només en un d'aquests inventaris s'inclou -sense especificar quants- la indicació de l'existència de algunos libros i la compra, amb una partida del pressupost anterior, d'un armario para Biblioteca.

Es possible que aquesta biblioteca escolar del 1889 no s'arribés a formalitzar o bé que tan sols es tractés de constituir-la amb uns poquets llibres bàsics, com algun diccionari o alguna Bíblia, però el que sí que podem dir és que es tracta de la primera vegada que hem trobat a Constantí una referència a una biblioteca pública.

Des d'aquell any de 1889 fins l'actualitat han passat molts anys, concretament 115. I entremig, hi ha hagut altres experiències per bastir una biblioteca municipal. Als anys vuitanta, arran de les disposicions de la Llei de Règim Local que fixava l'obligatorietat de tots els municipis de més de 5.000 habitants de disposar d'una biblioteca pública, l'Ajuntament va mirar de crear-ne una en col·laboració amb la Generalitat. Les dificultats econòmiques i la planificació d'aquells anys no ho van permetre, de manera que l'equip de govern local va entrar en converses amb el Sindicat Agrícola i tots dos signaren el juny de 1985 un conveni de col·laboració.

Així, aquest mateix any de 1985 es va inaugurar la Biblioteca, que comptava amb un fons inicial de quasi 3.000 llibres. La majoria procedien del Sindicat, l'entitat que també va facilitar el local. De l'èxit de la iniciativa en parla el fet que, al cap d'unes setmanes,ja s'havia assolit una assistència mitjana de 30 usuaris per dia.

Biblioteca Pública de Constantí

L'any 2.000 es va inaugurar l'actual i important Biblioteca Pública a l'antic edifici de l'Hospital. Consta de dues plantes i té una superfície total de 500 metres.

La directora, Vanessa Gutiérrez, ens ha facilitat algunes estadístiques del seu funcionament. El total d'usuaris de l'any 2.003 fou de 20.776, el que suposa un creixement de més de 1.290 respecte de l'any anterior. El total de carnets de préstec és de 1.706, 251 més que l'anterior.

Biblioteca Pública de Constantí

La biblioteca té un total de 20.068 documents i tota mena de suports: llibres (15.000 títols), CD (1000), vídeos (800), DVD (800), CD-Rom (350), revistes, mapes, partitures, etc. A banda de la consulta i préstec, també ofereix el servei d'accés a Internet, el préstec interbibliotecari, el punt d'intercanvi, tallers infantils, lectura de contes, l'edició d'un butlletí mensual de novetats, guies de lectura, etc. En fi, tot un canvi, respecte d'aquella embrionària i una mica misteriosa biblioteca de 1889.

LA DESTRUCCIÓ CONTROLADA DE DOCUMENTS (I)

És un fet conegut que en els darrers anys l'administració genera cada cop més documentació. L'increment de l'activitat econòmica i una major complexitat en els procediments han posat a prova les possibilitats dels arxius per conservar tota aquesta informació. Una de les solucions més eficaces és la destrucció dels documents sense valor històric un cop enllestida la seva funció administrativa.

Per tal de regular els processos que han de garantir l'eliminació, la Generalitat va crear fa uns anys la Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental (CNAATD). Aquesta comissió estudia totes les sèries documentals generades per l'administració pública i n'avalua el valor administratiu, jurídic i històric. Posteriorment tria les sèries importants que cal conservar de manera permanent de les que són prescindibles. En aquest darrer supòsit indica el termini a partir del qual es poden destruir, totalment o parcial.

Les propostes que elabora la CNAATD, anomenades Taules d'Avaluació Documental (TAD), són presentades al Parlament que les discuteix, aprova i publica en el Diari Oficial.

Amb aquestes TAD els diferents ens de l'administració destrueixen la documentació ja prescrita i que no té cap interès històric. En la darrera memòria de les activitats de la CNAATD podem veure que durant l'any 2003 es van destruir a Catalunya prop de 3.000 metres lineals de documentació, gairebé el doble que l'any anterior. Val a dir que aquesta xifra només té present les destruccions que per llei s'han de notificar a la Comissió perquè n'hi ha d'altres de les quals no cal informar.

DOCUMENTACIÓ DESTRUÏDA I NOMBRE D'ORGANISMES QUE L'HAN EFECTUAT

Any Metres destruïts Adm. Local Adm. General Altres Totals
1995 1.351 3 5 8
1996 222 6 2 8
1997 649 4 3 7
1998 389 11 2 13
1999 1.642 15 5 1 21
2000 1.365 18 9 27
2001 1.471 14 7 1 22
2002 1.421 13 8 21
2003 2.877 17 8 1 26

Nota: xifres arrodonides. Font: Memòria d'activitats de la CNAATD de l'any 2003.

Entre els organismes que apliquen l'avaluació documental trobem el Departament d'Economia i Finances de la Generalitat que ha destruït 1.000 metres lineals de documents, seguit de Política Territorial amb 530. En l'Administració Local, la Diputació de Barcelona n'ha eliminat 190 i l'Ajuntament de Cornellà 125. A la demarcació de Tarragona trobem l'Ajuntament de Reus amb 21 metres, El Vendrell amb 18, i Cunit amb 6.

