EL RACÓ DE L'ARXIU
Butlletí dels Amics de l'Arxiu Històric Municipal de Constantí
NÚMERO 3 (FEBRER 2004)
-
ÍNDEX
- Novetats
- Espai web
- El fons documental de l'Associació de Treballadors d'Ajuntament de les Comarques Tarragonines (1936)
- Els documents de l'antic Ajuntament de Centcelles
- Els papers de Salamanca
- El Centre d'Estudis Canetencs proposa digitalitzar documents antics
- Documentos sobre el terrorismo de estado
- Crònica negra
NOVETATS
arxiu
Aquest mes presentem el nostre espai web a la xarxa amb la voluntat de posar els equipaments culturals municipals més a prop dels ciutadans. Amb aquesta iniciativa, poc freqüent encara entre els arxius catalans i espanyols, l'Arxiu Històric Municipal de Constantí aposta per una més àmplia difusió dels seus fons i funcions.
Aquest més també, el butlletí duplica el seu nombre de pàgines (passa de quatre a vuit). Amb l'increment es pretén donar més informació sobre la importància que el patrimoni documental està adquirint a la nostra societat on cada cop es demana de l'administració un major servei i proximitat als ciutadans. Per això, parlem de temes tan diferents com el descobriment dels papers de l'espionatge franquista, la modernització dels centres d'estudis que utilitzen Internet com una nova eina de treball o les darreres actuacions en l'interminable contenciós dels Papers de Salamanca. En la redacció d'aquestes informacions hem comptat amb la inestimable ajuda del dossier de premsa que amablement ens facilita l'Associació d'Arxivers Valencians.
D'altra banda, el número que teniu a les mans conté les habituals seccions dedicades més específicament a l'àmbit constantinenc i, finalment, la nostra recomanació del mes relacionada amb aquesta imatge que teniu al costat que correspon a la visita al camp de concentració de Mauthausen de Heinrich Himmler, cap dels SS i ministre de l'interior. En aquest camp hi havia deportats molts catalans; un d'ells, Francesc Boix, fotògraf de premsa, va aconseguir salvaguardar moltes instantànies que després serviren de prova en els judicis de Nuremberg. Amb Boix, l'heroi del periodisme català ens acomiadem fins al proper mes.
ESPAI WEB
arxiu
L'Arxiu Històric ha enllestit la confecció del seu espai web que des d'aquest mes de febrer es troba ja disponible a la xarxa amb l'adreça www.usuaris.tinet.org/arxiucon/ La posada en funcionament del web permetrà un major apropament als ciutadans que, d'aquesta manera, podran accedir-hi les vint-i-quatre hores del dia i els tres-cents seixanta-cinc dies de l'any.
En aquests moments el web inclou totes les dades sobre funcions i equipaments dels quals disposa l'arxiu, una explicació sobre les intervencions fetes en els darrers temps sobre la documentació municipal, una guia dels fons i enllaços a les principals institucions del país en matèria d'arxius i documentació. També hi trobem la versió on-line del butlletí "El racó de l'arxiu" i una exposició virtual constituïda pels documents curiosos i singulars que van conformar l'exposició amb la què es va inaugurar de l'arxiu.
De moment, encara no poden consultar-se els inventaris i catàlegs però es previst que aquesta opció sigui factible en un futur ben immediat.
L'Arxiu Històric té previst per a una segona fase la digitalització de les sèries documentals més importants o les més antigues i la seva ubicació en aquest mateix espai web. Amb aquesta opció el nostre arxiu esdevindrà un dels més avançats i moderns del país.
EL FONS DE L'ASSOCIACIÓ DE TREBALLADORS D'AJUNTAMENT DE LES COMARQUES TARRAGONINES (1936)
arxiu
El fons documental de l'Associació de treballadors d'ajuntament de les comarques tarragonines és de petites dimensions perquè ocupa tan sols 0,10 metres liniels de prestatgeria (una capsa). Cronològicament pertany a l'any 1936 quan va tenir lloc la constitució d'aquest sindicat.
Tota la documentació fa referència al procés de la seva constitució: esborrany dels estatuts, paperetes de votació de la junta directiva i correspondència rebuda.
ELS DOCUMENTS DE L'ANTIC AJUNTAMENT DE CENTCELLES
arxiu
El nostre arxiu històric conserva alguns documents -pocs- procedents de l'antic ajuntament de Centcelles. Es tracta de comptes d'ingressos i despeses i d'un informe sobre els anomenats béns de propis i arbitris; és a dir, els bens públics que generen guanys, com ara l'arrendament de les pastures comunals.
Tots aquests documents estan datats entre els anys 1829 i 1831. Val a dir que en aquesta època Centcelles estava gairebé despoblada i comptava únicament amb tres veïns, dos dels quals feien de regidor mentre que l'alcalde ho era el de Constantí.
