EL RACÓ DE L'ARXIU
Butlletí dels Amics de l'Arxiu Històric Municipal de Constantí
NÚMERO 7 (JUNY 2004)
-
ÍNDEX
- Inventaris on-line
- El fons documental del Jutjat de Pau de Constantí (1835-1962)
- Els antics noms dels constantinencs
- Llegendes, tradicions i refranys
- Nous aires a Salamanca
- Els arxius d'hospitals
- Els darrers documents de Companys
- Dies de Transició
- Exposició 850 anys de documentació resuenca
INVENTARIS ON-LINE
arxiu
Continua el procés de digitalització de documents centrat en els llibres d’actes municipals a partir de l’any 1844 que podran consultar-se a través d’Internet.
De manera paral·lela, al web de l’arxiu també podrà consultar-se l’inventari del fons documental de l’Ajuntament. En aquest inventari s’ha classificat tota la documentació segons àrees de govern (sanitat, hisenda, ensenyament, etc.) i segons les sèries documentals (actes del ple, edictes, bans, correspondència, etc.). Finalment, s’indica la cronologia extrema de cada unitat documental (l’any del document més antic i més recent).
EL FONS DOCUMENTAL DEL FONS DEL JUTJAT DE PAU DE CONSTANTÍ (1835-1962)
arxiu
El fons del Jutjat de Pau de Constantí està dipositat a les dependències de la Casa Consistorial i necessita per a la seva consulta del permís del Jutge Municipal. Ocupa uns 25 metres lineals de prestatgeria i té una cronologia compresa entre els anys 1835 i la segona meitat del segle XX.
La documentació es classifica i ordena seguint un quadre de classificació estàndard en cinc grans apartats:
ELS ANTICS NOMS DELS CONSTANTINENCS
arxiu
Quin nom es posava als nens antigament? Ens hem submergit en documents dels segles XVII i XVIII i hem anotat els noms de les persones que hi eren esmentades, la majoria, fills o veins de Constantí, per veure si els noms d’abans són els mateixos que els d’ara. I aquest és el resultat.
En el Llibre de pasar los comptes de la vila de Constantí dels anys 1656-1677, i en el Llibre de comptes dels anys 1732-1742 hem buscat les primeres 40 persones que hi surten esmentades, sempre homes, i el resultat ha estat que els noms més habituals, amb diferència, són Josep i Joan. Gairebé una tercera part de les persones hi apareixen amb l’un o l’altre.
Després dels dos noms esmentats, hi trobem Jaume i Pere i, al darrere, tota la resta: Pau, Antoni, Ignasi, etc.
És interessant remarcar el fet que en el Llibre de comptes del 1732-1742 apareixen dues persones amb el nom de Francisco i una amb el Francesc. Molta gent creu que el primer és la castellanització del segon i que en realitat es tracta d’un mateix nom, però no és així. Francesc, correspon a Francesc d’Assís, el sant medieval, i va entrar a Catalunya amb la grafia italiana (excepte la supressió de la lletra o final) però la pronunciació en català: fransesc. Francisco, pel contrari, fa referència a Francisco de Paula i va entrar posteriorment a través de la llengua castellana, escrit sense cap modificació però pronunciat a la catalana: fransiscu. Per tant, Francisco no és en absolut la castellanització d’un nom català, Francesc, sinó exactament el contrari, la catalanització d’un nom de procedència castellana.
LLEGENDES, TRADICIONS I REFRANYS
Ricard Escarré
Sóc un investigador local que estic recopilant llegendes, tradicions i refranys de les comarques de Tarragona, per tal d’evitar la desaparició de les que no hi ha recull escrit. Concretament, a Constantí investigo la història d’un suposat saginer que va viure al segle passat al Mas de Mascaró. Agrairia a qualsevol persona que pugui aportar coneixements o documents sobre el tema es posi en contacte amb mi.
Ricard Escarré Pinto, telèfon 607 323 240, ricardescarre@hotmail.com
NOUS AIRES A SALAMANCA
Arxiu
L’etern contenciós dels “Papers de Salamanca” torna a estar d’actualitat. El dia 18 de maig el Congrés dels Diputats va aprovar l’obertura d’un diàleg entre el govern estatal i els autonòmics amb l’objectiu de resoldre definitivament aquesta qüestió.
En aquests darrers mesos hem vist com la posició aferrissada dels qui s’oposen a la devolució dels papers es va esquerdant. Ara com ara hi ha dues faccions, els partidaris de l’alcalde de Salamanca i els detractors.
Encara més important és la postura dissident dels qui defensen el retorn dels papers, ja sigui per qüestions de dignitat vers les víctimes de la dictadura o senzillament per la frustració que provoca la deixadesa vers l’altre patrimoni documental, el més específic de Salamanca.