ORGANISMES QUE HAN APLICAT L'AVALUACIÓ DOCUMENTAL I METRES LINEALS DESTRUÏTS

Organisme Metres
Generalitat de Catalunya
Departament d'Economia i Finances 1.000
Departament de Política Territorial i Obres Públiques 530
Junta de Residus 176
Institut Català de la Salut 129
Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca 119
Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme 75
Servei Català de la Salut 19
Secretaria General de Joventut 18
Administració local
Diputació de Barcelona 191
Ajuntament de Cornellà de Llobregat 126
Ajuntament de Terrassa 108
Ajuntament de Manresa 36
Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada 24
Ajuntament de Reus 21
Ajuntament de Barberà del Vallès 21
Diputació de Lleida 20
Ajuntament del Vendrell 18
Ajuntament de Girona 15
Ajuntament de Sant Boi de Llobregat 11
Ajuntament de Gavà 7
Ajuntament de la Llagosta 7
Ajuntament de Cunit 6
Ajuntament de Salt 6
Ajuntament de Montcada i Reixac 2
Universitats
Universitat Rovira i Virgili 40
Nota: xifres arrodonides. Font: Memòria d'activitats de la CNAATD de l'any 2003.

una paperera

Com podem veure, la xifra d'organismes que implementen l'avaluació documental és encara baixa però tendeix aincrementar-se (21 organismes l'any 2.002 i 26 al 2.003). Cada any s'hi afegeixen més ajuntaments.

En el proper butlletí explicarem quines són les principals sèries documentals que són destruïdes en el marc de l'administració local.

CONSTANTI FA CENT ANYS. PROPOSTES DE RECERCA DES DE L'ARXIU MUNICIPAL (I)

JOSEP ESTIVILL (Arxiu Històric Municipal de Constantí)

Una de les tasques que realitza habitualment un arxiu municipal és ladifusió de la documentació que s'hi preserva, perquè constitueix una part important del patrimoni cultural del municipi. La difusió sol presentar-se en relació dues línies d'interès convergent; d'una banda la descripció dels fons documentals i de l'altra un assessorament a la recerca per a aquells usuaris sense massa experiència prèvia. En el marc d'aquesta segona línia, volem apuntar algunes senzilles possibilitats de recerca que qualsevol persona pot dur a terme d'una manera fàcil i divertida.

Veurem com els documents ens descobreixen informació sobre la gent que vivia al poble i la seva manera de viure. Volem saber, per exemple, com podia ser la vida a Constantí ara fa cent anys, al 1.904. I ho farem formulant algunes preguntes de caràcter general per veure quins documents poden aportar-nos la resposta pertinent.

Constantí

En primer lloc, una qüestió bàsica i fonamental al moment de començar una investigació és la de recopilar les informacions que ja han estat publicades. Les podem trobar en llibres i revistes. Començarem pels llibres de caràcter general, com les enciclopèdies, i acabarem amb els petits articles especialitzats.

En el nostre cas, que volem reconstruir la vida a Constantí al 1.904, hem localitzat fàcilment un llibre antic que ens aporta certes dades. L'hem localitzat fàcilment perquè es va transcriure al número 15 dels Estudis de Constantí. Es tracta de l'apartat dedicat a Constantí de la Geografia General de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras i Candi, concretament en el volum dedicat a la província de Tarragona que va escriure Emili Morera i Llauradó i fou publicat a Barcelona per l'Establiment editorial d'Albert Martín l'any 1.910. Hem triat aquest llibre perquè els articles es van escriure una mica abans i, per tant, deuen coincidir, més o menys, amb la data que nosaltres estem investigant.

En aquests llibres se'ns diu, entre d'altres coses, que Constantí compta amb 2.345 habitants i que té unes 500 cases i unes quantes masies. També té quatre escoles (dues de nois i dues de noies) i un col·legi dirigit per les germanes Carmelites. I finalment, com a instal·lació important, un hospital molt vell. Se'ns diu també que la major part de la població es dedica a la agricultura i que cultiva una superfície de 2.670 Ha. A més a més, el poble alberga una fàbrica de persianes, un molí paperer, dos molins de farina i diverses premses d'oli i alambics per fabricar aiguardent.

A banda d'aquestes dades la informació ja no és gaire més precisa. Llavors podem acudir a les fonts documentals originals. Podríem buscar, per exemple, quins carrers estaven urbanitzats, quantes cases hi havia, quina era la professió de la gent, l'estat civil, etc. En fi, moltes qüestions que a través dels documents podem fer servir per a les nostres pesquises. Nosaltres hem emprat com a document bàsic per contestar-les el Padró d'Habitants de l'any 1.903 que es troba a l'Arxiu Històric Municipal de Constantí, concretament en el fons de l'Ajuntament i la signatura número 1.252.

Quina extensió tenia Constantí?

Podem esbrinar amb aproximació el traçat dels carrers en aquest moment perquè en el llibre d'Emili Morera que hem esmentat hi apareix un plànol de Constantí d'aquells anys. De totes maneres, podríem encara acotar més la nostra recerca perquè en els llistats dels repartiments de les contribucions, els llistats del cens electoral o els padrons d'habitants hi apareix molt sovint l'adreça de les persones. Nosaltres hem emprat el Padró d'Habitants de l'any 1903 i, d'aquesta manera, hem trobat esmentats els següents carrers i la següent numeració:

En la segona part de l'article explicarem els documents que permeten esbrinar el nombre i tipus de les cases que hi havia al poble i la tipologia de les unitats familiars.

DESCOBREIXEN PEL·LICULES ANTIGUES DE REUS

La Unitat d'Investigació del Cinema de la URV porta a terme des de fa més de deu anys una meritòria tasca de recuperació de pel·lícules antigues filmades a les comarques de Tarragona. Es tracta d'una tasca lenta però que obliga a actuar amb rapidesa perquè el suport de les pel·lícules és químicament molt inestable i fràgil. Les primeres filmacions, rodades fa cent anys en el més que perillós suport del nitrat, es fan malbé i, fins i tot, poden ocasionar greus desperfectes a causa de la seva fàcil i espontània combustió.

Aquests darrers mesos, la Unitat d'Investigació del Cinema ha gestionat la recuperació d'un material forçavaluós, històricament parlant, i que ja es donava per perdut. Es tracta d'unes pel·lícules lligades al gran pioner del cinema local Antoni Martra i Solé.

