EL RACÓ DE L'ARXIU
Butlletí dels Amics de l'Arxiu Històric Municipal de Constantí
NÚMERO 1 (DESEMBRE 2003)
-
ÍNDEX
- El Butlletí
- La imatge
- Iniciar-se en la recerca (I)
- El fons documental de l'Ajuntament de Constantí (1656-1970)
- Les obsessions de la censura
- Tarragona impulsa l'arxiu Jujol
- Estudis de Constantí, núm. 19 (ressenya)
EL BUTLLETÍ
arxiu
Aquest és el primer número del butlletí que des d'ara posa en marxa l'Arxiu Històric Municipal amb la vocació d'apropar la realitat dels arxius a la ciutadania. Explicarem què és un arxiu, com funciona i què s'hi fa. I també els procediments de la investigació: el qui, què, com, quan en la realització d'una recerca científica. A més a més, volem també obrir les pàgines a la col·laboració dels lectors: qualsevol contribució referida als aspectes històrics i socials del poble, o sobre la pràctica dels arxius i la investigació seran ben rebuts. Des de l'Arxiu Històric us animem a participar-hi activament.
LA IMATGE
La imatge de la portada correspon a un detall del projecte de mercat públic que l'Ajuntament va encarregar l'any 1935 a l'arquitecte municipal de Reus, Pere Caselles i Tarrats. El mercat estava previst construir-lo a la zona de l'antic cementiri però el projecte no es va dur a terme.
INICIAR-SE EN LA RECERCA
QUÈ ÉS UN ARXIU?
Els arxius són els centres que conserven la documentació generada al cap dels anys. L'Arxiu Històric Municipal de Constantí és un servei públic de l'Ajuntament amb una finalitat cultural. Aplega, preserva i difon tota la documentació generada o rebuda pel consistori en l'exercici de les seves funcions administratives. També preserva la de qualsevol ciutadà, empresa o entitat vinculats al poble que hi hagin volgut dipositar la seva documentació. L'aportació des de fora de l'àmbit estricte de l'administració és molt important pel que significa d'aposta per aquest servei com un lloc per a la custòdia, la promoció i la difusió del patrimoni documental del poble i la unió d'esforços per crear un corpus documental que reverteixi en benefici de tota la comunitat.
QUI POT ACCEDIR-HI?
L'accés a l'arxiu és lliure per a qualsevol persona, tan sols acreditant la seva identitat amb el DNI o carnet similar. El servei és gratuït. L'horari és les tardes de dimecres i divendres, de les 17,15 a les 20,15 h, a la segona planta de l'edifici de la Biblioteca (plaça de l'Hospital, núm 1).
EL FONS DOCUMENTAL DE L'AJUNTAMENT DE CONSTANTÍ(1656-1970)
La documentació que hi ha a l'arxiu està agrupada en fons i col·leccions, seguint la terminologia arxivística. El fons és un conjunt homogeni de documents que procedeixen i reflecteixen l'activitat de la persona jurídica o física que l'ha generat, mentre que les col·leccions són conjunts de documents que no tenen cap lligam o relació orgànica entre ells. Un exemple de fons seria la documentació de l'Ajuntament i un de col·lecció seria un aplec de postals que un particular hagi recollit.
