EL RACÓ DE L'ARXIU

Butlletí dels Amics de l'Arxiu Històric Municipal de Constantí
NÚMERO 8 (SETEMBRE 2004) versió pdf (1'5 Mb)

NOVETATS

Iniciem aquest número vuit, posterior al parèntesi de l'estiu, i amb un disseny renovat, amb la important notícia de la descoberta per part de la Parròquia de Constantí d'un bon nombre de documents antics inèdits referents al poble: llibres de registre parroquials, llibres de les comunitats religioses, llibres d'ordinacions, etc. L'abast cronològic correspon, aproximadament, als segles XVI, XVII, XVIII, XIX i XX. Una selecció d'aquests documents pot veure's a l'exposició muntada a la mateixa Casa Parroquial. Posteriorment, es procedirà a realitzar un catàleg per tal de conèixer les característiques dels documents trobats i condicionar-los per assegurar-ne la correcta preservació.

D'altra banda, l'Ajuntament ha adquirit aquest estiu un programari específic que, a banda d'altres usos, facilitarà la tasca de gestionar el web de l'arxiu (o de qualsevol altre web que en un futur volgui posar en marxa la corporació. D'aquesta manera, en un futur proper es podrà consultar a Internet el màxim de documents antics. En aquest sentit, l'Arxiu Municipal aposta per la implantació de les noves tecnologies amb la finalitat d'apropar els serveis de l'administració al ciutadà, tal i com estableixen les lleis.

En aquest mateix ordre de coses presentem en aquest número la iniciativa de l'Ajuntament de Tarragona de sumar-se al projecte de les oficines úniques d'atenció ciutadana que tan bon resultat està donant als municipis que l'estan implementant. Una iniciativa que s'acompanya de la posada en marxa d'un ambiciós projecte de Servei d'Arxiu i Documentació Municipal, que també expliquem en els seus trets principals.

CERCANT ELS ORIGENS

Una de les feines que porta a terme l'Arxiu Històric en aquestes darreres setmanes és la digitalització i buidatge dels llibres d'actes del Ple de l'Ajuntament que corresponen als anys més antics que s'han conservat. En aquests moments s'ha treballat el període que abasta des de l'any 1844 fins al 1900. Això ens ha permès trobar les primeres referències conegudes sobre algunes activitats que van tenir lloc a Constantí.

La Campana del Cementiri

El 18 de novembre de 1888 es va beneir la campana de la capella del Cementiri, i la van batejar amb el nom de Tecla (Actes del Ple, 18 de novembre de1888).

Recordem que el cementiri es va inaugurar l'1 de gener de 1888 a causa de la urgència de traslladar l'anterior que es trobava al mig de la població i incomplia les normes de seguretat i higiene sanitàries. La construcció es va efectuar al llarg del 1887 a partir d'un projecte elaborat per l'arquitecte Ramon Salas (el de la Plaça de Braus de Tarragona). De totes maneres, tal i com succeeix tantes vegades, el dia de la inauguració, encara faltava per enllestir les obres de la capella, que no fou acabada fins al cap gairebé d'un any, aquell 18 de novembre quan es va batejar la campana Tecla.

Podeu trobar més informació sobre la història del cementiri a l'article de Maria Teresa Ferran Marquès i Montse Franquès Gil: "El cementiri de Constantí (1888-1988)", Estudis de Constantí, número 4, 1988, pàgines 59-78.

La vetllada literària

L'1 de juliol de 1894 es va desenvolupar una vetllada literària, amb posterioritat als oficis religiosos que es van celebrar aquell mateix dia en honor al Sagrat Cor de Jesús. L'acta no aclareix si hi havia cap relació entre els dos actes o tan sols van coincidir de manera casual l'un després de l'altre (Actes del Ple, 24 de juny de 1894).

Actualment, l'Associació Literària i Cultural de Constantí celebra recitals periòdicament, que són com vetllades literàries. El recital d'enguany (5è Recital de Centcelles) va coincidir amb la Setmana Cultural i estava format per múltiples poemes proposats pels membres de l'entitat.