Antoni Martra va néixer el 1874 i va treballar a uns laboratoris farmacèutics fins que a finals de segle va obrir una drogueria que es convertiria en centre neuràlgic per als afeccionats a la fotografia. Recordem que el procés de revelat i positivat de fotografies comportava l'ús de tota mena de productes químics, de manera que la feina d'adroguer podia resultar molt útil per a un fotògraf o un cineasta.

Al 1906 crea una sala de cinema estable a la plaça de la Llibertat, la primera que s'obre a la ciutat, on projecta algunes filmacions rodades pels carrers de la ciutat: La procesión del Domingo de Ramos i Panorama Plaza Prim.

Al 1908, en una època d'afluència creixent a l'espectacle cinematogràfic, construeix un cinema de nova planta, al mig del raval de Santa Anna. Aquest mateix any hi projecta Carnaval de Reus 1908.

Carnaval de Reus 1908

Amb el temps, Martra passa el relleu al seu fill, Antoni Martra Badia, nascut al 1905, que treballarà com a representant provincial de la casa Fox. També, com el seu pare, realitza algunes filmacions amateurs, com ara Reus, sus fiestas i monumentos. Al 1934 el pare li filma la boda al santuari reusenc de la Misericòrdia; una pel·lícula que es conserva en l'actualitat. És una de les típiques filmacions domèstiques que ja en aquella època esdevenien cada cop més freqüents entre les persones de la classe benestant.

Finalment, el nét de la nissaga, Antoni Martra Solé, que havia conservat alguna de les antigues filmacions familiars, va descobrir l'any passat unes llaunes antigues en un magatzem de la seva empresa que havia de fer un trasllat. En obrir-les van aparèixer 19 rotlles de 35 mm, 5 rotlles de 8 mm, 2 rotlles de 9,5 mm i 1 rotlle de 16 mm. Alguns d'aquests rotlles són ja irrecuperables a causa del seu lamentable estat de conservació però en altres casos hi ha hagut més sort.

Entre les pel·lícules que es podran salvar hi trobem el Carnaval de Reus. 1908 (1908) i el segon rotlle de Reus, sus fiestas y monumentos (1929) on s'hi poden veuen, entre d'altres, unes escenes de processons de la Setmana Santa a Reus i altres de banys públics, que molt probablement deuen correspondre a les platges de Salou.

pel·lícules antigues de Reus

Aquestes pel·lícules han estat dipositades a les instal·lacions de l'Arxiu de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona, per tal de ser restaurades i copiades en suport de seguretat. El projecte compta per al seu finançament amb la participació de diversos organismes, com Canal Reus TV i l'Ajuntament de Reus. I, un cop enllestida la seva restauració, es previst de donar-les a conèixer públicament.

Més referències:

Maria del Pilar Mendoza Egea i Pedro Nogales Cárdenas: "Històries d'un cel·luloide ranci (1ª part)", dins Cinema Rescat, número 15, 1r semestre de 2004, pàgines 31-34.

L'ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE MONTBLANC REP PROTOCOLS NOTARIALS

Arxius, el butlletí del Servei d'Arxius de la Generalitat, informa dels ingressos de nova documentació a l'Arxiu Històric Comarcal de Montblanc. Hi destaca la transferència de protocols notarials dels segles XIII a XVIII, feta per l'Arxiu Històric de Tarragona. Corresponen a notaris de Santa Coloma de Queralt (1276-1799), 61,20 metres lineals; Montblanc (1546-1800), 19,80 metres lineals; Sarral (1762-1800), 6,70 metres lineals; i l'Espluga de Francolí (1767-1800), 2,80 metres lineals. Un altre ingrés remarcable, entre d'altres, ha estat el fotogràfic procedent de la revista El Pati. Setmanari independent, català, comarcal i democràtic.

ELS PAPERS DE SALAMANCA: ÚLTIMA HORA

No hi ha cap conflicte en el món dels arxius com el dels Papers de Salamanca, els documents incautats per les tropes franquistes a moltes comunitats autònomes, entre les quals, Catalunya. Nosaltres ja n'hem informat en repetides ocasions.

un calaix d'arxiu

El canvi de govern a l'estat espanyol, però, ha obert noves esperances a la resolució del conflicte. El ministre de treball, Jesús Caldera (que anteriorment havia estat alcalde de Salamanca) va afirmar fa poc que alguns dels papers podrien retornar sempre i quan no tinguessin rés a veure amb la Guerra Civil. Recordem que les incautacions es van efectuar a l'engròs i sense gaires miraments de l'abast cronològic o temàtic de la documentació.

Aquesta afirmació del ministre Caldera no ha estat ben rebuda en els sectors contraris a la devolució i encara menys els fet que s'hagi de nomenar una nova comissió per resoldre el contenciós quan el govern del Partit Popular ja l'havia resolt de manera taxativa: no tornar absolutament res i no parlar-ne més.

