EL RACÓ DE L'ARXIU
Butlletí dels Amics de l'Arxiu Històric Municipal de Constantí
NÚMERO 6 (MAIG 2004)
-
ÍNDEX
- Documents on-line
- El fons documental del Sindicat Agrícola de Constantí (1917-1938)
- La festa major de Constantí i les corrides d'homes
- Els antics mossos d'esquadra
- Arxiu Comarcal del Priorat
- Primera visita a l'Arxiu de la Diòcesi
- Novament, Salamanca
- Mor el pare Altisent
- Burdiel recurre al archivo de María Cristina para biografiar a Isabel II
- Arxifòrum compleix cinc anys
- El Constantí antic
DOCUMENTS ON-LINE
arxiu
Aquest mes de maig s’ha iniciat el procés de digitalització dels documents més importants que es conserven a l’Arxiu Històric. Aquest procés ha començat amb les actes del Ple de l’Ajuntament més antigues amb l’objectiu que siguin consultables a través de la pàgina web de l’arxiu.
De manera paral·lela, s’està fent un buidatge dels assumptes tractats a les actes. Amb aquesta opció, la consulta es podrà iniciar a partir del resum dels acords presos i, si es vol una referència més àmplia o el redactat literal, clicant l’enllaç es visualitzarà directament la imatge digitalitzada d’aquesta acta.
Aquest llistat exhaustiu dels assumptes tractats a les actes agilitzarà moltíssim la recerca de qualsevol dada relacionada amb la història de Constantí. I a més a més, amb l’avantatge de poder-se consultar des de qualsevol ordinador a qualsevol hora.
És important remarcar que el nombre d’usuaris a través de la xarxa és molt considerable: en el transcurs del primer any de funcionament, l’Arxiu Històric ha comptat amb un trentena d’usuaris presencials mentre que al web s’han rebut prop de dues-centes visites virtuals en només tres mesos.
I és que, cada cop més, Internet s’està convertint en una eina revolucionària en la dinamització dels arxius. Per això, alguns ajuntaments s’estan decidint a digitalitzar les col·leccions de fotografia antiga i els documents escrits històrics. Sovint compten amb la col·laboració d’empreses privades o d’entitats. Destaca en aquest segon cas la col·laboració, per motius religiosos, de la Societat Genealògica d’Utah (Estats Units) que financia la microfilmació dels padrons d’habitants dels pobles i ciutats que pot d’arreu del món.
En aquest mateix número, i seguint amb el tema d’Internet, parlem també del cinquè aniversari d’Arxifòrum, el fòrum de debat virtual creat per l’Associació d’Arxivers de Catalunya, que aplega més d’un miler i mig de socis que intercanvien diàriament informació a través del correu electrònic.
EL FONS DOCUMENTAL DEL SINDICAT AGRÍCOLA DE CONSTANTÍ (1917-1938)
arxiu
La documentació que en l’actualitat es conserva del Sindicat Agrícola de Constantí és desgraciadament molt escassa; la major part ha desaparegut, per circumstàncies diverses. Una petita part és a l’Arxiu Històric Municipal; una altra la conserva la pròpia entitat i una tercera es troba al polèmic Archivo General de la Guerra Civil a Salamanca.
La part que hi ha a l’Arxiu Històric té molt poca extensió. Conté tan sols les notes i la correspondència rebuda del anys 1917, 1918 i 1919 i les actes d’ocupació de finques dels anys 1936 a 1938.
D’altra banda, el Sindicat està portant a terme des de fa anys una decidida tasca de recuperació del seu patrimoni històric, en particular dels documents que resten encara dipositats al famós arxiu de Salamanca i que van ser incautats per l’exèrcit franquista al final de la Guerra Civil.
LA FESTA MAJOR DE CONSTANTÍ I LA CORRIDA D’HOMES
arxiu
No tenim a l’arxiu gaire informació sobre com eren antigament les festes de Constantí. Coneixem, però, a través del llibre d’actes, els preparatius de la Festa Major de l’any 1872 durant les quals va tenir lloc una “corrida” d’homes, que a l’època eren conegudes popularment com “cós”. L’acta del dia 28 de juliol diu específicament: “El Sor. [Señor] Presidente hizo presente, que el dia primero de Agosto próximo, es el día de la Fiesta del Santo Patrón de esta Villa, y que en atención que han cesado las ocurrencias carlistas cree del caso hacer la fiesta con pompa como los años anteriores, y se acuerda, que se haga la fiesta como los años anteriores, esto es, en la Iglesia el Sermón, Orquesta y que ésta sea la del Sor. Oliva de la Ciudad de Reus; y que el segundo día ó sea el día dos, se haga una corrida de hombres, y que al primero se le dé un carnero, al segundo dos gallos, al tercero dos conejos, al cuarto dos cajas [?], y al quinto y último dos sebollas, y que los gastos de esta corrida, se cubren del capítulo de imprevistos.”