La línia telefònica

Sabem que al llarg de l'any 1895 es va procedir a instal·lar una línia telefònica que unia Constantí amb Tarragona. No sabem, però, quan es va poder efectuar la primera trucada encara que, lògicament, va ser a partir d'aquest any.

Recordem que la primera comunicació mantinguda a l'estat espanyol tingué lloc a Barcelonaentre l'antiga ciutadella militar i el castell de Montjuïc, el 16 de desembre de 1877; deu dies després Barcelona i Girona quedaren enllaçades telefònicament per mitja d'una línia bastida a través de la via del tren. Poc després foren instal·lats els primers telèfons, construïts per la casa Dalmau i Fills a les redaccions dels diaris i revistes i en alguns domicilis particulars, encara que el creixement de la xarxa telefònica fou bastant lent durant aquests primers anys. L'empresa Telefònica S.A. no es va fundar fins al 1924 per conveni entre l'estat espanyol i l'empresa nordamericana ITT.

L'OMAC DE TARRAGONA EN MARXA

L'Oficina d'Atenció Ciutadana (OMAC) ha obert les seves portes a la nova seu de l'Ajuntament a la Rambla Nova número 59 amb la voluntat de convertir-se en finestreta única on els ciutadans puguin rebre informació i resoldre els principals tràmitsque ara es gestionen en diferents departaments municipals.

OMAC

L'OMAC és la unió de diferents serveis que fins ara estaven separats i que se centralitzen per a facilitar la relació entre la ciutadania i l'Ajuntament de Tarragona i que comportarà la reducció de la burocràcia en els tràmits municipals i oferir un servei més àgil i senzill.

En una primera etapa, l'OMAC assumirà totes les funcions del Registre i s'hi faran tràmits relacionats amb el padró, obres menors i domini públic. També es gestionarà l'agenda dels tècnics d'Urbanisme per a les persones que han de concertar entrevistes, es facilitarà informació general de Tarragona i es rebran queixes i suggeriments dels ciutadans.

D'altra banda, l'ús de les noves tecnologies han permès la connexió amb fibra òptica de l'edifici de la Rambla Nova amb el de la plaça de la Font i el de recaptació executiva al carrer Adrià. Això permetrà un servei coordinat i ràpid en el moment d'atendre els ciutadans.

Amb l'obertura de l'Oficina Municipal d'Atenció Ciutadana (OMAC), l'Ajuntament de Tarragona vol facilitar les gestions dels ciutadans quan es dirigeixen a l'administració municipal, escurçar el temps i reduir els tràmits per fer les gestions municipals més clares i àgils.

Trobareu molta més informació a les pàgines de l'opuscle Ajuntament. Rambla Nova, 59. Noves dependències. Ajuntament de Tarragona, Tarragona 2004.

L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA POSA EN MARXA EL SERVEI D'ARXIU I DOCUMENTACIÓ MUNICIPAL

Quines són les funcions d'aquest nou Servei d'Arxiu i Documentació Municipal? D'una banda, el SADM pretén ser un dels centres que apleguen la memòria històrica de la ciutat, amb la funció de conservar i difondre el patrimoni històric documental de Tarragona, integrat tant pel mateix fons municipal com per la documentació històrica ingressada a petició de particulars o d'entitats privades. En aquest sentit, l'objectiu és donar resposta al dret dels ciutadans a conèixer la història de l'espai més proper, la ciutat de Tarragona, no només facilitant l'accés als usuaris de l'Arxiu Municipal sinó també desenvolupant totes aquelles activitats culturals (exposicions, publicacions, cursos, conferències...) que configuren una idea d'identitat col·lectiva i esdevenen un tramitació més àgil i eficient, que cerca, en definitiva, la satisfacció de l'usuari i garanteix el dret a la informació.