La postura del govern actual és la de facilitar el retorn d'alguns papers i, a canvi, potenciar la importància de l'arxiu com un gran Centre de Recuperació de la Memòria de la Guerra Civil. S'ha plantejat l'alternativa de donar-li un nom nou i buscar-li una nova seu. Per la seva banda, l'alcalde de la ciutat, Julián Lanzarote ha demanat un gran pacte que salvaguardi la unitat de l'arxiu. Amb aquesta finalitat, el president de la comunitat autònoma, el popular Juan Vicente Herrera, va reunir tots els presidents autonòmics del seu partit per signar la Declaración de San Millàn de la Cogolla de suport i estabilitat a totes les seus culturals de gran importància, d'entre les quals, l'Archivo General de la Guerra Civil, una declaració que, en paraules del propi president castellà, suposa una demostració de cohesió i coherència que cal relacionar amb el moment actual de qüestionament del model territorial d'Espanya en un debate enloquecido, en el que los más arriesgados, fundamentalmente las fuerzas nacionalistas, no creen en el proyecto común de España.

eslògan de la campanya contra la devolució dels Papers

L'Ajuntament de Salamanca va obrir abans de l'estiu una llista pública per recollir signatures de suport a favor de la unitat de l'arxiu. Cap a finals del mes de setembre ja n'havia recollit més de 75.000, una xifra que expressa prou clarament, l'oposició popular massiva a la devolució dels papers. Paral·lelament, alts càrrecs de la corporació han insinuat la possibilitat de dur a terme mesures numantines per evitar les devolucions, com ara l'elaboració d'unes ordenances de trànsit per endurir la circul·lació, la càrrega i descàrrega i l'ocupació de la via pública a l'entorn de l'edifici de l'arxiu per dificultar l'acció d'una eventual sortida de fons documentals.

A tot això, es preparen més iniciatives de petició dels papers de l'arxiu de Salamanca. El grup parlamentari d'Izquierda Verde (IU-ICV) ha reclamat els que van ser incautats al País Valencià a més de 200 ajuntaments. Més a prop nostre, l'Ajuntament de Tarragona ha enllestit la reclamació dels papers incautats i està a l'espera que l'alcalde Nadal li doni el vist i plau. Aquesta reclamació podria suposar un gir copernicà al contenciós perquè es tramitaria per la via judicial i, segons l'advocat que porta l'afer, Josep Cruanyes, és evident que l'arxiu de Salamanca reté de manera arbitrària uns documents que són propietat de l'Ajuntament de Tarragona.

Cruanyes també tramita la petició de la família de l'alcalde de Barcelona dels anys 1931 a 1933, Jaume Aiguader, que fou diputat i ministre sense cartera en el govern de Largo Caballero. Segons la reclamació presentada, del domicili particular es van extreure un gran nombre de llibres i un arxiu d'escrits i correspondència familiar. El pis d'Aiguader va ser transformat en les oficines del Servicio de Información y Policía Familiar, dirigit pel coronel Ungría.

D'altra banda, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, a través del seu president actual, Josep Rafecas i Jané, també ha reclamat els seus arxius i documents que es troben a l'arxiu castellà. Els llibres d'actes i el fitxer de socis van ser expoliats de la seu del carrer Bailén 72.

Com podem veure, l'afer dels Papers de Salamanca no deixar de generar polèmica i malentesos per a totes dues bandes.

SUBHASTEN DOCUMENTS DE JOHN LENNON, CARY GRANT I ALFRED HITCHCOCK
ritmes.net
John Lennon

La Fira del Disc d'enguany, que dirigeix Jordi Tardà, va posar a subhasta uns documents que demostren que John Lennon i Yoko Ono van contractar l'agència de detectius de Barcelona, Detectives Aaron, per investigar Anthony Cox, primer marit de Yoko i pare de la seva filla Kyoko. Aquest document inclou dues signatures de John Lennon i està datat a Palma el 5 de maig del 1971. El preu de sortida d'aquesta documentació era de 5.000 euros, però no es va arribar a vendre. Pel contrari, sí que va tenir sortida el lot que consistia en un cabell del músic anglès que li va donar a un fan el 1964 ja que se'l va emportar un col·leccionista de Hong-Kong per 3.500 euros.

En la subhasta també es podia trobar material relacionat amb els Rolling Stones, com ara la partitura de la cançó Angie, signada pels seus autors, Keith Richards i Mick Jagger, i dedicada a la filla del primer, que va ser publicada l'any 1973, i que es va convertir ràpidament en número 1 arreu del món.

Pel que fa al cinema, es comptava també amb els testaments de Cary Grant i Alfred Hitchcock. D'aquest últim també s'havia de subhastar el seu certificat de defunció i el guió original de la pel·lícula Psicosi.

SUBHASTEN DOCUMENTS INÈDITS DE HEMINGWAY
IBLNEWS, 28-9-2004. LUIS FONCILLAS
Hemingway

I continuem amb les subhastes. Christie's subhastarà el proper mes de desembre una carta manuscrita i un relat curt que van ser escrits pel premi Nobel Ernest Hemingway a Pamplona al 1924. Els documents procedeixen de l'arxiu personal de Donald Stewart, amic de Hemingway.

El relat humorístic es titula La meva vida a la plaça de toros amb Donald Ogden Stewart i està inspirat en un incident ocorregut entre Stewart i un toro a la plaça de toros d'Iruña durant les festes de Sant Fermí.

En el conte, l'escriptor nord-americà mata un toro amb les seves pròpies mans, però la història no es publicarà, al menys de moment, ja que la Fundació Hemingway no ho ha autoritzat.

Els documents han estat en mans de la família Stewart durant gairebé vuitanta anys i, encara que no es poden publicar sense el permís dels hereus, sí que es poden vendre com a objectes per a col·leccionistes. Experts de la sala Christie's creuen que podrien assolir un preu d'entre 12.000 i 18.000 dòlars.

CELEBRACIONS DEL CENTENARI DE LA COOPERATIVA OBRERA DE TARRAGONA

Per commemorar el centenari de la Cooperativa Obrera de Tarragona s'ha previst, entre d'altres actes, la publicació d'un llibre que recollirà les anècdotes i les vivències de la gent vinculada a la Cooperativa. Paral·lelament, es muntarà una exposició amb documents procedents de l'Arxiu Històric.

APAREIXEN ABANDONATS EXPEDIENTS DEL FÒRUM

Apareixen escampats al voltant del recinte del Besòs centenars de documents, com ara currículums, fotocòpies de DNI, nòmines, etc. en els quals hi figuren nombroses dades personals (adreces, telèfons, números de compte corrent, etc.) de treballadors o aspirants a treballar en l'esdeveniment.