En el sector dels partidaris de retornar els Papers trobaríem la regidora independent Teresa Carvajal, directora del Foro de Izquierdas-Los Verdes, el professor de la Universitat de Salamanca, José Luís de las Heras, i, molt especialment, la Asociación de Archiveros de Castilla y León.
Teresa Carvajal dirigeix el Foro de Izquierdas-Los Verdes i va ser regidora independent dins el grup socialista. Defensà des del començament l’opció del retorn i en unes declaracions recollides pel diari El Triangle (núm 684, 24-5-2004) diu: “és curiós que els mateixos que atien el foc contra el retorn siguin els qui han fet tantes destrosses al patrimoni de la ciutat. El Palau de San Ambrosio, la seu dels documents incautats, està abandonat i de l’edifici històric només se’n conserva la façana. I al costat de l’arxiu, hi ha la casa Lis, un museu d’art nouveau molt important, al qual ara l’Ajuntament ha retirat la subvenció”.
Un altre cas significatiu és el del professor de la Universitat de Salamanca José Luís de las Heras, també crític amb la postura dels polítics locals i autonòmics. Va publicar fa poques setmanes un revelador article que portava per títol “Per la devolució dels 'papers' de Salamanca als seus legítims propietaris. La unitat i la integritat de l'Arxiu de la Guerra Civil no estan en perill” (Avui 26-5-2004). Hi desmunta, entra d’altres falàcies, la del concepte d’unitat d’arxiu invocada pels polítics locals: “L'alcalde Lanzarote parla d'unitat i integritat de l'Arxiu, la qual cosa seria raonable si no fos perquè prèviament es va produir la destrucció de la unitat de molts altres arxius públics i privats que actualment esperen l'aplicació del principi arxivístic invocat pel mateix alcalde.
En termes tècnics s'entén la unitat documental com la formada per un conjunt de documents generats per una determinada oficina productora, per exemple la Generalitat de Catalunya que els va generar al seu dia i que avui està plenament reconeguda i facultada per conservar-los, si és que se li retornen.”
Finalment, la Asociación de Archiveros de Castilla y León (ACAL) va emetre a finals de maig un important comunitat on manifestava la seva postura oficial sobre aquest afer. És potser la primera vegada que els professionals dels arxius de la comunitat autònoma fan arribar la seva veu a l’opinió pública:
La Asociación de Archiveros de Castilla y León quiere manifestar su malestar por la polémica suscitada en torno a la documentación del mal llamado Archivo General de la Guerra Civil Española, que es en esencia uno de los archivos de la represión franquista.
La polémica ha sido alimentada con fines electorales por los partidos políticos, utilizando la demagogia y el sentimentalismo, manipulando y engañando al ciudadano, y creando un enfrentamiento irresponsable entre comunidades autónomas.
[…] El Ayuntamiento de Salamanca abandera una lucha por la documentación de otras titularidades cuando presta muy poca atención a su propio Patrimonio Documental que es el que en esencia conserva los derechos y la memoria de los salmantinos y el "verdaderamente nuestro" y no el que dice el señor alcalde. […] La documentación semiactiva está en condiciones lamentables de conservación en el ruinoso Colegio de la Salle y las oficinas municipales se encuentran colapsadas de documentos que no saben donde enviar. Ante esta situación la oposición municipal se sorprende de este hecho que debiera conocer, puesto que ha venido siendo denunciado por los sectores profesionales desde hace muchos años.
Por su parte la Administración Autonómica se rasga las vestiduras por el tema en cuestión, cuando incumple su propia normativa archivística. Después de catorce años, la Ley de Archivos y Patrimonio Documental es de 1991, no ha desarrollado su propio Sistema Archivístico, no lo ha dotado de medios técnicos ni personales. Ha puesto en marcha dos Planes de Intervención en el Patrimonio Documental, cuyas propuestas se incumplieron en el primero de ellos y en el segundo lleva el mismo camino.
[…] La solución al tema de los Archivos en general, pasa por soluciones políticas consensuadas y dialogadas, diseño de políticas archivísticas globales, un debate técnico desapasionado que ponga en marcha los Sistemas Archivísticos, en los casos citados. […] El debate tiene que ser amplio y redefinir las políticas archivísticas para adecuarlas a la realidad social y administrativa. La Administración pública del Siglo XXI debe ser moderna, eficaz, cercana a los ciudadanos y totalmente transparente, solo así podrá cumplir los fines constitucionales y servir al bien común.
Para ello los archivos son el medio privilegiado, descuidar los archivos es obstaculizar el ejercicio de los derechos democráticos de todos los ciudadanos. Quizás no sea casual la falta de políticas en este campo, ni los debates artificiales y las cortinas de humo, y exista en algunos organismos y sectores políticos una idea oscurantista heredada de otros tiempos.