ELS ANTICS MOSSOS D’ESQUADRA
arxiu
A la biblioteca auxiliar de l’arxiu hi ha una edició facsímil d’un llibret del 1904 que és un reglament dels moços d’esquadra. Porta per títol Cartilla para el servicio que deben prestar las Escuadras de Barcelona. Conté els articles que estaven vigents fa cent anys i que ara resulten curiosos i divertits. Vegem-ne alguns:
ARXIU COMARCAL DEL PRIORAT
Arxiu
Fa uns mesos que l’Arxiu Històric Comarcal del Priorat ha obert les seves portes a l’edifici de l’antic castell de Falset.
L’arxiu destinarà els 5.000 metres lineals de prestatgeria amb què compta a conservar i catalogar la documentació històrica de la comarca que voluntàriament hi vulguin dipositar les institucions (ajuntaments, jutjats, etc.), les entitats i els particulars. “Això serà possible -explica Natàlia Borbonès (El Punt, 28-2-2004)- amb els convenis que es vagin firmant amb els ajuntaments, els quals establiran que la donació serà en dipòsit -els propietaris no en perdran mai la titularitat-. A canvi, els pobles en rebran un inventari. A banda dels ajuntaments, l'arxiu està també obert a la documentació d'altres organismes, com el jutjat de Falset, el Consell Comarcal del Priorat i registres notarials, a banda d'un fons dipositat a Reus, el qual consta sobretot de documentació relacionada amb l'activitat agrària. L'única documentació que es dipositarà automàticament a l'arxiu, sense conveni previ, és la de la Generalitat, ja que el Departament de Cultura és el titular del servei. Segons ha explicat el director de l'Arxiu Comarcal del Priorat, Jaume Teixidó, bona part dels fons arxivístics estaran datats a partir del segle XIX, ja que «a la comarca s'ha destruït o perdut molta documentació anterior».
Amb l'entrada en funcionament de l'arxiu, comença a agafar forma el projecte integral de rehabilitació del castell de Falset, una construcció que data del segle XIII i que està molt deteriorada actualment.
L'Ajuntament té intenció de començar immediatament la reforma de la resta del recinte, on vol crear un museu i un centre d'interpretació del vi. Per a això, ja disposa d'una subvenció de 150.000 euros del Ministeri de Foment. El regidor de Cultura, Agustí Masip, ha explicat la intenció del consistori de formar un consorci o patronat amb altres institucions per fer realitat el projecte.”
PRIMERA VISITA A L'ARXIU DE LA DIÒCESI
A. J., El Punt, 26-4-2004
L'arxiu històric de la diòcesi de Tortosa va obrir les portes al públic ahir per primera vegada en molts anys. Prop de les 300 persones que van participar en la caminada dels Amics dels castells van poder contemplar els milers de manuscrits, alguns d'ells amb més de quatre segles d'història, procedents de les 300 parròquies que administra el bisbat tortosí. Mossèn Tomàs explicava que les esglésies de l'àrea d'influència de la diòcesi de Tortosa, que abraça des de l'Hospitalet de l'Infant fins a Alcalà de Givert (Castelló), tenen l'obligació de lliurar la seva història amb una durada mínima de cent anys. I és que el valor que ahir s'apreciava a l'arxiu era incalculable. Mossèn Tomàs va avançar que d'aquí a dos anys s'obrirà també l'arxiu històric de la Catedral.
NOVAMENT, SALAMANCA
Arxiu
El contenciós pel destí dels papers de Salamanca sembla que no vol descansar ni per un moment. Aquests darrers mesos més entitats s’han afegit a la petició per tal que els sigui retornada la documentació: uns 25 municipis del País Valencià ja han aprovat mocions exigint aquest retorn dels papers històrics que foren incautats al final de la Guerra Civil. També la Universitat de València va afegir-se a aquesta demanda adreçant-se directament a les Corts valencianes i a la Federació de Municipis i Províncies.
Mentre tant, a Catalunya, l’Ajuntament de Tarragona ha contractat l’advocat Josep Cruanyes per iniciar les accions de reclamació.