El Fòrum ha presentat un requeriment formal per demanar explicacions a Randstad, l'empresa de treball temporal que va seleccionar i contractar 2.300 treballadors per a tasques d'atenció al públic al recinte Fòrum. L'ETT ha obert una investigació interna per aclarir el fet, ja que havia subcontractat la destrucció de la documentació a una empresa externa. I, a més a més, una auditoria havia de verificar el compliment estricte del que marca la Llei de Protecció de Dades. Però pel que sembla aquesta auditoria no s'hauria efectuat o bé no hauria detectat els greus errors en el protocol d'actuació en relació a la seguretat de les dades de caràcter personal.

L'Agència Catalana de Protecció de Dades ha obert diligències per determinar les responsabilitats que puguin d'aquest afer.

L'ATENCIÓ SANITÀRIA [2]

 Institut Català de la Salut

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha elaborat, com comentàvem en el butlletí del mes passat, la nova carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l'atenció sanitària. Aquesta carta adapta els drets i deures dels ciutadans al moment actual i incorpora aspectes nous per avançar en el respecte a la dignitat de la persona i la millora de la qualitat de l'atenció sanitària. L'Institut Català de la Salut ha editat un tríptic informatiu que conté una síntesi de la carta mentre que el text íntegre es pot consultar al seu web a Internet (http://www.gencat.net/ics/usuaris/drets_deures.htm).

Es tracta d'un decàleg que conté 10 drets i 10 deures bàsics. Nosaltres n'hem recollit aquells que estan més relacionats amb la gestió de la documentació i l'accés a la informació. Avui presentem la segona part, que tracta dels drets relacionats amb la informació assistencial i l'accés a la documentació clínica (apartat 7).

7. Drets relacionats amb la informació assistencial i l'accés a la documentació clínica.

7.1. Dret a rebre la informació sobre el procés assistencial i l'estat de salut

El pacient té dret a conèixer tota la informació obtinguda respecte a la seva salut i a disposar, en termes comprensibles per a ell, d'informació verídica i adequada referent a la seva salut i al procés assistencial, inclosos el diagnòstic, el risc/els beneficis, les conseqüències del tractament i del no tractament, les possibles alternatives a aquest tractament i, sempre que sigui possible, el pronòstic. Malgrat això, s'ha de respectar la voluntat d'una persona de no ser informada, si així ho vol.

La informació se li donarà en un llenguatge que estigui al seu abast, ateses les seves característiques personals, culturals, lingüístiques, educacionals, etc. Alhora, es facilitarà que entengui la informació, perquè li aporti els elements de judici suficients per prendre les decisions que calgui, en tot allò que l'afecti.

Els professionals sanitaris han de demanar als seus pacients a qui volen que es doni informació. S'ha d'informar les persones que hi estan vinculades, en la mesura que el pacient ho permeti, expressament o tàcitament.

En el cas de menors o malalts no competents per entendre la informació, se'ls informarà d'acord amb el seu grau de comprensió, així com als representants, familiars o persones vinculades.

7.2. Dret de l'usuari que la seva història clínica sigui completa i que reculli tota la informació sobre el seu estat de salut, i de les actuacions clíniques i sanitàries dels diferents episodis assistencials.

La història clínica, integrada i única, ha d'incorporar tota la informació sobre l'estat de salut del pacient i les actuacions clíniques i sanitàries corresponents als diferents episodis assistencials. Aquesta informació ha de ser veraç i actualitzada, i ha d'incloure les dades d'identificació del malalt i de l'assistència, les dades clinicoassistencials i les dades socials, si és el cas.

En la mesura en què els recursos tècnics ho facin possible, el Departament de Sanitat i Seguretat Social promourà els mecanismes per possibilitar l'ús compartit de les històries clíniques, per tal que els pacients atesos en diferents centres no s'hagin de sotmetre a repetides exploracions i procediments, i els serveis assistencials tinguin accés a tota la informació clínica disponible.

7.3. Dret de l'usuari per accedir a la documentació de la seva història clínica

El pacient té dret a accedir a la documentació de la seva historia clínica, així com a obtenir una còpia de les dades que hi figuren.

Als centres sanitaris els correspon regular el procediment per garantir-ne l'accés. El pacient també té dret a conèixer aquest procediment.

El dret dels pacients en l'accés a la documentació de la seva història clínica mai no podrà ser en perjudici del dret de tercers a la confidencialitat de les seves dades, si hi figuren, ni del dret dels professionals que hagin intervingut en la seva elaboració. Aquests podran invocar la reserva de les seves observacions, apreciacions o anotacions subjectives.

Aquest dret es pot exercir per representació, sempre que estigui degudament acreditada.

En cas de pacients morts, l'accés a la seva història clínica es facilitarà als hereus, excepte si el pacient ho havia prohibit expressament.

Pel que fa als altres familiars i persones vinculades, podran accedir a les dades assistencials pertinents en cas que hi hagi un risc greu per a la seva salut o quan així ho estableixi un requeriment judicial.

7.4. Dret a disposar d'informació escrita sobre el procés assistencial i l'estat de salut

L'usuari té dret a la informació escrita en termes comprensibles, tant si es tracta d'un informe d'alta hospitalària com de consulta externa o d'urgències. També hi estan inclosos els certificats mèdics acreditatius de l'estat de salut, en els casos establerts per una disposició legal o reglamentària.

NO JUBILEM LA MEMÒRIA

L'Associació No Jubilem la Memòria és una associació de veïns de la població de Marçà creada l'any 2.003 amb l'objectiu de recuperar els fets històrics del període de la II República i la Guerra Civil a la comarca del Priorat.