EL FONS DE L'AJUNTAMENT (1656-1970)
És el fons més nombrós. Ocupa unes 350 capses i prop de 75 metres liniels de prestatgeria. Conserva bona part de la documentació generada i rebuda per l'Ajuntament als segles XIX i XX, encara que també hi ha algun que altre document d'època anterior. El més antic és un llibre de comptes de l'any 1656 i el més recent del 1970. El contingut d'aquest fons es classifica en grans àrees, les quals reflecteixen les diferents oficines municipals que s'han succeït al llarg de la història. La classificació segueix un model estàndard a tots els arxius municipals i compta amb 13 grans àrees. Cadascuna d'elles s'acompanya de les dates cronològiques extremes (és a dir, els documents més antic i més recent). Així, podem dir que el fons de l'Ajuntament de Constantí té el següent quadre de classificació:
LES OBSESSIONS DE LES CENSURA
Llegim d'una comunicació de la Delegació del ministeri d'informació i turisme a l'alcalde de Constantí (25-8-1956) la relació de talls que calia comprovar en la projecció al cinema de la pel·lícula francesa "Si Versalles pudiese hablar...":
I així fins a un total de catorze talls, d'entre els quals, escenes senceres. D'aquesta manera creiem que la pel·lícula devia quedar tan manipulada que potser els censors haurien hagut de figurar als títols de crèdit al costat del guionista i el director.
TARRAGONA IMPULSA L'ARXIU JUJOL
Carina Filella: "Taragona impulsa l'arxiu Jujol", El Punt, 21-5-2003
L'Ajuntament de Tarragona i la família de Josep M. Jujol han signat un conveni per crear una fundació que gestioni i conservi el llegat de l'arquitecte. La fundació estarà formada per la Universitat Rovira i Virgili, el Col·legi d'Arquitectes i els dos impulsors, l'Ajuntament i la família. El Museu Arxiu Jujol se situarà a les dues plantes superiors del Teatre Metropol, tot i que de manera provisional s'habilitarà un espai a l'ajuntament per guardar-hi el fons mentre s'inventaria.
Amb la signatura de l'acord es comença a fer realitat un projecte que s'estudia des de fa anys, "que Tarragona es converteixi en la capital de Jujol al món", segons explica el regidor de Cultura del consistori tarragoní, Albert Vallvé. El conveni és el marc a partir del qual es constituirà una fundació privada sense ànim de lucre que gestionarà i conservarà el fons de l'arquitecte.
L'Arxiu Jujol se situarà als dos pisos superiors del Teatre Metropol (al número 46 de la rambla Nova). Tot i això, per agilitar la creació d'aquest arxiu, s'habilitarà un espai on s'anirà dipositant tot el fons a mesura que es vagi inventariant. Segons Vallvé, aquest espai provisional podria ser alguna de les sales de l'ajuntament que quedin buides un cop s'obrin les noves dependències municipals a l'edifici de l'antiga botiga Mobles la Fàbrica, a la rambla Nova.
L'arxiu incorporarà el material que la família de Jujol tenia dipositat fins ara al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a Barcelona, i altres elements que són propietat de la família.
Segons va explicar el fill de l'arquitecte, Josep Maria Jujol, el centre posarà a disposició dels estudiosos i del públic en general projectes; complements arquitectònics com vidrieres i elements decoratius; mobles dissenyats o relacionats amb Jujol (com el llit on va morir); dibuixos; escultures, i brodats. A més, hi haurà una hemeroteca amb documents relacionats amb la seva vida i obra.
ESTUDIS DE CONSTANTÍ
Ens fem ressò de l'aparició del darrer número de la revista Estudis de Constantí, el 19, que edita el Centre d'Estudis Constantí, amb el suport de l'Ajuntament.
Conté dos articles de Lluís Papiol, un sobre la trobada de monedes romanes i ibèriques al terme municipal, i l'altre referent a la possible representació de l'emperador Constantí en el mosaic de Centcelles. Jaume Massó escriu sobre la salvació del patrimoni artístic a la pobla de Mafumet entre els anys 1936 i el 1942; José Sánchez Real fa una breu precisió sobre el molí paperer; Eugeni Perea sobre un dietari escrit a Alforja durant la guerra civil; Jordi Morant i Clanxet sobre la figura del músic Rafael Gibert. Finalment, el doctor Aleu ens recorda les seves visites al mausoleu de Centcelles.
La revista Estudis de Constantí apareix amb periodicitat anual des fa ja 19 anys; per tant, el poper número, el 20, significarà que porten vint anys de foment ininterromput de la investigació sobre la història de Constantí.