EL RACÓ DE L'ARXIU
Butlletí de l'Arxiu Històric Municipal de Constantí
NÚMERO 9 (OCTUBRE 2004)
versió pdf (1'7 Mb)
-
ÍNDEX
- Novetats
- Quan érem emigrants
- Exposició pública dels treballs previs del POUM de Constantí
- Base de Dades Legislativa de la Biblioteca Pública de Tarragona
- Algunes dades de població absoluta de Constantí
- Històrica revisió de la condemna contra Delgado i Granado
- Robert Capa podria haver falsejat la fotografia Muerte de un miliciano
- Denuncien traves per accedir als arxius militars
- Cedeixen al Centre de Lectura de Reus la Col·lecció de goigs d'Enric Prats
- Nou dipòsit de l'Arxiu Històric de Tarragona a Santes Creus
- L'atenció sanitària (I)
- El Renaixement de Tàrraco. 1563
- El Centenari del Patufet
- Estudis de Constantí
- Publicacions
- Agenda
NOVETATS
Aquest passat mes de setembre una exposició va ocupar la sala polivalent que comparteixen la Biblioteca Pública i l’Arxiu Històric. Es tracta d’una selecció de fotografies de Tomàs Riva Muñoz al voltant del fenomen migratori que va afectar les comarques aragoneses i catalanes als anys seixanta.
D’altra banda, aquestes darreres setmanes l’arxiu ha portat a terme una important tasca en la recerca de dades personals d’una quinzena de constantinencs víctimes de la dictadura franquista que volien acollir-se als ajuts de reparació que concedeix l’Estat, però que per fer-ho necessitaven d’alguna prova documental del seu pas per les presons o els camps de concentració.
S’han cercat dades en els llibres d’actes, la correspondència, els padrons, expedients de quintes, etc. i els resultats ha estat positiu en la meitat dels casos, aproximadament. En la resta de peticions no s’ha trobat cap document que avali la seva reclamació, encara que és possible que en altres arxius hi hagi més sort. De totes maneres, es tracta d’una recerca lenta que obliga a buscar amb paciència full per full. Per tot això, des de l’arxiu hem iniciat el buidatge de tots els documents que contenen aquestes dades, de manera que les properes sol·licituds es podran resoldre de manera molt més ràpida.
D'altra banda, es bo de recordar que encara hi ha arxius (per exemple, els militars) que posen traves a la recerca d'aquestes dades. A aquesta qüestió dediquem més informació en aquest mateix butlletí.
QUAN ÉREM EMIGRANTS
L’exposició Quan érem emigrants va romandre oberta durant la segona quinzena del mes de setembre tots els dimarts i dijous de 10 a 14 h i els dimecres i divendres de 17’30 a 20 h. S'hi aplegava una selecció d’obres del fotògraf Tomàs Riva Muñoz amb el tema de l'emigració dels anys 60 com a eix central. Les acompanyava uns plafons amb poemes escrits per Desideri Lombarte.
Riva Muñoz va néixer a Queretes, comarca de la Matarranya, al 1934. El 1952, abans de complir els divuit anys va emigrar a Barcelona per, en paraules del propi Tomàs recollides al catàleg, poder menjar i tenir un llit on dormir. Allí va treballar en un restaurant del Casc Antic, i un temps després va estar a París i Lugano, sempre fent de cambrer.
A Lugano va col·locar-se en una impremta i, de seguida, va aprendre fotografia i tot allò que servia per a imprimir: els tramats de les quatricomies, els muntatges, les planxes d’offset... Com que a la impremta s’hi confeccionaven molts llibres d’art, Tomàs va començar a fer fotografies d'aquesta temàtica en esglésies. De manera paral·lela col·laborà amb Ràdio Lugano, recitant poemes en català i castellà.
Tots els anys, però, Riva tornava a casa, al seu poble, per ajudar en les feines del camp. Va ser llavors que començà a fer les seves fotografies més emblemàtiques: vaig fotografiar la gent dels pobles, les estacions del ferrocarril amb els seus viatgers, que ara semblen del tercer món i que eren les nostres. I d’això només fa uns anys... I sobretot vaig fotografiar la gent del meu poble, en la feina i en la festa. Va tornar, també, a Barcelona, a recórrer els llocs on vivia la gent que havia conegut, el barri Xino i les barraques de Montjuïc. Era cap a finals dels anys seixanta, i tot seguia tal i com ho havia deixat, misèria i més misèria.
Són fotografies que ens parlen de la crisi del camp al Matarranya i al Baix Aragó, durant els anys de la llarga postguerra; per extensió ho fan també d’una Espanya rural que va haver d’emigrar a les ciutats o a l’estranger, de milers d’homes i dones que van deixar una terra on amb prou feina hi podien viure, a causa de la penúria econòmica i la manca de llibertat. Parlen també dels anys difícils a una Barcelona que els acollia no sense dificultats.
El propi Tomàs resum aquest esperit amb les següents paraules: aquestes són les imatges que us vull presentar, records de la meua vida, moments feliços i també tristos, que espero que puguen interessar als jóvens per allò que no han vist, però que ha existit, i als vells per portar-los un record i potser també una mica de nostalgia.
L’exposició està organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya (Calaceit) i el Centro de Estudios Bajo Aragoneses (Alcanyís), amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cretes (Matarranya) i formava part de les activitats culturals de la Biblioteca de Constantí. El catàleg de l’exposició es pot consultar a l'adreça:
www.matarranya.com/ascuma/emigrants.pdf
EXPOSICIÓ PÚBLICA DELS TREBALLS PREVIS DEL POUM DE CONSTANTI
L’Ajuntament de Constantí, amb criteris de servei públic i el reforç d’un equip redactor extern i dels tècnics municipals, està revisant les normes subsidiàries urbanístiques per tal d’adaptar-les a la necessitat d’harmonitzar creixement i preservació del medi ambient (desenvolupament sostenible).