No Jubilem la Memòria

Angela Jackson coordina l'associació. És autora del llibre British Women and the Spanish Civil War (2.002). Arran de les investigacions que va fer per escriure'l es va desplaçar a la Bisbal de Falset per conèixer la cova de Santa Llúcia, una balma que va funcionar com a hospital durant la guerra. Aquella activitat ha estat ara explicada a Més enllà del camp de batalla. Testimoni, memòria i record d'una cova hospital en la Guerra Civil espanyola, publicat per Cossetània Edicions i premiat als Jocs Florals de Torroja del Priorat de l'any 2.003.

La implicació d'Angela Jackson en aquesta qüestió ha estat tan important que ha decidit quedar-se a viure al Priorat i coordinar les activitats de l'associació que són les següents:

1. Realització de recerques sobre el tema d'estudi:

a) Història oral: enregistrar audio-visualment les entrevistes a persones amb vivències o aportacions d'interès als estudis en totes les poblacions del Priorat.

b) Recerca de documents, fotografies o objectes.

2. Exposició de fotografies del període en estudi.

Hi ha alguns arxius d'Estats Units, Gran Bretanya, Canadà, i potser algun més, que tenen documentació i fotografies inèdites del pas de les Brigades Internacionals i soldats republicans per les nostres contrades. Algunes còpies d'aquestes fotografies estan a l'arxiu de l'associació. Un cop hi hagués el local de l'associació, es muntaria una exposició fotogràfica permanent.

3. Donar a conèixer les fotografies exposades amb la publicació d'un llibre.

Aquestes fotografies inèdites, com les del fotògraf Harry Randall, tenen un gran valor històric, per aquest motiu es mantenen contactes amb editorials per tal de poder realitzar una publicació de les fotografies acompanyades de text explicatiu.

4. Organització de conferències anuals.

Els dies 1 i 2 de novembre de 2.003 es van realitzar, amb gran èxit, les Jornades de Commemoració del 65è aniversari del Comiat de les Brigades Internacionals. Per al 2.004 es va organitzar una conferència de Paul Preston i un vídeo documental.

5. Publicacions

Al llarg de l'any 2.004 o al començament de 2.005, hi ha la intenció de publicar la recopilació de les conferències realitzades a les Jornades de Commemoració del 65è aniversari del Comiat de les Brigades Internacionals dels dies 1 i 2 de novembre de 2.003 i les conferències de 2.004.

6. Muntatge i organització d'un arxiu documental.

Crear un arxiu de documents escrits, fotografies, vídeos, etc., ubicat al local de l'associació com a lloc de recerca per a investigadors, estudiants i persones interessades en els temes.

7. Disseny de rutes històriques

Ja s'està treballant en la configuració d'una ruta històrica que comprèn Marçà-La Torre de Fontaubella-Mas d'en Rafel. Hi ha la intenció d'elaborar cinc rutes històriques (relacionades amb el període d'estudi) al Priorat, les quals, un cop finalitzades, es faria una publicació per difondre-les.

8. Actes d'homenatge

Iniciar actes d'homenatge a soldats, fosses comunes, etc. i incentivar als ajuntaments afectats aquest reconeixement (monuments, plaques, ofrenes florals, etc) amb la col·laboració de l'Oficina de Turisme Comarcal.

9. Construcció d'un web

Construcció d'un lloc web de l'associació amb informació actualitzada de les investigacions i actes que se celebrin. L'adreça és:
http://www.nojubilemlamemoria.org

10. Elaborar una base de dades

Elaboració d'una base de dades amb les persones col·laboradores, informadores i simpatitzants de l'associació en català i anglès, per tal de mantenir-hi una comunicació fluïda. Ja sigui per informar de les activitats o per consultar temes concrets.

L'adreça per poder contactar amb ells és No jubilem la memòria. Mas d'en Marian Ctra. FalsetMarçà, s/n43775 Marçà.

EXPOSICIONS VIRTUALS DE LA UAB

http://hipatia.uab.es/exposicions/principal/exposicions.htm

Universitat Autònoma de Barcelona

La Universitat Autònoma de Barcelona compta amb un lloc web per a exposicions virtuals relacionades amb les fonts documentals i bibliogràfic al voltant de qüestions d'àmbit històric.

Les diverses exposicions estan formades per cinc seccions: article, internet, base de dades, catàleg i imatges. La primera secció, article, és un text de presentació sobre el tema i els debats historiogràfics a que dóna lloc. Internet conté l'adreça dels webs de centres d'estudis i institucions, el text on line d'articles d'investigació, fonts documentals, fòrums de discussió. Una altra secció presenta un llistat de les bases de dades en les quals ampliar la nostra recerca. De cadascuna se'n dóna una petita explicació i la manera d'accedir-hi. A Catàleg hi ha l'accès als catàlegs de les biblioteques de la Universitat Autònoma. Inclou els descriptors més recomanables per tal que la recerca sigui el màxim d'eficaç. Finalment, la secció Imatge ofereix algunes il·lustracions històriques tretes de documents o revistes que serveixen de complement a la informació recollida.

Entre els temes als quals han dedicat una exposició permanent podríem citar, per exemple: Salvador Dalí, Maria del mar Bonet, Valentí Almirall, Rafael Alberti, els camps de concentració nazis, el carlisme, José Agustín Goitisolo, poetes catalans d'ara, Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Pere Calders, el franquisme, Miquel Martí i Pol, Marta Mata, Joan Brossa, intel·lectuals republicans a l'exili, Federico García Lorca, etc.