A nivell del govern de la Generalitat, els líders del tripartit han donat nova embranzida a la qüestió. El President Maragall, en unes declaracions a la Cadena SER, instà al nou president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a pensar el país des de la perifèria i la pluralitat cultural i a resoldre d’un vegada aquest problema que tant ha incordiat al país. José Montilla, president del PSC i ara ministre a Madrid, va defensar en una entrevista al diari La Vanguardia el retorn efectiu dels papers a Catalunya. Immediatament, el secretari provincial del PSOE a Salamanca, Emilio Melero, va contestar dient que entenia les raons històriques i nostàlgiques del catalans però que de cap de les maneres es podia trencar la unitat de l’arxiu de Salamanca. Recordem que la majoria del polítics castellans s’han posicionat en contra del trasllat perquè el consideren un atemptat contra el patrimoni històric de la ciutat. Algunes veus, però, si que s’han posicionat a favor del retorn, com les de Teresa Carvajal, José Luís Heredia i la del profesor Lozano, a qui van donar de baixa en el mitjà de comunicació on treballava després d'expressar la seva opinió.
Darrerament, la nova ministra de cultura, Carmen Calvo, de qui depenen els arxius, va explicar a la Cadena SER la importància de preservar la titularitat pública per als papers i de facilitar-ne l’accés amb independència del lloc on estiguin físicament. No cal ni dir que els partits polítics de Salamanca han criticat les declaracions de la ministra i tenen por que es pugui produir un nou intent de traslladar els papers.
Finalment, val la pena informar que en aquests moments s’està realitzant a les dependències de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) un cens de les persones i entitats que van ser objecte de l'espoliació, a partir de les quals es podran identificar els titulars actuals. Una tasca que és previst que s'acabi en un termini de dos mesos i que consisteix en la sistematització, explotació i confrontació de les dades obtingudes. "Finalment sabrem tot el que hi ha", comentava fa unes setmanes al diari Avui (30 de març de 2004) el director de l'ANC, Josep Maria Sans Travé. Malgrat que amb la feina en curs es pot donar pràcticament per establert quin va ser el botí català, tot indica que caldrà enviar una nova missió arxivística a la ciutat castellana, ja que hi ha prou evidències tècniques per pensar que hi pot haver documentació produïda a Catalunya en els lligalls de les sèries políticosocials d'altres províncies, en especial les d'Aragó, a més de la de Castelló i de Madrid, Així com en les agrupacions textuals Militar i Documentación Particular dins l'apartat Políticosocial.
Diverses fonts consultades pel diari Avui, tant de l'entorn arxivístic català com del governamental, consideren que s'ha d'aprofitar l'actual moment polític de replantejament del model autonòmic per fer efectiu un retorn que tanqui ferides emocionals entre pobles de l'Estat. I per evitar perdre, com va passar amb la Transició, una oportunitat històrica que ha portat a mantenir obert el contenciós durant un quart de segle. És en aquesta línia que el govern català està estudiant quina és la millor estratègia per treure partit de la conjuntura favorable i aconseguir la devolució.
MOR EL PARE ALTISENT
Arxiu
El dia 20 d’abril va morir als 81 anys el pare Agustí Altisent, monjo, historiador, professor de la URV i arxiver del monestir de Poblet. Us oferim la necrològica d’Òscar Palau (El Punt, 21-4-2004): “Agustí Altisent, nascut el 18 de març de 1923 a Santa Coloma de Queralt, ha estat sens dubte l'estudiós més important de la història de Poblet al llarg del segle XX, especialment sobre l'etapa medieval. Entre la seva vasta obra sobre el monestir, del qual era arxiver, destaquen la Història de Poblet, del 1974, i el primer volum del Diplomatari de Santa Maria de Poblet (960-1177), del 1993. A banda, ha publicat estudis sobre diversos pobles de la Conca, una comarca a què sempre va estar molt vinculat, i d'on el 1978 va ser el primer president del centre d'estudis (CECB). Altisent, a més, era reconegut arreu pels seus nombrosos assajos i articles, en diaris com ara La Vanguardia. La notícia de la mort d'Altisent va ser rebuda amb tristesa ahir a la comarca de la Conca, on Altisent era considerat tota una personalitat. L'expresident del CECB, Jaume Felip -que al setembre va impulsar el que seria el seu darrer homenatge en vida-, manifesta: «És un historiador modèlic en credibilitat i metodologia, tot un exemple per a la nostra comarca», mentre que per a l'actual president, Josep M. T. Grau, les investigacions d'Altisent «són indiscutibles, i tardaran molts anys a caducar». El director del Museu Arxiu de Montblanc, Maties Solé, el considera «tot un erudit», i en destaca la faceta docent, ja que «va crear escola quan va ser a la universitat». Solé, que el coneixia des de petit, també el defineix com un «home molt estimat, assequible, senzill i intel·ligent».BURDIEL RECURRE AL ARCHIVO DE MARÍA CRISTINA PARA BIOGRAFÍAR A ISABEL II