La Llei d’urbanisme 2/2002 de Catalunya preveu que, simultàniament als treballs d’elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) es porti a terme un programa de participació que garanteixi i fomenti els drets d’iniciativa i d’informació dels ciutadans.
Per aquest motiu, l’Àrea de Planejament Urbanístic de l’Ajuntament ha exposat a informació pública la documentació referent als treballs previs d’aquest pla (criteris, encaix territorial, fotografies, règim i qualificació urbanística del sòl i altres).
L’exposició pública dels documents del POUM s’ha realitzat durant el mes de setembre al Pavelló Esportiu.
BASE DE DADES LEGISLATIVA DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA DE TARRAGONA
La Biblioteca Pública de Tarragona ofereix, amb caràcter públic i gratuït, els serveis de recerca de disposicions legislatives a través d’una base de dades consultable a Internet.
Es tracta d’una base que aplega prop de 4.000 registres, actualitzada diàriament, basada en publicacions oficials: Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i Boletín Oficial del Estado (BOE).
Se seleccionen també els recursos més importants de pàgines web de les administracions (Generalitat de Catalunya, Diputació de Tarragona i consells comarcals).
A la base de dades legislativa s’hi troba, en molts casos, el text complet de les normatives que generen els organismes oficials, entitats i empreses i que són relatives a l’àrea geogràfica de Tarragona:
Sempre que convingui es pot sol·licitar els documents legislatius per correu electrònic, indicant amb la màxima exactitud:
La Biblioteca es compromet a trametre'ls per correu electrònic, en arxiu adjunt, en un termini màxim de tres dies.
Estem convençuts que aquesta opció resulta més pràctica que no pas la consulta farragosa sobre el paper. Obtenir les disposicions en suport electrònic suposa un estalvi de temps, evita els tan molestos errors ortogràfics, i estalvia molt d'espai a les prestatgeries. Cada cop hi ha més entitats que decideixen prescindir dels butlletins oficials en suport de paper. Però aquesta supòsit implica que l'administració ofereixi solucions alternatives. El servei de BDL de la Biblioteca Pública de Tarragona n'és una mostra magnífica.
L’adreça web en la qual pot consultar-se la base de dades legislativa és: http://cultura.gencat.net/bpt i el correu electrònic bptarragona.cultura@gencat.net
ALGUNES DADES DE POBLACIÓ ABSOLUTA DE CONSTANTÍ
A través de bibliografia, però també de documentació d’arxiu, es pot anar completant un dels apartats més importants a l’hora de bastir la història local, la demografia. Conèixer el potencial demogràfic d’una població és bàsic per estudiar-ne les possibilitats, les conjuntures i el marc humà en el que una localitat es va moure. Per això, escatir dades de població absoluta al llarg de l’evolució històrica és una de les primeres comeses que enllesteixen els investigadors locals. A Constantí s’ha escatit la qüestió notablement; el resum més actualitzat el proporcionen: Duch Plana, Montserrat; Giné Furné, Anna M. Constantí. Valls: Cossetània Edicions, 2001 (La Creu de Terme, 11), p. 16-19.
A l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona, comptem amb documentació capaç de donar algunes de les dades que poden completar l’aspecte demogràfic d’una localitat de la província. Aquesta documentació complementada amb bibliografia (la majoria de la qual també tenim a la biblioteca auxiliar), és la que ens ha permès, en aquest cas, bastir un quadre de dades de població absoluta de Constantí, i el que permet a l’investigador contrastar-ho amb les dades aportades per Duch i Giné.
QUADRE DE LA POBLACIÓ ABSOLUTA DE CONSTANTÍ| Any | Font | Focs | Cases | Veïns | Hab. | Cèdules | Indiv. | Ànimes |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1339 | Iglésies [1984] 207 | 222 | ||||||
| 1358 | Iglésies [1984] 207 | 212 | 1359 | Ponç [1963-1964] 121 | 212 | |||
| 1370 | Iglésies [1984] 207 | 203 | ||||||
| 1378 | Iglésies [1984] 207 | 199 | ||||||
| 1378 | Redondo [2002] 72 | 199 | ||||||
| 1392 | Iglésies [1984] 207 | 199 | ||||||
| 1399 | Iglésies [1984] 207 | 201 | ||||||
| 1405 | Iglésies [1984] 207 | 199 | ||||||
| 1407 | Iglésies [1984] 207 | 146 | ||||||
| 1414 | Morelló [1994] 592 | 146 | ||||||
| 1457 | Iglésies [1984] 207 | 146 | ||||||
| 1497 | Iglésies [1991] II, 74 | 146 | ||||||
| 1497 | Iglésies [1991] II, 74 | 146 | ||||||
| 1515 | Iglésies [1984] 207 | 155 | ||||||
| 1553 | Iglésies [1981] I, 44 | 233 | ||||||
| 1563 | Iglésies [1984] 207 | 173 | ||||||
| 1708 | Estadístiques, I, 72 | 152 | ||||||
| 1708 | Aparici. Descripción... | 152 | ||||||