L'Ajuntament ha encomanat la creació i desenvolupament d'aquest nou servei als tècnics del cos superior d'arxivers de la Generalitat de Catalunya Jordi Piqué Padró, que ha estat director de l'Arxiu Històric de Tarragona, i Joaquim Nolla Aguilà, fins ara responsable de l'Arxiu Central Administratiu de la Delegació del Govern.

En aquests moments, la modernització administrativa i el proper trasllat dels departaments a les noves dependències de la Rambla Nova són les prioritats bàsiques del SADM. Paral.lelament, s'elabora un pla d'equipaments per desenvolupar el programa de treball que permetrà assolir els objectius previstos.

ELS FITXERS DE LA SIDA

L'Audiència Nacional ha ordenat al Ministeri de Sanitat que destrueixi el registre d'infectats pel virus d'immunodeficiència humana (VIH) perquè vulnera el dret a la intimitat dels afectats i no garanteix la seva confidencialitat. Així ho recull una sentència de l'Audiència Nacional que ordena la destrucció del fitxer i les bases de dades de l'esmentat registre.

cartell sobre la SIDA

Aquest fitxer de persones infectades pel virus de la sida es va crear l'any 2000 i en ell hi figuren les inicials de 70.000 afectats. Les dades d'aquestes persones havien estat proporcionades per 9 comunitats autònomes.

Catalunya es va negar a remetre aquestes dades al Ministeri de Sanitat per garantir la seva confidencialitat i preservar la intimitat de les persones. A més a més, el fitxer que existeix a Catalunya no inclou les inicials dels afectats, que permeten la seva identificació, sinó el número de la targeta sanitària.

La Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal defineix com a dada de caràcter personal qualsevol informació referent a persones físiques identificades o identificables. En aquest sentit, l'Audiència Nacional considera que, tot i que només es recollien les inicials, no quedava garantit suficientment l'anonimat de les persones afectades.

DESAPAREIX UN EXPEDIENT MÈDIC DEL REI

Segons informa El Periódico (23-6-2004), un jutjat de Barcelona estaria investigant, en aquests moments, la desaparició de l'expedient mèdic del Rei Joan Carles I de la consulta privada de l'uròleg Josep Maria Gil-Vernet. El jutjat va saber que havia desaparegut l'informe del metge que durant 17 anys va atendre el Rei encara que, ara, no formi part del seu equip mèdic. La Casa Real i el jutjat de Barcelona han desmentit la notícia.

A principis d'any, el metge Gil-Vernet es va disposar a entrar en la seva consulta però se la va trobar tancada amb cadenes i amb les parets pintades amb eslògans amenaçadors. El jutjat número 14 de Barcelona va donar l'autorització per trencar les cadenes i permetre, d'aquesta manera, que el metge entrés a la seva consulta.

Un cop dins, Gil-Vernet que anava acompanyat per un notari i la Guàrdia urbana va comprovar com faltava l'expedient del Rei Joan Carles I. Els fets es van comunicar a la Policia i al Ministeri de l'Interior. El despatx de l'uròleg és ubicat al costat de la clínica Sant Josep, al barceloní barri del Putxet, que va fer fallida el març de l'any passat. Els treballadors han seguint anat als seus llocs de treball, fins fa molt poc, per protegir les seves ocupacions, segons informa el rotatiu.

Per la seva banda, tant la Casa Real com el jutjat de Barcelona s'han afanyat a desmentir la notícia. Els primers asseguren que disposen de tots els informes mèdics del monarca i que no en troben a faltar cap. El Jutjat de Barcelona també ha explicat que no estan investigant res ja que, per fer-ho, és necessari que hi hagi una denúncia prèvia i no n'hi ha hagut cap.

Nosaltres afegiríem que la possible desaparició de l'expedient del rei no és res comparat amb la segura desaparició de milers d'expedients de gent anònima que han de patir la precarietat dels arxius als centres sanitaris: prestatgeries que es desplomen, expedients extraviats o expedients llançats directament a les escombreries.