1900-2000. CENT ANYS DE VIDA OSONENCA A TRAVÉS DE LES IMATGES DEL RECORD

http://www.arxiuosona.org/

exposició 1900-2000. Cent anys de vida osonenca a través de les imatges del record

L'Arxiu Històric Comarcal d'Osona, a Vic, presenta en el seu espai web (que ara mateix està de reformes) quatre exposicions virtuals permanents: Arxiu d'imatges, Fons històrics, Cooperació entre Osona i la Guinea Equatorial i 1900-200. Cents anys de vida osonenca a través de les imatges del record.

Tal i com deixa entreveure l'eslògan, Volem posar el testimoni de les persones més grans, a l'abast dels joves i les generacions futures, l'exposició presenta el relat memorialístic de la gent de la comarca sobre les qüestions de la vida quotidiana durant tot els segle. Ens parlen de l'impacte de la introducció de l'electricitat, les feines del camp i la vida als masos, el viatge amb tartana, l'arribada de l'aigua corrent, les festes, etc.

exposició 1900-2000. Cent anys de vida osonenca a través de les imatges del record

Un segon àmbit dels relats és refereix a la vivència dels trasbalsos polítics de la República, la Guerra Civil i el Franquisme. Així, per exemple, podem seguir els esdeveniments dels 18 de juliol del 1936, la revolta de les dones de Torelló el 1937, Vic sota les bombes, l'exili, la difícil resistència de la llengua catalana, etc.

Els relats són curtets i escrits amb un estil molt planer i assequible. Alguns, a més a més, estan il·lustrats amb fotografies antigues. El web té una factura visual molt atractiva i es carrega a força velocitat. Tot plegat fa que sigui de lectura molt amena. L'única queixa que li faríem es la falta d'una introducció, on es comenti el procés i característiquesd'obtenció dels relats, però a banda d'aquest petit detall és un web força recomanable per a tothom. Així ho demostra l'estadística d'usuaris que ja l'han visitat i que supera les més de 10.000 entrades. Tot un èxit per als companys de l'Arxiu Històric Comarcal d'Osona i la resta d'entitats que hi ha col·laborat (Consell Comarcal d'Osona, Xarxa d'Arxius de la Generalitat, Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Osona, Caixa de Manlleu i Ajuntament de Vic) als quals felicitem molt cordialment.

PUBLICACIONS

MANUEL BOFARULL I TERRADES: CRIMS A LES COMARQUES TARRAGONINES (SEGLE XIX)

Edita: Cossetània Edicions. Valls, 2004

Historiador autodidacta nascut a Badalona el 1923, Manuel Bofarull i Terrades, s'ha especialitzat en la investigació d'història local dels segles XIX i XX, (sobretot de la comarca del Baix Penedès) i sovint amb temàtiques relacionades amb la toponímia i la criminologia.

Entre els seus llibres podem destacar Una malaltia sospitosa (el còlera del 1911 al Vendrell) (Institut d'Estudis Penedesencs, 1984), José Nomdedéu, guerrillero de Ibi (Ajuntament d'Ibi, Alacant, 1998), Crims i misteris de la Barcelona del segle XIX (Rafael Dalmau, 2002), Origen dels noms geogràfics de Catalunya (Cossetània Edicions, 2002) i Martí Miret i Caraltó, de general carlí a coronel alfonsí (Institut d'Estudis Penedesencs, 2002). A banda de la recerca erudita, és també autor de novel·les, com ara Els hereus de la terra (Edicions 62, 1987) i Figures vora el mar (Columna, 1995).

En la seva darrera obra, Crims a les comarques tarragonines, presenta 14 casos d'assassinat comesos a la demarcació de Tarragona entre els anys 1815 i 1894.

ajusticiament dels sentenciats pel cas del Mas de Sant Ramon

El llibre relata les circumstàncies dels fets i la captura, processament i ajusticiament dels culpables. La informació l'ha obtingut l'autor dels diaris de l'època i s'acompanya de gravats i romanços moralitzants.

Un dels casos que recull Manuel de Bofarull va tenir lloc l'any 1857 al terme municipal de Constantí, concretament al mas de Sant Ramon. Resulta que la nit del 6 al 7 de febrer van entrar uns lladres per les golfes de la casa i van colpejar tothom que trobaren pel camí (a cops de culata mataren el germà de la mestressa, Salvador Malart) i s'emportaren un migrat botí d'uns vint duros i altres objectes de poc valor.

Un cop avisada la policia i obertes les diligències judicials es recolliren diversos objectes dels assaltants i, d'aquesta manera foren detinguts gairebé en cadena.

El grup de delinqüents, un cop identificats, estava format per Ramon Sedó, Patuf, de Mont-roig; el seu cunyat Miquel Arnau, també de Mont-roig; Josep Vilella, el guerxo; el seu germà Miquel, Sermonet, tots dos d'Alforja; Josep Gombau, Ruso, de Lleida; i Antoni Borràs, Ginolls, de Reus.

La minyona del mas de Sant Ramon, la Manela, també va ser detinguda posteriorment. Es dóna la circumstància que aquesta minyona també serví durant uns mesos a la casa de la família del famós escriptor vallenc Narcís Oller, el qual en fa una evocació literària en el relat "La Manela", recollit a Al llapis i a la ploma.

El Consell de Guerra contra els acusats es va celebrar a Tarragona el 26 d'octubre de 1858. Molts d'ells tenien altres casos pendents amb la justícia. El dia 5 de novembre els fou llegida la sentència de pena de mort per a tots sis encausats i a l'endemà foren executats amb el procediment del garrote vil, davant una multitud que es congregà per presenciar l'ajusticiament. El diari publicà un terrible dibuix d'aquest moment i un romanç moralitzant que, entre d'altres coses, deia:

Quien mal anda mal acaba,
nunca escapa el criminal,
que la justicia divina
se llega un día a cansar.
Huid del malvado vicio,
ya miráis su resultado,
sea más pronto o más tarde
este fin tiene el malvado.