En el terme municipal de Centcelles, que segons consta a l'informe, tenia una extensió que es podia recórrer en una hora i mitja, hi havia dos molins fariners propietat dels ajuntaments de Constantí i Reus i una fàbrica de paper, propietat de la cartoixa de Scala-Dei.
El gruix de la documentació de Centcelles es va perdre a la guerra del francès, tal i com revela l'informe ja citat que data del 28 de maig de 1831: "Este termino siempre ha tenido el archivo de sus papeles en la Villa de Constanti y en tiempo de la guerra de la independencia cuando los enemigos pusieron sitio a la ciudad de Tarragona habiendose perdido los papeles de dha. Constanti, se perdieron tambien los pertenecientes a este termino".
ELS PAPERS DE SALAMANCA
Arxiu
La polèmica sobre el retorn o no de la documentació incautada per les tropes franquistes que resta dipositada a l'anomenat Archivo General de la Guerra, el famós cas dels papers de Salamanca, no deixa d'estar d'actualitat. És notícia ara la reclamació de setze ajuntament de les comarques de Lleida per tal de recuperar els seus fons.
SETZE AJUNTAMENTS RECLAMARAN JUNTS ELS PAPERS DE SALAMANCA
Joan Tort, Avui, 14-1-2004
La Diputació de Lleida, 16 ajuntaments lleidatans i la Comissió de la Dignitat van decidir ahir iniciar la primera acció conjunta per aconseguir el retorn de documents i objectes custodiats a l'Archivo de Salamanca després de l'espoli franquista durant la Guerra Civil. L'ens provincial i la Comissió facilitaran als Ajuntaments els arguments jurídics i la unitat de criteris perquè cada municipi formalitzi la seva reclamació a títol individual, tot i que la Diputació també presentarà una petició pròpia de retorn.
El president d'aquest organisme, Isidre Gavín, va anar més enllà i es va comprometre a donar tot el suport jurídic i econòmic per emprendre accions legals als tribunals de justícia en cas de negativa per part de l'Estat. Un acord del Parlament va avalar la possibilitat de recórrer als tribunals, però aquesta via encara no té precedents a Catalunya, segons va explicar Josep Cruanyes, historiador i membre de la Comissió de la Dignitat. Cruanyes va afegir que "no hi ha cap sentència, però tampoc cap resolució de l'Estat negant el retorn dels papers", i va argumentar que hi ha precedents de devolucions, entre els anys 50 i 70, a ajuntaments com el de Santa Coloma de Gramenet, empreses i particulars. L'historiador, autor del llibre Els papers de Salamanca (Ed. 62), va afegir que l'acció conjunta d'entitats lleidatanes es reproduirà a Girona, sota la coordinació de la diputació gironina, així com al País Valencià, a través d'Acció Cultural.
Tant Gavín com Cruanyes van criticar que molts afectats no hagin tingut cap mena de resposta a la seva reclamació. Aquest és el cas de l'Ajuntament d'Albatàrrec (Segrià), que ja ha reclamat oficialment dues vegades. Cruanyes va explicar que la documentació requisada es va fer servir bàsicament per obtenir dades de persones i entitats amb finalitats repressives i que un cop utilitzats molts papers es van destruir.
EL CENTRE D'ESTUDIS CANETENCS PROPOSA DIGITALITZAR DOCUMENTS ANTICS
Teresa Márquez,El Punt, 24-9-2003
[Portem avui la notícia de dos centres d'estudis o de documentació, un de català i un d'argentí, que comparteixen el fet d'utilitzar la xarxa d'Internet com una nova eina d'intercanvi i difusió d'informació.]
La història de Canet està escapçada. La majoria de la documentació corresponent al període comprès entre els segles XIV i XVIII no es troba a l'arxiu municipal i sí en mans de particulars. Aquestes famílies no volen cedir-la a l'Ajuntament, fet que evita que el material pugui ser consultat pel públic. El Centre d'Estudis Canetencs ha encetat una campanya per digitalitzar directament els documents a les cases dels propietaris i obtenir-ne una còpia que es guardi a l'arxiu.
L'entitat només té un any de vida, però té un bon grapat de projectes a la cartera. El més imminent és la posada en marxa d'una campanya que vol recuperar pel municipi la documentació històrica que es troba en mans de particulars i actualment no pot ser consultada. Segons explica un dels membres del Centre d'Estudis Canetencs, Francesc Arcas, la iniciativa consisteix a visitar les famílies que tenen material antic, sobretot entre els segles XIV al XVIII, i demanar-los que els deixin digitalitzar els fulls. "L'avantatge és que els papers no surten de casa, perquè el procés de còpia es fa al mateix domicili", comenta Arcas. Amb aquest sistema se supera la desconfiança dels propietaris a cedir els documents a l'Ajuntament i, el que és més important, es recupera per al poble un material indispensable per reconstruir la seva història.