VOLEN ANUL·LAR LES CONDEMNES A REPRESSALIATS DEL FRANQUISME

El diari El Punt informa (Laura Portal, 23-7-2004) de la voluntat del govern espanyol d'anul·lar totes les condemnes a repressaliats durant el règim franquista. Així es va anunciar durant un recent acte de l'Associació de Familiars de Repressaliats pel Franquisme. Segons la presidenta, Aida Lorenzo, aquest seria un "regal del senyor Zapatero" a ella mateixa, filla d'un guàrdia civil republicà afusellat a Girona, i a tots aquells que van patir la repressió durant la Guerra Civil i la dictadura. Segons va avançar Lorenzo i el parlamentari socialista Lluís Maria de Puig, s'ha previst que entre setembre i octubre es comencin un seguit d'actes de reparació històrica de la memòria de totes les víctimes per part del govern espanyol. De Puig hi va afegir que es farà un acte solemne i una condemna oficial de reparació, que fins ara no s'havia pogut tirar endavant per la negativa sistemàtica del govern del PP. El polític socialista va explicar també que a Europa s'estan duent a terme accions per aconseguir aquest mateix reconeixement i aquesta condemna. Va assenyalar que des del Consell d'Europa es preveia condemnar el franquisme en el marc de les condemnes al feixisme italià, l'estalinisme i el nazisme.

Aquest anunci de condemna es va fer en una roda de premsa de l'Associació de Represaliats, durant la qual van entregar un duplicat del sumari de consell de guerra del polític gironí Carles Rahola a l'Arxiu Històric de Girona. Entre d'altres, hi van assistir familiars de Rahola, com la filla i el gendre, que van agrair la feina de l'associació de recerca d'informació amb relació a les víctimes del franquisme.

"LA CAIXA" ESTALVIA 20 MILIONS DE COMUNICATS GRÀCIES AL CORREU EN LÍNIA

El Punt, 11/08/2004. E. GARCIA Barcelona

"La Caixa" ha estalviat l'últim any més de 20 milions de comunicats en paper gràcies a la gestió mediambiental i al fet que més de 8 milions corresponen a l'ús del servei de compte de correu en línia de Línia Oberta. El servei permet classificar en un mateix arxiu electrònic totes les comunicacions bancàries durant un període de cinc anys i actualment, més de 250.000 comptes de clients ja disposen del servei. El servei de compte de correu en línia es complementa amb el servei de trameses d'alertes personalitzades al telèfon mòbil o per correu electrònic. Amb la contenció de despeses dels darrers dos anys, l'entitat financera ha estalviat més de 604 tones de paper només en trameses postals.

DIGITALITZEN DIARIS ANTICS DE TARRAGONA

El Punt,07/08/2004

Un llibre dels voltants de l'any 1700 és el més antic que ha passat per les mans dels treballadors del taller. Una col·lecció de llibres única del 1800 ha estat també digitalitzada des de Topromi. Però la feina que els ha portat més temps ha estat la digitalització de les hemeroteques tarragonines, un procés que encara no està acabat. Així s'està creant un arxiu complet de La Opinión (1875-1901), El Tarraconense (1869-1972), Tarragona (1920-1926) i Diario de Tarragona (1861-1936), en total gairebé 60.000 pàgines, i la feina continua amb altres publicacions periòdiques editades a Tarragona. Els diaris estan repartits de manera incompleta entre les dues hemeroteques i fins que es va començar la digitalització només es podien consultar a través dels originals.

JORDI PUJOL CEDEIX EL SEU FONS DOCUMENTAL PERSONAL I POLÍTIC A L'ARXIU NACIONAL

El Punt, 06/08/2004

Jordi Pujol ha cedit a l'Arxiu Nacional de Catalunya la seva documentació personal i política. Amb aquesta decisió, l'expresident posa a l'abast del patrimoni documental català material que "constitueix una aportació cabdal al país i a la seva memòria col·lectiva". La cessió d'aquesta documentació personal i política que durà el nom de "Fons president Pujol" té una vigència de 30 anys. Quant a la documentació institucional, Pujol ha transferit al mateix Arxiu Nacional els documents produïts o rebuts en l'exercici de les funcions administratives i polítiques com a president de la Generalitat.