CONSEJO DE ADMINISTRACIÓN. Asociación de Archiveros de Castilla y León (ACAL).
ELS ARXIUS D'HOSPITALS
Arxiu
Fa uns mesos vam parlar de la depauperada situació dels arxius judicials i dels inconvenients que ocasiona als ciutadans. Avui ens volem fer ressò d’un altre cas dramàtic, els freqüents accidents en els arxius dels hospitals. De la premsa d’aquests darrers dies, sense mirar gaire enrere, hem trobat les notícies referents a dos incidents greus que malauradament es produeixen amb molta freqüència: abandonament d’expedients de manera completament il·legal i el sinistre en arxius sanitaris per manca suficient de mesures de seguretat.
HISTORIALS MÈDICS EN UN ABOCADOR PIRATA
El dia 26 de maig van aparèixer en un abocador pirata a prop de la localitat de Frieres un munt d’historials mèdics procedents de l’Hospital Valle del Nalón, juntament amb documentació de l’Inem i part de l’agenda de l’alcalde de Mieres. Es tracta de desenes de papers que revelen les afeccions dels pacients, des d’infeccions de la sida o receptes de toxicomanies. Un atemptat a la intimitat dels ciutadans que les autoritats volen aclarir.
Segons la llei de Secrets Mèdics, els historials clínics han d’estar arxivats en el centre mèdic i, si no s’utilitza durant cinc anys, es pot traslladar, per problemes d’espai, a un dipòsit gestionat per alguna empresa privada. Aquesta empresa està obligada a guardar l’expedient fins passats deu anys després de la mort del pacient. Però els documents no es poden mai tirar a un abocador sinó que obligatòriament s’han d’incinerar, de manera que, es miri com es miri, s’ha produït una clara negligència en aquest abandonament il·legal de documentació i, lògicament, s’ha generat un malestar entre els ciutadans.
UN INCENDI CREMA 20.000 HISTORIALS MÈDICS
Uns 20.000 historials mèdics de l’Hospital Montecelo de Pontevedra van cremar el dia 20 del passat mes de maig a causa d’un incendi, que va començar a la nau de l’empresa Alfer Metal i va afectar també a la fàbrica annexa, del Servei Gallec de Salut (Sergas), en la que es custodiaven els historials mèdics en suport de paper. Per sort, la major part s’havien informatitzat.
Els perjudici, de totes maneres, és enorme. El conselleiro de Sanidade va parlar d’un pla de xoc valorat en 2 milions d’euros, consistent en l’obertura de les consultes per la tarda per evitar l’augment de les llistes d’espera, la informatització de tot el centre assistencial amb la instal·lació d’un centenar d’ordinadors i mig centenar d’impressores per recuperar la informació que s’ha salvat gràcies a tenir-la en suport informàtic i finalment, una darrera partida destinada a reposar tot el material i equips sanitaris.
D’altra banda, el conselleiro, José María Hernández Cochón, va ser preguntat pel fet de no haver visitat el lloc dels fet de seguida i va contestar amb sarcasme que no tenia cap sentit visitar la nau incendiada "para mostrar solidaridad con las historias clínicas o con el papel que se quemó".
ELS DARRERS DOCUMENTS DE COMPANYS
Arxiu
El grup parlamentari d’ERC al Congrés del Diputats va presentar fa poc una proposició per restituir la memòria del president Companys. En l’exposició de motius s’afirma que “assolides les llibertats democràtiques, els màxims dirigents dels pobles de l’Estat espanyol, tant els que havien format part del franquisme com els que havien participat en la lluita contra la dictadura, optaren per l’oblit. En nom de l’estabilitat política i l’anhel d’una falsa reconciliació, obviaren els drets humans proclamats per les Nacions Unides que estableixen que els Crims contra la Humanitat són imprescribibles i no poden restar impunes”.
Precisament, relacionat amb l’episodi de l’afusellament del president de la Generalitat i la recuperació de la seva memòria, volem recordar avui que el Departament de Cultura va recuperar fa uns mesos la maleta que contenia les darrers pertinences de Companys, d’entre les quals, alguns documents inèdits.
LA MALETA DEL PRESIDENT COMPANYS
Valèria Gaillard (El Punt, 15-10-2003)
Estimada filla meva, neneta meva: a la vetlla del Consell de Guerra, t'escric aquestes ratlles... Així comença la darrera carta que va escriure Lluís Companys, el president de la Generalitat republicana, a la seva filla Marina, el 13 d'octubre del 1940. Un dels textos que s'ha descobert a la maleta que acompanyava Companys durant el seu exili a França i que ara ha adquirit el Departament de Cultura de la Generalitat. La compra s'ha fet aquest estiu en una subhasta de Rennes a França, per un import de 15.500 euros.