Carles Saiz, un altre membre del Centre d'Estudis Canetencs, assenyala que l'entitat treballa com a nexe entre les famílies i l'arxiu municipal, on anirà a parar tota la documentació digitalitzada. "La campanya té data d'inici però no de final, perquè tot i que coneixem moltes famílies que ens poden ajudar confiem que la informació s'escampi i hi participin moltes més", comenta Saiz. Els interessats es poden adreçar directament a l'arxiu municipal -situat a les golfes de l'edifici de l'ajuntament i obert els matins- i contactar també amb la seva responsable, Yolanda Serrano.
D'altra banda, la llista de projectes del centre inclou la construcció d'una plana web per aconseguir una major difusió dels estudis històrics, la millora del butlletí de difusió, "El sot de l'Aubó", la realització de conferències i xerrades sobre la història de Canet com "una de les maneres més directes d'arribar al gran públic" i la millora del finançament de l'entitat. "Actualment els únics diners que ens arriben provenen d'una partida de l'Ajuntament i estem limitats. Volem establir unes quotes als socis i demanar la col·laboració de les empreses privades", destaca Francesc Arcas. Els diners es destinarien a la campanya de recuperació de la documentació.
DOCUMENTOS SOBRE EL TERRORISMO DE ESTADO
Clarín.com, 29-1-2004
Se trata de un catálogo virtual donde pueden consultarse 22.000 documentos. Empezamos a caminar porque fue la Policía la que nos hizo caminar. Nos dijo: 'señoras, de acá se van porque hay estado de sitio y acá no pueden estar'. Entonces, empezamos a caminar...", así cuenta María Adela Gard de Antokoletz el nacimiento de las marchas de las Madres de Plaza de Mayo.
Su testimonio, relatado ante una cámara, forma parte de los 22.000 documentos que ya conforman el mega archivo de la memoria, que por primera vez se está organizando en Argentina, referido al terrorismo de Estado en nuestro país.
Hoy ya se sabe dónde están y qué dicen documentos, entre los que se encuentran planos de los centros clandestinos de detención, el decreto número 6 de la Junta Militar, por el que se "suspende la actividad política y de los partidos políticos, mientras se desarrolla el proceso de recuperación del Estado en todos los niveles y funciones...", casi 4.000 fotos y una colección de 346 afiches y 141 testimonios gráficos.
La organización de este gran archivo está a cargo de Memoria Abierta, que desde 1999 es un espacio en el que confluyen ocho organismos de derechos humanos: Abuelas de Plaza de Mayo, Asamblea Permanente por los Derechos Humanos (APDH), Centro de Estudios Legales y Sociales (CELS), Madres de Plaza de Mayo- Línea Fundadora, Servicio Paz y Justicia (SERPAJ), Asociación Buena Memoria, Familiares de Desaparecidos y Detenidos por Razones Políticas, y Fundación Memoria Histórica y Social Argentina.
"El objetivo nuestro es que la sociedad pueda acceder a los documentos del pasado, que están desorganizados en los archivos y bibliotecas de los organismos, y que estos documentos generen un nivel educativo y de conciencia", explica la directora de Memoria Abierta, Patricia Valdez.
El mega archivo es un proyecto descentralizado, que no reúne el material sino que lo clasifica, bajo una sola coordinación técnico- profesional en cada uno de los organismos, y lo suma al catálogo colectivo. Así, cualquiera puede saber qué documentos hay disponibles y dónde se los puede encontrar consultando en la página de Internet: Memoria Abierta Allí mismo se pueden ver algunos documentos.
Pero Memoria Abierta no sólo cataloga documentación existente, también genera documentos y actividades. Un ejemplo es el Archivo Oral, que realizó y catalogó más de 260 entrevistas acerca de cómo distintas personas vivieron durante la última dictadura y cómo lo recuerdan. Otro ejemplo es el Ar-chivo Topográfico de la Memoria, que reconstruyó el funcionamiento del centro clandestino de detención Vesubio. Este material ya fue pedido por varios sobrevivientes para adjuntarlo a sus causas judiciales. Es que el catálogo, explica Valdez, "tomó una importancia muy grande con la apertura de las causas judiciales a partir de la nulidad de las leyes de Obediencia Debida y Punto Final".
CRÒNICA NEGRA
Arxiu
RADIOGRAFIES PERILLOSES
Un diari aragonès dóna notícia d'un greu accident a l'Hospital de Traumatologia Miguel Servet que recentment va posar en perill la vida d'una treballadora quan el prestatge metàl·lic que contenia 50.000 radiografies es va desplomar. La caiguda es va produir molt probablement per l'excés de pes i va començar per les prestatgeries que tenien més pes i després es va produir un efecte dominó que ho va enderrocar tot. Només un passadís, en el que hi estava precisament la treballadora, va quedar lliure del desastre.