CULTURA SUBVENCIONA TRES ENTITATS DE LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA

El Punt, 04/08/2004

El Departament de Cultura ha atorgat més de 135.000 euros a tres entitats de la demarcació de Tarragona, segons publica el Diari Oficial de la Generalitat. Les entitats són la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell, l'Ajuntament de Vilallonga del Camp i l'Institut d'Estudis Vallencs. La subvenció atorgada a la Fundació Apel·les Fenosa puja a 15.025 euros i es destinarà a la renovació de la instal·lació elèctrica de l'edifici. L'Ajuntament de Vilallonga s'ha beneficiat d'un ajut de 90.151 euros per fer les obres d'adequació de l'edifici de Cal Roso com a museu arxiu. I l'Institut d'Estudis Vallencs disposarà de 30.000 euros per editar un llibre sobre la història de Valls.

NEIX UN CENTRE D'ESTUDIS A LA SECUITA PER IMPULSAR LA RECERCA LOCAL

El Punt, 30/07/2004

L'Ajuntament de la Secuita ha impulsat la creació d'un centre d'estudis que fomenti la investigació sobre qüestions d'àmbit local i, a la vegada, dinamitzi l'activitat cultural del municipi, que està format pels pobles de l'Argilaga, les Gunyoles, la Secuita i Vistabella. Centre d'Estudis Claramunt-Montbui és el nom de la nova entitat, que està presidida per Josep M. Masgoret Rull, regidor d'Informació, Arxiu i Patrimoni.

L'objectiu del Centre d'Estudis Claramunt-Montbui serà la investigació sobre temes d'àmbit local. Segons el seu president, Josep M. Masgoret, "hi ha una gran varietat de temes que es poden treballar, tant històrics i geogràfics com socials, demogràfics, antropològics, lingüístics i arqueològics". El centre també publicarà estudis i treballs.

El nom de Claramunt-Montbui fa referència a Guillem de Claramunt, repoblador, al segle XIII, de part del territori, i a Martí Joan de Montbui, senyor de la dominicatura privada de Montbui de l'Argilaga, al segle XII. El nou centre d'estudis està obert a tothom. Les persones interessades abonaran una quota anual que els permetrà rebre, de manera periòdica, informació de les activitats i comprar a un preu reduït les publicacions que el centre vagi editant.

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE LA SELVA DEL CAMP

Adreça: http://www.laselvadelcamp.org/arxiu/

web de l'Arxiu Municipal de La Selva

Web renovat que aplega el fons documental de l'Arxiu Municipal de La Selva del Camp. Conté l'inventari i força documents digitalitzats que corresponen al fons de l'Ajuntament de La Selva i al de la Comuna del Camp, una institució supramunicipal d'origen medieval (del segle XIV al 1714) que va tenir la seva seu permanent a la Selva del Camp.

El fons municipal està format per un total de 7.988 documents que abasten un període de 730 anys d'història local. El document més antic és un pergamí datat l'any 1209, mentre que els documents més contemporanis són de l'any 1939.

Es tracta d'un fons extremadament ric en totes les sèries documentals, això està directament relacionat amb la importància històrica de la vila i amb la cura que els oficis municipals han posat en la seva conservació.

Com gairebé tots els fons municipals, el capítol més representat és el de la hisenda local; la intervenció, la tresoreria i, sobretot, l'apartat fiscal, s'enduen un bon tros de pastís (un total de 2.503 documents). Destaquen les sèries dels llibres de valies (1404-1724), o les dels llibres del cadastre (1717-1848), o les sèries corresponents al gran nombre de repartiments fiscals característic del segle XIX. Juntes, aquestes sèries, permeten reconstruir fidelment l'aparell fiscal municipal i estatal des de l'any 1404 i fins al 1939 sense cap tall històric important. La mateixa situació la podem descriure pel que fa a la comptabilitat municipal: des dels primers llibres de compres del segle XV fins als més moderns llibres de caixa i d'intervenció del segle XX, les sèries de documents són molt completes, només colpides pels canvis succeïts en la configuració de les administracions municipals al llarg d'aquests segles, canvis que queden molt palesos a l'àrea d'hisenda.