Durant més de seixanta anys, la maleta estava en possessió dels descendents de la dona de l'antic president i els historiadors desconeixien fins i tot que existís. El gruix principal de la col·lecció, formada per unes cinc-centes fotografies inèdites, correspon a Companys com a president de la Generalitat. Imatges de desfilades militars durant la guerra i visites a diverses poblacions o en actes commemoratius. Però també hi ha un centenar de fotografies de Companys en l'àmbit familiar, com ara casaments, naixements i celebracions. Un material “molt valuós perquè la col·lecció de Companys mancava de documents gràfics”, ha subratllat Josep Maria Sans Travé, director general del Patrimoni Cultural.
El lot també conté una carpeta amb els textos de deu intervencions públiques del president, com la seva darrera locució radiofònica al final de la Guerra Civil.
Una de les peces més destacades és l'exemplar del llibre La Vie des Saints que Companys tenia entre les mans quan la Gestapo el va detenir a la seva residència de La Baule, a la Bretanya francesa. Una peça d'un inestimable valor sentimental, segons el conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, perquè conté una anotació manuscrita de l'esposa de Companys, Carme Ballester: Al moment en què va ésser agafat i mes pres pels alemanys el meu estimat marit mai més oblidat espòs, tenia aquest llibre a les mans.
Aquesta documentació constitueix un testimoni directe de la vida a l'exili del president Companys i del drama que va viure els darrers anys de la seva vida. “Es tracta d'una col·lecció exhaustiva que mostra tant la vida privada com pública de l'home que va dirigir la Generalitat del 1934 al 1940”, ha explicat Jordi Vilajoana. Per això posseeix “una gran importància històrica i documental que completa el conjunt de documents de l'Arxiu Nacional de Catalunya”, va destacar el conseller durant la presentació. “Preservar la memòria històrica i facilitar-ne el seu estudi és la funció principal de la col·lecció”, hi va afegir Josep Maria Sans Travé.
La col·lecció es va presentar en una data simbòlica, el mateix dia que es commemorava el seixanta-tresè aniversari de l'afusellament de Companys a Montjuïc. El lot s'ha integrat en el fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya i serà presentat properament al públic en una exposició. També s'ha previst editar un llibre per complementar la bibliografia entorn del president Companys.
DIES DE TRANSICIO
Arxiu
Televisió de Catalunya ha estrenat fa poques setmanes una sèrie documental extraordinària. Es titula “Dies de transició” i l’emet TV3 el dilluns cap a dos quarts de deu de la nit. És una sèrie que analitza els principals fets polítics i socials que es van viure durant els darrers anys de la dictadura franquista i els primers de la monarquia constitucional: la mort de Puig Antic, el destape, la mort de Franco, l’arribada de Tarradelles, l’auge del moviment feminista, etc.
La sèrie posa l’èmfasi en l’esforç activista de la societat civil, una societat civil vertebrada a través de les associacions que pressiona les institucions del poder públic, encara molt lligades a l’anterior règim, per tal d’obligar-les a adoptar els principis de la democràcia i les llibertats.
La sèrie recupera molt testimonis orals de persones que van protagonitzar aquells fets, així com documents (filmacions, fotografies, etc.) que sovint són inèdits i ens aporten una nova dimensió d’aquell convuls període de la nostra història. També hi destacaríem una realització molt àgil lligant ràpidament uns testimonis amb altres, lligant les històries personals amb els fets històrics, etc. Visualment és un producte del tot excel·lent.
La visió que ofereix “Dies de transició” és molt més plural i rica que la sèrie que TVE va produir fa uns anys i que dirigia la periodista Victòria Prego. Hi apareixia una visió molt teledirigida des del poder, destinada a la glorificació del rei i del consens dels polítics espanyols. En la visió de TV3 el gran protagonista és la societat civil, i no els polítics de Madrid i, encara més important, es dóna veu als activistes importants en aquells anys però que habitualment estan vetats en els mitjans de comunicació. Ens referim, per exemple, a la classe treballadora, els grups anarquistes o els membres de l’ETA. Molt probablement, el gran atractiu de la sèrie es que mostra una societat civil generosa i culta, i militant a favor de la democràcia i les llibertats.
EXPOSICIÓ 850 ANYS DE DOCUMENTACIÓ REUSENCA
Arxiu
L’Arxiu Històric Municipal de Reus (plaça del Castell) acull una exposició titulada Els primers documents de Reus per tal de commemorar el 850è aniversari del primer document històric trobat a Reus, que data del 1154.
L’exposició romandrà oberta des del dia 7 de juny fins al 17 de setembre. Durant aquest temps impartiran algunes conferències Ezequiel Gort i Daniel Piñol i el dia 16 de setembre es presentarà el Catàleg dels pergamins de l’Arxiu Històric Municipal de Reus. Volum I: segles XII-XIV.