| 1716 | Estadístiques, III, 1.176 | 170 | ||||||
| 1717 | Estadístiques, I, 517 | 192 | ||||||
| 1717 | (Cens BNM) | 192 | ||||||
| 1718 | Estadístiques, iii, 1.176 | 156 | ||||||
| 1719 | Estadístiques, I, 279, | 150 | 866 | |||||
| 1719 | "Cathaluña numerada..." | |||||||
| 1719 | Rovira. "Noticia...", II, 642 | 150 | 866 | |||||
| 1726 | Voltes [1973] 72 | 170 | ||||||
| 1787 | Floridablanca, I, 504 | 2.047 | ||||||
| 1787 | GEC, V, 528 | 2.205 | ||||||
| 1835 | AHDT, Governació, Cpq, 1 | 512 | ||||||
| 1849 | AHDT, Actes 17/07/1849 | 1.793 | ||||||
| 1849 | Madoz [1985] I, 465 | 526 | 2.078 | |||||
| 1857 | BOPT, 118 | 2.354 | ||||||
| 1860 | GEC, V, 528 | 2.328 | ||||||
| 1864 | BOPT, 28 | 2.328 | ||||||
| 1870 | BOPT, 154 | 2.302 | ||||||
| 1870 | Heras [1994] 285-286 | 2.328 | ||||||
| 1900 | GEC, V, 528 | 2.309 | ||||||
| 1907 | Gras [1907] 50 | 646 | 1.990 | |||||
| 1930 | GEC, V, 528 | 2.193 | ||||||
| 1960 | GEC, V, 528 | 2.395 | ||||||
| 1970 | AHDT, Diversa, 12 | 3.026 | ||||||
| 1977 | GEC, V, 528 | 3.016 | ||||||
| 1998 | Tarragona, poble a poble... | 5.153 | ||||||
| 2001 | Garcia [6-11-2001], p. 3 | 5.021 |
Estadístiques
IGLÉSIES, JOSEP. Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1974, III vols.
Floridablanca
IGLÉSIES, JOSEP (a c.d.). El cens del comte de Floridablanca 1787. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1991, II vols.
GARCÍA [2001]
GARCÍA, EVA, "Som gairebé 600.000". El Punt (dimarts, 6-11-2001) 3.
GRAS [1907]
GRAS Y ELÍAS, FRANCISCO. Historia de los lugares, villas y ciudades de la Provincia de Tarragona por.... Barcelona: Tip. de Julián Doria, 1907.
HERAS [1994]
HERAS CABALLERO, PEDRO ANTONIO. El sexenio democrático en la ciudad de Tarragona (1868-1874). En el marco y ámbitos históricos de la creación de la Junta de las Obras del puerto de Tarragona. Tarragona: Caixa de Tarragona / URVT / Port de Tarragona, 1994 (Moll de Costa), p. 285-286.
IGLÉSIES [1981]
IGLÉSIES, JOSEP. El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1981, II vols.
IGLÉSIES [1984]
IGLÉSIES, JOSEP. "Consideracions sobre les dades de poblament que proporciona la Comuna del Camp de Tarragona entre 1339 i 1563". Miscel·lània Fort i Cogul. Història monàstica catalana, Història del Camp de Tarragona. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984, 189-[207].
IGLÉSIES [1991]
IGLÉSIES, JOSEP. El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1991, II vols.
MADOZ [1985]
MADOZ, PASCUAL. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del regne d’Aragó al "Dicionario Geográfico-estadística-histórico de España y sus posesiones de Ultramar". Barcelona: Curial, 1985, II vols.
MORELLÓ [1994]
MORELLÓ I BAGET, JORDI. "El fogatjament del 1414 als pobles de la comuna del Camp de Tarragona". Miscel·lània d’Estudis Medievals, 7 (1994) 591-628.
PONÇ [1963-1964]
PONÇ I GURI, J[OSEP] M. "Un fogatjament desconegut de l’any 1358", Butlletí de la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, vol. 30 (1963-1964) 323-498.
REDONDO [2002]
REDONDO GARCIA, ESTHER. El fogatjament General de Catalunya de 1378. Barcelona: CSIC, Institució Milà i Fontanals, 2002.
ROVIRA [1995]
ROVIRA I SORIANO, JORDI – DASCA I ROIGÉ, ANDREU. Descripció del Corregiment de Tarragona. Segons un manuscrit del segle XVIII de la Biblioteca Nacional de Madrid. Tarragona: Biblioteca Tarraconense 12, 1995.
Tarragona poble a poble
Tarragona poble a poble. Guia de les nostres comarques. Tarragona: Diari de Tarragona / Diputació, 2000 (fascicles col·leccionables).
VOLTES [1973]
VOLTES BOU, PEDRO. "Distribución de una leva de soldados entre los núcleos habitados de Cataluña en 1726". Cuadernos de Historia Económica de Cataluña, X (1973) 57-76.
HISTÒRICA REVISIÓ DE LA CONDEMNA CONTRA DELGADO I GRANADO
El Tribunal Constitucional ha atorgat el recurs d'empara als familiars dels anarquistes Joaquín Delgado i Francisco Granado, ajusticiats al garrot vil el 1963. És la primera vegada des de la restauració de la democràcia que el màxim òrgan jurídic de l'Estat espanyol exigeix al Tribunal Suprem —que havia denegat la petició dels familiars que es revisés el procés— que torni a refer tot el sumari en un cas.
Joaquín Delgado i Francisco Granado, dos joves militants de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, van ser acusats de l'autoria dels atemptats contra la secció de passaports de la direcció general de Seguretat i la delegació estatal de sindicats. Dos atemptats que, tot i que no havien comès, van confessar ser-ne els autors després de les tortures que van patir. En realitat van ser perpetrats per Vicente Martí i Luis Andrés Edo per encàrrec d'Octavio Alverola.