Esment a part mereixen també els 561 pergamins del fons municipal. Es tracta d'un volum molt considerable de documents (l'Arxiu Històric de Riudoms, per exemple, en té 31) en pergamí i que ja dóna una idea de les bones condicions amb què s'ha conservar l'arxiu. El pergamí més antic, ja esmentat, data de l'any 1209; el més modern és un pergamí del segle XVIII que té com a particularitat el fet que es tracta d'una impressió. L'estat de conservació del fons en pergamí és òptim donat que es trobaven tots ells plegats, lligats en grups i desats al fons d'un armari. Això no obstant, cal que siguin sotmesos a un procés de neteja i planxat, després del qual podran ser degudament mesurats i estudiats.

La Comuna del Camp, per la seva banda, va néixer per la voluntat de defensar els interessos col·lectius dels pobles sotmesos a la senyoria de l'arquebisbe o de les dignitats del seu capítol catedralici. Essencialment s'encarregava del repartiment i cobrament dels impostos dels pobles que la integraven i d'organitzar la participació a les expedicions bèl·liques impulsades pel rei. Al llarg del segle XVI mostrà una intensa activitat; el 1536, i de nou el 1563, féu eixamplar els camins i construir-hi ponts o el 1527 i el 1534 féu construir i millorar fortificacions per fer front als atacs dels pirates. També durant el segle XVI prengué iniciatives sanitàries i es preocupà d'obtenir blat per combatre'n la carestia. La Comuna es mantingué activa fins després de la guerra de successió en què fou suprimida a conseqüència de la nova legislació.

Els pobles que integraven la Comuna, alguns ja desapareguts com a entitat independent, eren, entre d'altres: L'Albiol, Alforja, Alcover, Almoster, l'Arboç, les Borges del Camp, Botarell, Bràfim, Cambrils, la Canonja, Castellvell, el Catllar, Colldejou, Constantí,Duesaigües, Escornalbou, els Garidells, la Selva, la Masó, el Milà, els Molnars, Montbrió, Mont-roig, el Morell, Nulles, Perafort, el Pla de Cabra, la Pobla de Mafumet, el Pradell, el Rourell, Renau, Reus, la Riera, Riudecanyes, Riudecols, la Secuita, Tamarit, Vallmoll, Valls, Vilabella, Vilafortuny, Vilallonga, Vilanova d'Escornalbou, Vila-seca, Vilaverd i Vinyols.

El fons de la Comuna del Camp és força més limitat que el de l'Arxiu Històric; es composa de 397 documents que se situen en el període comprès entre els anys 1318 i 1711.

Aquest fons es composa bàsicament de documentació d'hisenda i d'administració general. Respecte a les sèries d'hisenda, cal esmentar els llibres de compres i la recaptació de talles; de les sèries d'administració general en sobresurten els llibres d'actes dels Consells de Comuna, la correspondència i la documentació generada per la defensa de causes judicials que la Comuna mantenia amb les administracions, particularment la mitra tarragonina.

Mereixen esment també les sèries de documents relacionats amb els subministraments a l'exèrcit que, malgrat ser en essència econòmics, s'han diferenciat i situat en el capítol de serveis militars.

Es pot trobar més informació sobre el fons documental en el llibre Catàleg de l'Arxiu Històric de la Selva del Camp. Fons Municipal i fons de la Comuna del Camp. A cura de Montserrat Soronellas Masdeu. Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV 1993.

MANEL GÜELL: EL SETGE DE TARRAGONA DE 1641

Edita: Arola editors, Tarragona 2003.
Premi Tarragonès d'Investigació Lucius Licinius Sura 2002.

Coberta del llibre de Manel Güell sobre el setge de Tarragona de 1641

Manel Güell, cap de l'Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona, és un dels màxims especialistes en Història Moderna al Camp de Tarragona. En aquest llibre investiga un dels episodis més importants de la Guerra dels Segadors, i també un dels més poc coneguts: el setge a la ciutat de Tarragona l'any 1641.