URTX. REVISTA CULTURAL DE L'URGELL

Edita: Museu Comarcal de l'Urgell (Tàrrega) i Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega
Número 17, abril de 2004

La revista Urtx, una publicació de gran qualitat, arriba al seu número 17. Aplega 14 articles en prop de 400 pàgines que abasten totes les èpoques. No els citarem tots, tan sols uns quants, els que estan més relacionats amb la investigació a través de les fonts documentals.

Destacaríem, en aquest sentit, l'article de Miquel Aguilar i Montero "Llengua i política. Actes de l'Ajuntament de Tàrrega (1930-1940)", en el qual analitza l'ús (quantitatiu i qualitatiu) de la llengua catalana en les actes municipals; i el de Josep Segura Garsaball, "Un molí fariner del segle XV, Juneda senyoriu dels Cardona", sobre el mas més antic d'aquesta important família de la noblesa catalana.

D'altra banda, l'Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega també edita una col·lecció de llibres titulada "Col·lecció Ardèvol" de la qual se n'acaba de publicar el setè, que és Documents per a la història de l'art de l'església parroquial de Santa Maria de Verdú, escrit per Isidre Puig i Sanchis. Entre els anteriors trobem el Catàleg de la biblioteca antiga del Fons patrimonial Pedrolo, d'Emma Novell Perelló; l'Arxiu patrimonial del llinatge Pedrolo (1.056-1.941), de Gener Gonzalvo i Bou i Manel Salas Flotats; Les signatures dels notaris de Tàrrega, de Lluís Sarret i Pons, entre d'altres llibres.

AGENDA

curs: COM IMPLANTAR UN SISTEMA DE GESTIÓ DOCUMENTAL I UN SISTEMA ARXIVÍSTIC EN UNA INSTITUCIÓ

Curs pràctic enfocat als professionals, fonamentalment de l'administració pública, que s'enfronten a la normalització de la gestió de documents i arxiu en una institució.

Es facilitaran tots els instruments necessaris per poder dur a terme el treball propi d'arxiver: continguts bàsics, models de formularis a utilitzar, materials, estratègies de negociació, etc.

Professors: M. José Cubells (Arxiu Corts Valencianes) i Lidón París Folch Arxiu Universitat Jaume I)
Durada: 16 hores
Preu: 150 € (120 € socis de l'AAV)
Data: 25 i 26 de novembre, de 9'30 a 13'30 h. i de 16'30 a 19'30 h.
Lloc: València. Saló de Graus de la Facultat de Geografia i Història (Av. Blasco Ibáñez, 28).
Organitza: Associació d'Arxivers Valencians (AAV)
Més informació: www.arxiversvalencians.org

curs: LA NORMA ISO 15489. INFORMACIÓ I DOCUMENTACIÓ. GESTIÓ DOCUMENTAL

La normalització dels procediments i les pràctiques de gestió documental tenen una fita de màxima actualitat en la implantació de la Norma ISO 15489, el contingut de la qual s'exposa en dues parts. La primera presenta els principis generals que inspiren la seva aplicació i la segona ofereix les eines metodològiques que fan possible aquesta implantació.

L'objectiu d'aquest seminari és presentar els continguts de la norma ISO 15489 sobre Gestió documental i preparar els professionals cap a l'assoliment de casos pràctics derivats de la seva aplicació i l'estudi de les claus per a la certificació.

Professors: Joaquim Borràs, Lluís Esteve Caselles, Lluís Cermeno, Jaume Sardà
Durada: 4 hores
Preu: 55 €; 45 € socis de l'Associació d'Arxivers de Catalunya (AAC)
Data: 14 desembre de 2004, de 16 a 20 h
Lloc: Arxiu Central del Port de Tarragona (Anselm Clavé, 2)
Inscripcions: del 15 al 25 de novembre
Organitza: AAC i ESAGED
Més informació: http://www.arxivers.com/cat/formacio.asp

exposició: LA CAPUTXINADA. FOTOGRAFIES DE GUILLEM MARTÍNEZ

La Caputxinada va ser una tancada que van protagonitzar 500 estudiants, professors i intel·lectuals al convent dels Caputxins de Barcelona el 9 de març de 1969. L'acció va acabar amb la detenció de moltes personalitats com Joan Oliver, Salvador Espriu, Antoni Tàpies, Jordi Rubió, Maria Aurèlia Capmany i José Agustín Goytisolo.

Guillem Martínez, aleshores estudiant d'enginyeria, va fer fotografies dels dos dies de tancada i el setge policial.

Data: fins al 12 de novembre.
Lloc: Tarragona, Antiga Audiència (Plaça del Pallol, 3)
Organitza: Arxiu Nacional de Catalunya.

exposició: ÀLBUM FAMILIAR: MEMORIA EN SEPIA DE LOS PRIMEROS CIEN AÑOS DE FOTOGRAFIA (1839-1939)

Recopilació d'imatges fotogràfiques de la quotidianitat des de mitjan segle XIX fins l'any 1939.

Data: fins al 7 de novembre
Lloc: Tinglado número 4 (Port de Tarragona)
Organitza: Obra Social de Caja Madrid.

POSTALS DE LA RAMBLA

Amb motiu del 150è aniversari de les obres de la inauguració de la Rambla Nova s'exhibeix una mostra de la col·lecció de postals de Jaume Benages.

Data: fins al 12 de novembre
Lloc: Tarragona, Sala Bauhaus, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Sant Llorenç, 20-22)
Organitza: Arxiu Nacional de Catalunya

ELS IL·LUSTRADORS D'EN PATUFET. L'EXCEL·LÈNCIA DEL TRAÇ

Data: a partir del 29 d'octubre
Lloc: Tarragona, Sala d'Exposicions Caixa de Tarragona (Higini Anglès, 5)
Organitza: Fundació Caixa Tarragona.