Els familiars de Delgado i Granado van presentar un recurs de revisió contra la sentència el 1998, que va denegar un any després la sala militar del Suprem perquè la sentència del 1963 s'ajustava a la legalitat vigent.
Malgrat tot, el Constitucional ha decidit que es revisi el procés i, segons Alberola, la sentència significa que s'obre una porta per poder revisar altres casos, com els de Puig Antich, Peiró i Companys. Finalment, la transició ha sigut conseqüent amb els seus objectius, crear un estat de dret i democràtic, afegeix.
Tot i això, Alberola matisa que la sentència del tribunal s'ha basat en un element jurídic per revisar el cas, que és l'aportació de noves proves. I és que els autors dels atemptats, Martí i Edo, estan disposats a declarar davant el Suprem juntament amb Alberola.
D'altra banda, els tres anarquistes van presentar ahir una carta dirigida al ministre de Justícia espanyol, Juan Fernando López Aguilar, demanant-li tant a ell com al govern de Rodríguez Zapatero la nul·litat general de les sentències franquistes.
El sindicat CGT ha elaborat un web monogràfic sobre el cas on s'hi pot trobar tota mena articles i la ressenya d'activitats que es porten a terme en la campanya de restitució de la memòria d'aquests dos joves militants llibertaris: www.cgt.es/granadoydelgado/giraexposicion/index.html
ROBERT CAPA PODRIA HAVER FALSEJAT LA FOTOGRAFIA MUERTE DE UN MILICIANO
La fotografia Muerte de un miliciano s'ha convertit en una icona del segle XX. El milicià anònim, combatent per la República, és captat en l'instant mateix de la seva mort a causa d'una bala disparada per un soldat de l'exèrcit franquista al camp de batalla del Cerro Muriano (Córdoba). És un símbol mateix de l'horror de la guerra. L'autor d'aquesta instantània, el fotògraf hongarès Robert Capa, és a la vegada un dels màxims exponents del fotoperiodisme.
Darrerament, però, la famosa fotografia s'ha convertit en notícia d'actualitat per diferents raons. En primer lloc, perquè fa uns poquets anys, es va descobrir la identitat del milicià anònim, que era la de Federico Borrell Garcia, Taino, nascut a Alcoi i que tenia 25 anys d'edat al moment de la mort. Ara és notícia per les sospites que la imatge de Capa hagi estat falsejada.
En declaracions recollides per l'agència Europa Press, l'investigador Miguel Pascual assegura que hi ha proves físiques que demostren que la foto va ser un muntatge i que a l'Arxiu Històric d'Alcoi hi ha una carta de 1937 que relata el moment i circumstàncies de la seva mort. Segons un testimoni presencial, es va produir en rebre una bala quan estava protegit rere un arbre, i no pas com reflecteix la fotografia de Capa.
Aquest testimoni apareix en el documental històric sobre el fotògraf Robert Capa, Heroes never die (Los héroes nunca mueren), dirigit per l'alemany afincat a Almeria Jan Arnold i que s'estrenarà el proper mes de novembre. En aquesta pel·lícula apareixen diferents testimonis que qüestionen l'autenticitat de Muerte de un miliciano.
DENUNCIEN TRAVES PER ACCEDIR ALS ARXIUS MILITARS
Eusko Alkartasuna ha denunciat l'existència d'obstacles en l'accés als arxius militars en les peticions fetes per reconèixer les víctimes del Franquisme. Segons la diputada Begoña Lasagabaster, segueixen existint serioses dificultats per accedir a determinada documentació, com la que està inclosa en els arxius de les causes de la guerra civil.
Aquestes dificultats obstrueixen el procés d'indemnització o recepció de subvencions aprovades per les administracions perquè es neguen a lliurar la informació necessària, sense oferir cap justificació.
Lasagabaster recorda que el Consell de Ministres va acordar el passat 23 de juliol la creació d'una comissió per a reparar la dignitat i restituir la memòria de les víctimes i repressaliats que des de l'inici de la Guerra Civil i fins a la recuperació de les llibertats van patir presó, repressió o mort per defensar aquestes llibertats. I també, el compromís d'elaborar un informe amb les dades existents en arxius públics i privats, tot garantint-ne l'accés per part dels interessats.
CEDEIXEN AL CENTRE DE LECTURA DE REUS LA COL·LECCIÓ DE GOIGS D'ENRIC PRATS
La família del gogista Enric Prats Martí (Reus, 1901-1986) ha donat al Centre de Lectura una col·lecció de 25.500 goigs que el reusenc va col·leccionar al llarg de la seva vida. Amb motiu de la cessió, l'entitat ha organitzat una exposició amb una selecció d'un centenar dels goigs. Una mostra que tant els responsables del Centre de Lectura com la família de Prats consideren important tant pel valor antropològic dels goigs com pel gran desconeixement que té avui dia el públic en general d'aquestes composicions poètiques que s'escrivien per lloar la Verge o els sants..
Enric Prats Martí va començar a col·leccionar goigs a la dècada dels anys 40, animat, en bona part, per la seva amistat amb l'impressor Salvador Torrell i la relació que mantenia amb una associació d'amics dels goigs de Barcelona. Prats, que es va caracteritzar per les seves inquietuds culturals i catalanistes, també va arribar a musicar unes 75 d'aquestes peces. Enric i Enriqueta Prats, dos dels cinc fills i hereus del gogista, van explicar ahir que des de la mort del seu pare la família ha complert el seu desig de conservar sencera, i fins i tot incrementar-la, la col·lecció. Quan això ja ha resultat impracticable, a causa sobretot de la considerable envergadura física de la col·lecció, l'han cedit a la ciutat, seguint també les disposicions paternes.