La Guerra dels Segadors (1640-1652) s'inicià com un aixecament secessionista català contra la monarquia espanyola dels Habsburg. A Tarragona van refugiar-se les tropes espanyoles després de patir una derrota en la batalla de Montjuïc i ser assetjades per unitats catalanes de milicians civils i unitats mercenàries de l'exèrcit francès. El setge durà 119 dies (del 4 de maig al 31 d'agost) i va tenir un primer episodi al voltant del cinturó fortificat que formaven les poblacions de Salou, Constantí i Tamarit i que havia de servir per parar els peus a les tropes catalanes i deixar-les a una certa distància de Tarragona.

Constantí va ser defensada amb uns 300 mosqueters escollits i dos capitans, i davant d'ells se'ls oposava la força de l'exèrcit francès amb 12.000 homes i 300 cavalls.

El 13 de maig a les 10 h. del matí començà l'atac contra Constantí. Durant 3 hores els canons no van parar de sonar i cap a les 13 h. la guarnició, rendida, abandonava el poble i es refugiava a Tarragona.

Existeixen documents on s'ofereix, però, la versió francesa. Segons La Mothe, s'instà els defensors a rendir-se però com que es van negar, uns sapadors van començar a picar la muralla fins a obrir-hi un forat. Llavors van demanar novament la rendició, però sense èxit. I en aquell moment començà l'atac i, poc després, fou arriada la bandera blanca de la rendició.

Es va signar un acord entre les dues parts i un dels punts, una clàusula secreta, establia que els francesos es comprometien a disparar un parell de salves d'artilleria que serien contestades des del castell de Constantí, de manera que els defensors poguessin al·legar que hi havia hagut intercanvi de foc: l'une & l'altre sans balle. Le tout pour l'honneur de la Nation. Però els espanyols no es van deixar enredar i obriren una investigació per aclarir els fets i castigar els culpables.

La vila constantinenca, calcinada, va restar en poder dels francesos, que la convertiren en la seva base d'operacions.

Manel Güell continua llavors relatant el setge de Tarragona, que tingué lloc per mar i terra. El llibre es en molts moments trepidant perquè s'hi apleguen episodis d'espionatge i traïció, i perquè s'ha elaborat a partir d'un minuciós procés de recerca de la documentació original conservada en una desena d'arxius i biblioteques. Per tot això, creiem que aquest llibre és molt recomanable.

PUBLICACIONS

ARXIU HISTÒRIC DE TARRAGONA. BUTLLETÍ INFORMATIU

Edita: Arxiu Històric de Tarragona
Número 7, abril de 2004

El butlletí anual de l'AHT dóna notícia de la darrera documentació ingressada, dels nous instruments de descripció posats a l'abast i les publicacions i activitats de difusió portades a terme.

Entre els fons ingressats destaquem el fons personal del polític Marià Rius i Montaner, president de la Diputació i diputat a Corts en el darrer terç del segle XIX i el del Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Tarragona (1939-1944). En la secció d'imatges s'han incorporat més de 500.000 negatius del fotògraf Valentí Canadell Ribera (1950-1994).

D'altra banda, el butlletí inclou també una explicació al voltant de la col·laboració de l'Arxiu Històric de Tarragona amb els ens locals, en especial, amb el nostre Arxiu Municipal de Constantí, i la inauguració de l'Arxiu Central Administratiu de la Generalitat a Tarragona.

L'ARXIU T'INFORMA. BUTLLETÍ DE L'ARXIU MUNICIPAL DE CAMBRILS

Edita: Arxiu Municipal de Cambrils
Número 1, juny 2004

Primer número del butlletí trimestral que des d'ara ens portarà les notícies i els fets relacionats amb l'activitat de l'Arxiu Municipal de Cambrils. Aquest número conté una presentació de benvinguda a càrrec de la Regidora de Cultura i Festes, notícies, explicació dels serveis que ofereix l'arxiu, guia dels fons documentals, publicacions realitzades amb documents de l'arxiu, nous ingressos, agenda d'actes i ajuts a investigadors.