Diario de León, 1-4-2004
Una historiadora se ha servido por primera vez de los archivos de la Reina María Cristina, última esposa del rey Fernando VII, descubiertos en los sótanos de la banca Rotschild de París en los años setenta para elaborar una biografía de la reina Isabel II de España. Este conjunto fue objeto de pleito, que ganaron dos señoras de Chinchón, que, a su vez, lo vendieron a un anticuario de Madrid, que a su vez lo vendió a la Biblioteca Nacional. Se trata del libro Isabel II. No se puede reinar inocentemente (Editorial Espasa Calpe), de la historiadora Isabel Burdiel, especializada en la historia de España del siglo XIX. La obra coincide con la celebración del primer centenario del fallecimiento de Isabel II, que tendrá lugar el 9 de abril. Isabel Burdiel es profesora de Historia Contemporánea en la Universidad de Valencia y especialista en el liberalismo español y europeo del siglo XIX. Burdiel dijo que el archivo de la viuda de Fernando VII estaba formado por más de un millar de documentos, que estuvieron perdidos en los sótanos de la Banca Rotschild, hasta que se descubrieron las cajas donde permacecían y ver el contenido. Burdiel ha llegado a la conclusión de que Isabel II fue una reina muy depravada y que, desde su llegada al trono, tuvo que padecer fuertes presiones, sobre todo de los políticos moderados. La autora reconoció que Isabel II por lo menos, tuvo seis amantes, pero negó que fuera ninfómana.ARXIFÒRUM COMPLEIX CINC ANYS
Arxiu
L’Associació d’Arxivers de Catalunya va iniciar fa cinc anys (l’octubre de 1998) un fòrum de debat a Internet sobre temes científics i acadèmics relacionats amb els arxius i la documentació. Arxifòrum, compta actualment amb més de 1500 socis de tot el món que utilitzen el correu electrònic com un sistema d’intercanvi d’informació.
A diferència del que passa en un congrés o una publicació especialitzada quan la transmissió de continguts és vertical (de ponent a congressistes o d’articulista a lectors), en una llista de distribució, la relació és més transversal. Qualsevol pot ser especialista en una matèria i oferir-la als altres o bé opinar en igualtat de condicions. Es democratitzen els coneixements.
El problema, però, és la baixa participació dels socis: aproximadament el 80 % de les intervencions estan fetes pel 20 % del total dels subscriptors. La resta són observadors passius, que només llegeixen els missatges. No obstant això, el balanç és positiu perquè només el 2003 es van intercanviar més d’un miler de missatges.
Les principals temàtiques que s’hi tracten són les qüestions diguem-ne de tipus més tècnic: classificació, ordenació i descripció de documentació, conservació i restauració, polítiques de difusió, cartes de serveis, ofertes de treball, bibliografia, etc.
Recordem que es pot accedir -gratuïtament- a la llista de distribució Arxifòrum a través de la pàgina web de l’Associació d’Arxivers de Catalunya (www.arxivers.com) i que la participació es pot fer en qualsevol de les llengües de l’Estat espanyol.
EL CONSTANTÍ ANTIC
Arxiu
Com era Constantí antigament? Volem mostrar el que es deia en una guia enciclopèdica publicada a Madrid cap a l’any 1949, que porta per títol Orientación. Enciclopedia de datos turísticos, comerciales e industriales. Tomo I. Cataluña y Baleares. (Gráficas Espejo, Madrid). En aquesta enciclopèdia hi trobem una descripció dels pobles i ciutats del nostre territori amb dades concretes sobre les comunicacions, les festes, la indústria, etc..
Una de les pàgines la dediquen a Constantí, que la descriuen com una pintoresca población emplazada sobre un altozano que se eleva junto al río Francolí”. I segueix dient: “Por la benignidad de su clima y las características que ofrece la población, Constantí puede ser considerada como una agradable estación veraniega.
A continuació oferim la imatge de la pàgina en la qual es parla del poble (cliqueu sobre la imatge per veure-la ampliada).