NOU DIPÒSIT DE L'ARXIU HISTÒRIC DE TARRAGONA A SANTES CREUS"
Les necessitats d'espai de l'Arxiu Històric de Tarragona (AHT) per distribuir la documentació històrica han propiciat que el Departament de Cultura de la Generalitat hagi habilitat un nou dipòsit documental dins el recinte del monestir de Santes Creus, a l'antiga seu de la Central de Biblioteques. Aquest dipòsit té una capacitat de mes de 2.000 metres lineals i, tot i que segons l'AHT ha de considerar-se com una solució provisional, permetrà que l'arxiu tarragoní pugui afrontar les transferències documentals que no podien ser ingressades per falta d'espai.
D'altra banda, recentment ha estat transferida a l'AHT un conjunt de documentació generada per l'activitat de l'Audiència Provincial i dels jutjats de Tarragona. Aquest fons conté documentació del jutjat de primera instància i instrucció numero 1 de Tarragona entre els anys 1917 i 1960 en la jurisdicció penal i entre els anys 1926 i 1960 en la jurisdicció civil. Així mateix, integra la documentació de la Magistratura de Treball entre els anys 1963 i 1988.
L’ATENCIÓ SANITÀRIA [1]
El Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya ha elaborat una nova carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l'atenció sanitària. Aquesta carta adapta els drets i deures dels ciutadans al moment actual i incorpora aspectes nous per avançar en el respecte a la dignitat de la persona i la millora de la qualitat de l'atenció sanitària.
L’Institut Català de la Salut ha editat, per aquest motiu, un tríptic informatiu sobre aquesta qüestió que conté una síntesi de la carta (el text íntegre es pot consultar al seu web: www.gencat.net/ics/usuaris/drets_deures.htm).
Es tracta d’un decàleg amb 10 drets i 10 deures bàsics. Nosaltres n’hem recollit aquells que estan més relacionats amb la gestió de la documentació i l’accés a la informació. Avui presentem la primera part, la que tracta dels drets relacionats amb la confidencialitat de les dades sanitàries (apartat número 3) i la dels drets relacionats amb la constitució genètica de la persona (apartat número 4).
3. Drets relacionats amb la intimitat i la confidencialitat
3.5 Dret a la confidencialitat de la informació
Aquest dret significa que la informació relativa a les dades dels actes sanitaris s'ha de mantenir dins del secret professional estricte i del dret a la intimitat del pacient.
Això és especialment important en aquell tipus de dades que poden ser més sensibles: les relatives a la pròpia salut, les creences, l’herència genètica, l’adopció, les malalties infeccioses, ser subjecte de maltractaments, etc. En aquest sentit, cal recordar que l’accés a les dades només el poden tenir aquells professionals sanitaris relacionats directament amb l'atenció del pacient, i que no es poden facilitar a altres professionals o familiars/persones vinculades sense l'autorització de l’interessat. Cal tenir en compte que el dret a la confidencialitat no és absolut i hi estan reconegudes diferents excepcions, entre les quals cal destacar les següents:
3.6 Dret a accedir a les dades personals obtingudes en l'atenció sanitària
És el dret a conèixer la informació i les dades de caràcter personal que figuren en fitxers i registres, tant si són automatitzades com si no, que s’han obtingut durant l'atenció sanitària.
Sens perjudici del que s’estableix per a la història clínica, en l’apartat 7.3, el pacient té dret a l’accés, a la rectificació i a la cancel·lació de les dades, d’acord amb el que preveu la normativa. Així mateix, té dret a conèixer les mesures de seguretat i les persones i/o organismes/institucions que poden accedir a aquestes dades i que en garanteixen la confidencialitat.
3.7. Dret que se li demani el seu consentiment, abans de la realització i difusió de registres iconogràfics.
El pacient té dret a donar el seu consentiment previ a la realització i difusió de registres iconogràfics que permetin la seva identificació (fotos, vídeos, etc.) i que se li expliqui el motiu de la seva realització i l’àmbit de la seva difusió.
4. Drets relacionats amb la constitució genètica de la persona
4.1. Dret a la confidencialitat de la informació del seu genoma i que no s'utilitzi per a cap tipus de discriminació
Tota persona ha de tenir garantit el dret a la confidencialitat de la informació del seu genoma, i que aquesta informació no sigui utilitzada per a cap tipus de discriminació individual i col·lectiva. Els registres de dades genòmiques es configuraran i disposaran dels mecanismes necessaris per garantir la confidencialitat de la informació genòmica.
L'Institut Català de la Salut disposa d'un telèfon d'atenció ciutadana de manera permanent, les 24 hores del dia, on es poden formular preguntes relacionades amb el catàleg de drets i deures (o qualsevol altra qüestió): Sanitat Respon 24 hores: 902 111 444.
En el proper número del butlletí enllestirem la carta dels drets i deures relacionats amb la salut i l'atenció sanitària, amb el comentari de l'apartat 7 que fa referència als drets relacionats amb la informació assistencial i l'accés a la documentació clínica.
MAUS I LA MEMÒRIA DE L’HOLOCAUST
El dissenyador gràfic nord-americà Art Spiegelman, és l'autor d’un impressionant còmic, Maus. Relat d'un supervivent, on recrea les doloroses vivències de la seva família d’origen jueu durant els anys de l’ocupació nazi de Polònia. Per aquesta obra, escrita i dibuixada al llarg de molts anys, va rebre merescudament el prestigiós Premi Pulitzer el 1992.