AGENDA

curs: ELS PROCESSOS DE CANVI I LA GESTIÓ DELS CONFLICTES ASSOCIATS

En els temps turbulents que ens ha tocat viure és inevitable la incertesa i el canvi continuat, això fa que constantment es desajustin les nostres expectatives en relació a la realitat que se'ns imposa.

El curs pretén crear un marc de debat i reflexió que ens permeti comprendre que en aquests entorns els conflictes són inevitables i per tant només una lectura positiva dels mateixos i una actitud personal adequada per gestionar-los, són els únics aliats per reduir l´impacte negatiu que tenen en el dia a dia.

A més es proporcionaran eines i es duran a terme pràctiques que ajudin als participants a trobar la seva manera d´aplicar les estratègies que es proposen en el curs i que els permetin assolir una major efectivitat en les seves tasques pròpies.

Professora: Helena Agramunt (consultora en comunicació i organització)
Durada: 8 hores
Preu: 90 € socis de l'Associació d'Arxivers de Catalunya(AAC) (115 € no socis)
Organitza: AAC i ESAGED
Data: Tarragona, 4 i 5 d'octubre de 16 a 20 h.
Lloc: Arxiu Històric de Tarragona
Inscripcions: del 15 al 28 de setembre.
Més informació i butlleta d'inscripció a l'AAC:

exposició: ARRAN DE MAR

Cartell de l'exposició arran de mar

Recull de fotografies antigues que mostren els canvis que ha experimentat el port de Cambrils al llarg del segle XX: la vida quotidiana, els oficis relacionats amb la mar, l'evolució de les arts de la pesca, la construcció dels molls, les transformacions urbanístiques, l'arribada del turisme…

Les imatges formen part dels fons de l'Arxiu Municipal de Cambrils i del Museu d'Història de Cambrils. Els originals han estat proporcionats per diferents particulars.

Lloc: Torre del Port (Cambrils).
Dates 10 de juliol al 12 de setembre.
Informació: Museu d'Història de Cambrils i Arxiu Municipal de Cambrils.

exposició: 850 ANYS DE DOCUMENTACIÓ REUSENCA

L'Arxiu Històric Municipal de Reus acull una exposició titulada "Els primers documents de Reus" per tal de commemorar el 850è aniversari del primer document històric trobat a Reus, que data del 1154. En aquesta data el príncep Robert d'Aguiló, senyor de la ciutat i el Camp de Tarragona, va reconèixer que uns anys abans havia donat Reus a l'església de Sant Fructuós de Tarragona.

Dates: 7 de juny fins al 17 de setembre de 2004
Lloc: Arxiu Històric Municipal de Reus (plaça del Castell)

exposició: LES FIRES I FESTES DEL 1904 A REUS

Data: 20 de setembre al 10 d'octubre.
Lloc: Arxiu Històric Municipal de Reus (plaça del Castell)
Organitza: Arxiu Històric Municipal, amb la col·laboració de Carrutxa.

jornades d'investigació: I JORNADES SOBRE EL BOSC DE POBLET. DEL RÈGIM SENYORIAL A LA GESTIÓ PÚBLICA

Data: 12 i 13 de novembre de 2004
Lloc: Poblet
Organitza: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet.
Inscripcions: fins l'1 d'octubre de 2004.
Més informació: Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet. Tel 977871732 i e-mail pnpoblet.dma@gencat.net

presentació: CATÀLEG DELS PERGAMINS DE L'ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE REUS

Lloc: Arxiu Històric Municipal de Reus (Plaça del Castell) a ¼ de 9 del vespre.
Data: 16 de setembre de 2004
Presentació del llibre Catàleg dels pergamins de l'Arxiu Històric Municipal de Reus. Volum I: segles XII-XIV. Publicacions de l'Arxiu Municipal, 9.