L'ALZHEIMER DELS ARXIUS
La humitat és l'alzheimer dels arxius. L'Arxiu Municipal de Langreo té alzheimer i està greu. El deteriorament de l'immoble, l'antiga Casa de Cultura de Sama, ha provocat la destrucció de nombrosos documents i ha obligat a l'Ajuntament a prendre la decisió de traslladar més de 6.000 llibres i lligalls que ocupaven més de 700 metres lineals de prestatgeria. Mesures urgents per tal que Langreo deixi de perdre memòria.
UN EX FUNCIONARIO PONE A LA VENTA MIL DOCUMENTOS DEL ESPIONAJE FRANQUISTA EN LOS AÑOS 40
J. C. Rodríguez i P. Reyero, La Razón Digital, 15-1-2004
Un argumento de novela negra, servicios secretos franquistas y un funcionario jubilado que, 35 años después de hacerse con ellos, pone a la venta copias de más de mil documentos de los servicios secretos del General Franco fechados entre los años 1940 y 1948. Agustín Méndez, que así se llama, ahora con 63 años, ofrece las fotocopias -que cobran valor, entre otras cosas, porque de los originales no hay ni rastro- por doce millones de pesetas. Ésta es, según dijo ayer, la oferta que le ha hecho al director del Archivo Histórico Nacional, quien, siempre en palabras de Méndez, "me dijo que eran documentos de gran importancia, que no existían los originales y que le pusiéramos precio. Le contestamos que doce millones de pesetas.
Quedó en que hablaba con el Ministerio de Cultura y de momento, no nos ha respondido". ¿Qué contienen esos papeles? "Los tengo, pero no soy ningún investigador, no los he estudiado. Se los enseñé en el año 1970 a José Manuel Lara, quien me dijo que eran muy valiosos e importantes, pero que no se podían publicar sin la autorización del Gobierno, porque nos jugábamos -explica Méndez- ir a la cárcel. Entonces, decidí dejar pasar unos años". Entre otras cosas, porque fueron prácticamente robados.
Espionaje a la Casa Real
Méndez se hizo con estos papeles en 1968 "por curiosidad". Por entonces trabajaba en la banca oficial franquista, concretamente en lo que fue el Banco Pesquero, que tenía sus oficinas en la glorieta de Alonso Martínez, en Madrid, y que el almirante Jesús Fontán Lobe, -ayudante de campo del General Franco y jefe de los servicios secretos del régimen- usaba como tapadera del espionaje franquista. "Me dijo, señalando unas carpetas, que ni las tocara. Y claro... me pudo la curiosidad y las fotocopié". Eran diez, con unos 100 a 150 documentos cada una, según Antonio Bravo, cámara de televisión que ayuda a Méndez a vender los "papeles". Éstos recogen, según Bravo, entre otros, testimonios del espionaje a la Casa Real, cartas de "La pasionaria" al general Franco, comunicaciones procedentes de los EE UU y la Alemania nazi.
FRANCESC BOIX, FOTÒGRAF A MAUTHAUSEN
Arxiu
Recomanem l'extraordinari llibre de Benito Bermejo (Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen. Barcelona: La magrana, 2003)dedicat a la figura del fotògraf de premsa català Francesc Boix. Combatent republicà a la Guerra Civil, es va exiliar a França i quan els alemanys ocuparen el país el van fer presoner i portar al camp de concentració de Mauthausen. Allí va custodiar l'arxiu fotogràfic i, amb l'ajut d'alguns companys, aconseguí sostreure i amagar durant anys moltes fotos que mostraven les crueltats i l'horror comesos contra els presoners.
Quan va tenir lloc el famós judici de Nuremberg contra els jerarques nazis, Boix va ser l'únic espanyol cridat com a testimoni i les seves fotos demostraren la complicitat de molts alts càrrecs del règim. Boix es va convertir en un heroi entre els exiliats espanyols i, pel seu caràcter jovial i divertit, fou molt estimat per amics i companys.
Avui dia es recorda Boix com un dels més importants fotògrafs de premsa catalans i, en relació els arxius, una vivència de la dimensió històrica que els documents poden arribar a tenir en la defensa de les llibertats.
El llibre de Benito Bermejo que recomanem és realment extraordinari perquè l'autor ha fet una exhaustiva recerca d'investigació amb les moltes persones que van conèixer Boix, els arxius on conserven les seves fotos, les actes del judici de Nuremberg, els diaris on col·laborava, etc. El text és ple de fotografies, les què va fer Boix i les del laboratori dels S.S.
Finalment, recordem que sobre la figura de Francesc Boix existeix també un documental realitzat al 2000 per Llorenç Soler per a Canal+ i que porta per títol "Francisco Boix, un fotógrafo en el infierno".