A Maus, el protagonista, el propi Art, descobreix que el seu pare, Vladek, havia estat pres en un camp de concentració i decideix recuperar-ne la memòria. Agafa un quadern de notes i una gravadora i comença a enregistrar el record de les seves vivències. Unes vivències que comencen a l’època de joventut i que recorren paral·leles a les convulsions polítiques i socials de la Polònia dels anys trenta i quaranta.
Com ha explicat Josep Gàlvez a les pàgines del diari Avui: coneixem la seva habilitat per comerciar, la història d’amor amb Anja, la seva primera dona i mare d’Art, l’ascensió social dins de la comunitat jueva i la capacitat de resistència i supervivència tant en l’itinerari farcit de persecucions com en l’internament en el camp de concentració. Tots aquests elements individuals s’inscriuen en un context més ampli: d’una banda hi ha la descripció prèvia del món dels jueus com un món tancat i amb uns espais socials i econòmics propis d’una burgesia o petita burgesia majoritàriament mercantil. D’altra banda, la relació que l’autor estableix dins del context de la persecució i l’extermini entre diferents col·lectius ètnics i nacionals.
El dibuixant empra peculiars recursos gràfics, com la representació de tots els personatges amb estilitzades formes animals de diferents espècies: els jueus són dibuixats com a rates, els nazis com a gats, els polonesos com a porcs, els nord-americans com a gossos, etc. Gàlvez comenta que Spiegelman podria voler remarcar una visió ètnica essencialista però que més aviat es tractaria de reflectir la fragmentació social d’aquell moment, la configuració de blocs dividits per l’egoisme tribal reforçat al màxim per la política nazi. Una visió relativista que es remarca a l’escena en què ell i el seu psiquiatre parlen de l’Holocaust i les seves conseqüències; en aquesta seqüència, l’autor dibuixa sobre les seves figures de ratolins unes màscares del mateix animal que els identifica narrativament com a jueus, és com si volgués assenyalar el caràcter que per a ells té en aquell moment la identitat ètnica.
Spiegelman atorga també notable importància als aspectes de tipus psicològic, a les seqüeles que deixa la vivència de l’horror en les víctimes i en la seva relació amb terceres persones, com pot veure’s en l’episodi relacionat amb el suicidi de la seva mare.
En definitiva, es tracta d'un dels còmics més elogiats dels darrers anys. Umberto Eco va escriure després de llegir-lo: La veritat és que Maus és un llibre que no es pot deixar, ni tans per anar a dormir. Quan dos dels ratolins parlen d'amor en commou; quan pateixen, plores. Poc a poc, a través d'aquest relat compost de patiment, humor i els desafiaments quotidians de la vida, un es queda atrapat pel llenguatge d'una antiga família de l'Est d'Europa i és arrossegat pel seu ritme suau i hipnòtic. I quan un acaba Maus se sent trist per haver abandonat aquest món màgic...
Referències:
ART SPIEGELMAN. Maus. Relato de un superviviente. Barcelona: Planeta D’Agostini, 32004
ART SPIEGELMAN. Maus. Relat d'un supervivent. Palma: Inrevés edicions, 2003.
JOSEP GÀLVEZ. "Maus en català", Avui (suplement de cultura), 10 de juliol de 2003.
LLUÍS BALLART BRAGE. Guia didàctica Maus. Palma: Inrevés edicions, 2003. (es pot baixar gratuïtament des d'Internet: http:www.inreves.com)
EL RENAIXEMENT DE TÀRRACO 1563
Adreça: http://www.mnat.es/exposic/
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona té un web en el qual podem trobar la versió virtual de moltes exposicions que van exhibir-se prèviament a les seves sales.
La darrera exposició virtual està dedicada a la recuperació de la imatge urbanística de la Tarragona renaixentista del segle XVI, encara molt emparentada amb el seu passat antic. En aquest moment van confluir dos personatges que, en diferents i complementaris formats, van saber descriure el panorama que oferia la ciutat en aquella època anterior a les dràstiques reformes urbanístiques posteriors i, per tant, conservant amb força puritat les traces de la que havia estat una de les més importants ciutats romanes de l’occident de la Mediterrània. L’un, Lluís Ponçs d’Icart, advocat i erudit, originari de Tarragona. L’altre, Anton Van den Wyngaerde, pintor especialitzat en vistes urbanes, flamenc.
Lluís Pons d’Icart va ser, sens dubte, una de les personalitats més interessants de la Tarragona del segle XVI. A Tarragona ocupà diferents càrrecs, entre altres jutge general de les apel·lacions de la ciutat i Camp de Tarragona i advocat del capítol de la Catedral, a més d'exercir la seva professió particularment. Aquesta i les seves relacions li van facilitar l'accés a la documentació antiga, que li serví per a la realització de la seva obra històrica, com ell mateix reconeix. A més, tenia un cert coneixement dels autors clàssics i dels historiadors moderns i posseïa una respectable biblioteca.
La seva obra més coneguda, el Libro de las grandezas de Tarragona editat a Lleida l’any 1572, representa la primera aproximació arqueològica a la Tarragona romana a través del recull i la descripció dels monuments i els materials que ell va poder veure en la seva època.
Anton Van den Wyngaerde, el nostre segon personatge, es va desplaçar a la Península ibèrica, com a pintor de la cort de Felip II, amb l’objectiu de realitzar un inventari pictòric de les principals ciutats i punts fortificats del regne. Les seves obres destaquen per una fidelitat gairebé fotogràfica, allunyada de la tendència a considerar el paisatge urbà com una mera escenografia del motiu principal. El pintor flamenc va visitar la corona catalano-aragonesa l’any 1563, en un itinerari que va incloure —entre d’altres ciutats— Tarragona, on va conèixer Pons d’Icart. Fruit d’aquesta feliç coincidència, l’obra d’ambdós personatges —literària la de Pons d’Icart, gràfica la de Van den Wyngaerde— presenta importants punts de complementació.
El Renaixement de Tàrraco, 1563: Lluís Pons d’Icart i Anton Van den Wyngaerde vol ser, doncs, una aproximació a la redescoberta de la ciutat de Tàrraco i un reconeixement als qui ho van fer possible.
EL CENTENARI DEL PATUFET
Enguany es commemora el centenari del naixement de la cèlebre revista infantil En Patufet (1904-1938) que es va convertir en un fenomen de masses al seu moment, amb vendes que superaven els 60.000 exemplars i els més de 300.000 lectors.
La nova publicació va fer que tres generacions de nens i nenes aprenguessin a llegir en català i a instruir-se en la cultura. D'altra banda, però, els promotors (d'entre els quals hi havia, Aureli Capmany, pare de l'escriptora Maria Aurèlia Capmany) eren persones vinculades al Foment Autonomista Català i tenien una certa vocació de moralitzar en els valors del catolicisme i de la classe burgesa.
A moltes cases En Patufet era molt més que una revista infantil, perquè com a mitjà de comunicació arribava a tothom i no era excloent. Fins i tot, molts anarquistes i comunistes s'havien format a la infantesa llegint-la i li reconeixien valors cívics i humans per sobre de la seva adscripció burgesa.
Enguany la Generalitat ha muntat una exposició itinerant —darrerament s'ha pogut veure a Salou— en què repassa la història d'aquesta publicació. A Internet, es pot trobar molta més informació. El web de la Fundació Folch i Torres (www.fundaciofolchitorres.org/) conté alguns números de diferents èpoques digitalitzats. La revista Presència, per la seva banda, ha editat un estudi monogràfic que pot consultar-se a l'adreça següent: www.vilaweb.com/presencia/pdf/patufet.pdf Nosaltres li hem dedicat la portada del butlletí.
ESTUDIS DE CONSTANTÍ
Número 20 (2004)
Edita: Centre d’Estudis de Constantí i Ajuntament de Constantí
Coincidint amb els actes organitzats amb motiu de la Diada es va presentar el nou volum, el vintè, dels "Estudis de Constantí", la revista que coordina, des de fa vint anys, el Centre d’Estudis de Constantí.
En el volum d’enguany que. com és habitual, té caràcter de miscel·lània, s’hi recullen set articles que ressenyem breument a continuació.
El primer article és d’Eugeni Perea Simón i porta per títol "Constantí el gust de la literatura". Aplega els comentaris sobre el poble que han escrit diversos escriptors en les seves obres literàries; d’entre, els quals, citem els noms de Joan Amades, Marià Manent, Boanventura Hernández Sanahuja, Lluís Ponc d’Icard, Joan Perucho, Olga Xirinacs, etc. fins a un total de disset escriptors, des del segle XVI fins l’actualitat. Les cites tracten temes relacionats amb l’etimologia, el paisatge, la viticultura, el patrimoni, les guerres i els conflictes, la religiositat i les noves indústries.
Jordi Morant i Clanxet hi publica la primera part de "El castell de Constantí". Aplega, en la línia de l’article d’Eugeni Perea, les cites de diferents escriptors sobre el famós castell dels arquebisbes de Tarragona que va ser destruït durant la Guerra dels Segadors. Emili Morera, Català i Roca, Josep Sanabre i, per descomptat, Francesc Cortiella, autor de la monografia "Història de Constantí" publicada pel Sindicat Agrícola fa uns anys.
Manel Güell, de qui el nostre butlletí publica un article sobre demografia, ha escrit "Cosme Conesa, un militar constantinenc del s. XVII", sobre aquest soldat que formava part de l’exèrcit del rei Felip IV i que participà, al costat de les tropes espanyoles, en diverses campanyes militars i accions diplomàtiques de la Guerra del Segadors.
Miquel Aleu Padrey presenta el seu habitual article de records personals i memòria prodigiosa; el d’enguany amb el títol de "Constantí. Cafès i barberies, llocs d’esbarjo". Parla de manera més extensa de Cal Pigat però també de la resta de cafès, tavernes i llocs d’esbarjo que hi havia al poble antigament. Molt il·lustratius els dibuixos que acompanyen el text i que ens ajuden a veure com eren les cafeteres o les cadires de les barberies.
Pere Martorell Ferràn escriu sobre "Macià Martorell. L’últim alcalde republicà de Constantí a Mathausen" on recupera la memòria del que fou alcalde al poble les darreres setmanes de la Guerra Civil. Emprenedor i activista polític (era militant d’Estat català, el partit de Francesc Macià) Martorell va exiliar-se a França i fou apressat pels nazis que el traslladaren finalment al camp de Gussen, annex al de Mathausen, on morí al cap d’un any d’internament.
Jaume Massó i Carballido, un altre habitual dels Estudis, escriu "Quatre cartes (i una postal) de Helmut Schlunk a Salvador Vilaseca", sobre la relació entre el prehistoriador reusenc i l’equip d’arqueòlegs alemanys de Centcelles. La base de l’article és l’important fons documental de Salvador Vilaseca que es conserva a l’arxiu de l’Institut Municipal de Museus de Reus.
Lluís Papiol Molné escriu unes "Memòries dels meus treballs arqueològics". Parla de la seva participació en excavacions amb l’equip que formaven els investigadors de l’Institut Alemany (el professor Schlunk i el doctor Hauschild) i que el van portar des d’Asturias fins a Andalucia i, també, a Tarragona, Torredembarra, Altafulla i Constantí
Els Estudis de Constantí es consolida, amb el número d’enguany, que ja és el 20è, com una de les publicacions més veteranes i prestigioses que es publiquen a les comarques de Tarragona.
PUBLICACIONS
INFORMATIU ARXIU
Edita: Regidoria de Cultura. Arxiu Municipal, Reus
Número 8, estiu de 2004
El butlletí de l’AMR conté tres articles de caràcter històric i un d’administratiu. Ezequiel Gort: "850 anys de documentació de Reus", Salvador Palomar: "La solemnitat festiva del 1904 a Misericòrdia: religió, ideologia i conflicte d’interessos", Ezequiel Gort: "Notes per a la història de l’Arxiu Municipal de Reus" (VII), Conxa Manrique: "El dret d’accés a arxius i registres administratius". En darrer lloc hi ha una memòria de les activitats portades a terme l’any passat.
BUTLLETÍ. INFORMATIU DE L'ASSOCIACIÓ D'ARXIVERS DE CATALUNYA
Edita: Associació d'Arxivers de Catalunya
Número 72, abril-juny 2004
El butlletí de l’AAC conté com a articles principals els de Henri Zuber, president de l'Associació d'Arxivers de França, Per què calen els arxius?, i el de Fina Solà, vocal de projecció Professional i Serveis, sobre el funcionament del web de l'associació arxivers.com. A més a més, hi ha le seccions habituals de disposicions legislatives aparegudes en publicacions oficials, notícia de convocatòries professionals, ressenya de llibres i el resum dels acords presos per la junta directiva.
AGENDA
MÀSTER EN GESTIÓ I DIFUSIÓ DE FONTS ARXIVÍSTIQUES I DOCUMENTALS
Màster adreçat a titulats en Història, Història de l'Art, Humanitats, Belles Arts, llicenciats en carreres de Lletres, professionals del sector de la comunicació i de la difusió cultural, responsables d'organismes públics o privats relacionats amb la gestió del patrimoni cultural, docents d'ensenyament secundari de l'àmbit de lletres, organitzadors d'activitats relacionades amb l'oci i el temps lliure.
Objectius: conèixer el sistema d'arxius de Catalunya, els seus fons documentals i els aspectes legals a considerar en l'accés i el seu ús. Conèixer el potencial de les fonts arxivístiques en la recerca i la divulgació. Desenvolupar habilitats i conèixer tècniques i eines per a la recerca i la producció de continguts a partir de les fonts arxivístiques. Capacitar en el disseny de l'acció educativa amb fonts arxivístiques. Conèixer les tècniques bàsiques per a l'elaboració de propostes educatives, de difusió, de divulgació i de l'edició en suports paper i electrònic. Conèixer les bases del màrqueting i la seva aplicació als serveis d'arxiu.
Dates: de l'1 de novembre de 2004 al 30 de setembre de 2006
Horari: dimarts, dimecres i dijous de 18 a 21 hores
Ubicació: Facultat de Lletres
Direcció Montserrat Sanmartí Roset
Coordinació acadèmica i docents: Ricard Ibarra Ollé i Daniel Piñol Alabart.
Organitza: Fundació Universitat Rovira i Virgili
MISERICÒRDIA, 100 ANYS D'IMATGES
Data: fins al 10 d'octubre.
Lloc: Palau Bofarull. Reus
ÀLBUM FAMILIAR 1839-1939
Recopilació d'imatges fotogràfiques de la quotidianitat des de mitjan segle XIX fins l'any 1939.
Data: a partir del 8 d'octubre.
Lloc: Tinglado número 4 (Port de Tarragona)
Organitza: Obra Social de Caja Madrid.
REVISTA CAMBRILS. 50 ANYS PÀGINA A PÀGINA
Exposició amb més de 500 fotografies organitzada per la revista Cambrils per tal de commemorar el seu 50è aniversari.
Data: fins al 9 d'octubre.
Lloc: Espai El Pati. Cambrils
PROJECTE DE DIGITALITACIÓ DEL FONS DE LA FUNDACIÓ ALEJANDRO DE LA SOTA
Coincidint amb el quarantè aniversari de la inauguració de l'edifici de Govern Civil a Tarragona, obra de l'arquitecte Alejandro de la Sota, es presenta el projecte de digitalització del seu fons documental.
Professors: Teresa Couceiro i José de la Sota Rius
Data: 21 d'octubre de 2004, a les 19'30 h
Lloc: sala d'actes de la Subdelegació del Govern (Plaça Imperial Tàrraco, 3). Tarragona.
ALEJANDRO DE LA SOTA, ARQUITECTE
Els actes commemoratius de l'edifici de Govern Civil inclouen també diverses exposicions sobre la figura del seu arquitecte, amb una mostra de projectes, fotografies i maquetes.
Data: de l'1 d'octubre al 12 de novembre de 2004.
Lloc: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Sant Llorenç, 20-22) Tarragona.
I JORNADES SOBRE EL BOSC DE POBLET. DEL RÈGIM SENYORIAL A LA GESTIÓ PÚBLICA
Data: 12 i 13 de novembre de 2004
Lloc: Poblet
Organitza: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet
Més informació: Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet. Tel 977871732 i e-mail pnpoblet.dma@gencat.net